Un total de 489 centres educatius catalans han respost a la crida d’Escola Nova 21, el programa d’innovació que es proposa estendre el marc educatiu de 26 escoles i instituts amb pràctiques “avançades”. L’allau de sol·licituds equival al 15,7% dels centres d’educació obligatòria de Catalunya, un volum que supera amb escreix les previsions de la iniciativa, pensada per arribar a 200 escoles i instituts. “Estem treballant per trobar la forma que cap centre que realment vulgui canviar es trobi sense la possibilitat de fer-ho”, ha expressat Eduard Vallory, director del programa, en una carta enviada a les escoles que s’hi han apuntat.
L’objectiu d’Escola Nova 21 –iniciativa impulsada per UNESCO Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, l’Obra Social La Caixa i la UOC– és “actualitzar” el sistema educatiu català perquè generi les competències necessàries per a la vida del segle XXI. La seva idea inicial és partir de 26 centres impulsors que ja compartirien aquest model i estendre’l fins a 200 escoles en un procés de 3 anys, dins el qual hi haurà una trentena de centres que rebran un “acompanyament, formació i capacitació” més intensius. El 30 de setembre es donaran a conèixer finalment quants dels 489 centres hi podran prendre part.
Des d’Escola Nova 21 celebren d’entrada que la seva proposta de canvi hagi generat debat en molts claustres, equips directius i associacions de pares i mares. Sense anar més lluny, tots els centres que han sol·licitat participar-hi han hagut d’aprovar aquesta decisió al seu claustre de professors i al consell escolar. Fins a 1.200 membres d’equips directius han participat aquest últim mes en les jornades explicatives del programa, durant les quals els impulsors els insistien que, per la dimensió dels canvis que hauran d’assumir, els calia una reflexió profunda de tota la comunitat del centre.
D’entre els quasi mig miler de centres que volen prendre part d’Escola Nova 21, un 68% són públics i un 32% concertats. Sobre si també hi haurà lloc per a escoles d’entorns pobres, expliquen: “Tot i que encara no hi ha dades del perfil socioeconòmic, hi ha força sol·licituds de centres d’alta complexitat”. Pel que fa a la seva localització, la gran majoria, el 78%, estan a les comarques barcelonines.