Durant el curs, a casa de la Raquel i en José María ja els costa arribar a final de mes, estan a l’atur i tenen cinc fills. Per això, l’inici de les classes es converteix cada any en un desafiament al qual no aconsegueixen fer front. La Raquel no ha calculat quants diners necessita per fer front a les quatre llistes de llibres i de material escolar que han deixat els seus fills sobre la taula del menjador després de tornar de l’escola el primer dia. “Ni he preguntat quant valen. Com volen que ho compri? Tant de bo pogués, perquè els nens són molt cruels i temo que assenyalin els meus fills per anar amb les bambes trencades a classe”.
A finals d’agost, la Raquel i en José María van fer una crida en una plataforma de microdonacions. “Estic desesperada, ja ve la tornada a l’escola i no sé com ho farem, són molts diners en llibres”, escrivia aquesta madrilenya per demanar una petita contribució que els ajudés a reduir els mals de cap de la tornada a l’escola.
Per ara, han aconseguit 100 euros gràcies a l’aportació de dos usuaris. “Ja me n’he gastat gairebé la meitat, 40 euros, per comprar un estoig a cadascú, llapis i quaderns. M’agradaria canviar-los les motxilles perquè estan desgastades, algunes tenen una nansa trencada i en el cas de la Marina (7 anys), ja s’ha quedat molt petita perquè la hi vaig comprar fa un parell d’anys, però em resulta impossible”. La Marina va a la mateixa escola pública que el seu germà de 10 anys, tots dos fan Primària. Els dos germans grans van a l’institut i la més petita encara no està escolaritzada. Tres dels quatre nens que van a classe tenen diagnosticat un desenvolupament cognitiu inferior a la mitjana de la seva edat.
La família de la Maruja i en Julián també van iniciar el mes passat una petició per fer front al material escolar. Van rebre el missatge d’una usuària de Gijón que es va comprometre a enviar-los els llibres que necessitessin. “Els de la gran ens els deixen a l’escola, el problema eren els del petit, que comença infantil. Aquesta senyora ens va demanar la llista i es va comprometre a abonar-los tots, menys el de valencià i el de lectura perquè a la seva ciutat no els va trobar”, explica aquesta mare valenciana. Una altra usuària els va ingressar 50 euros perquè poguessin fer front als exemplars que no rebrien.
Segons diversos estudis, la tornada a l’escola pot oscil·lar entre 200 i 400 euros per nen. Alguns governs de comunitats autònomes, com el valencià, contribueixen a reduir aquestes xifres creant bancs de llibres. Aquesta mesura també ajuda a reduir l’agonia d’aquestes famílies encara que, com recorda una portaveu de la FAPA (Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes) en conversa amb eldiario.es, no garanteix la “gratuïtat total”. Si la família de la Maruja adquiria els llibres a l’AMPA, tenia accés a un xec-llibre que reduïa el preu de tots els llibres del petit fins a 73 euros.”Me’n vaig assabentar la setmana passada, quan l’escola ja havia començat”, apunta.
A Madrid, el govern dóna una dotació econòmica al centre i és la direcció de cada escola la que gestiona l’ajuda. Segons la FAPA Francisco Giner de los Ríos, “en anys anteriors a l’escola aconseguia que els prestessin tots els llibres i, si no, obtenia ajuda d’alguna associació. I aquest any encara que em deixin la major part d’exemplars, he de comprar-los un parell de llibres i diversos quadernets a cadascú. En el cas dels més grans, hauria d’abonar-los tots perquè ja estudien Secundària”, explica la Raquel. Ja l’any passat va aconseguir no haver de fer front als llibres d’ESO perquè a l’institut els professors li facilitaven cada dia fotocòpies al més gran.
Un desnonament pendent
La Raquel és conscient que amb els 60 euros que li queden de pressupost no pot fer front al material escolar, llibres, uniformes i xandalls. Per això, vol veure com evoluciona el curs, i sobretot què necessiten els nens que estan estudiant Primària. Només els pantalons que necessiten per a les classes d’educació física valen 29 euros.
La tornada a l’escola atabala Raquel, però té una preocupació més gran que li treu la son, una amenaça de desnonament. “Ens vam hipotecar quan el meu marit estava treballant i fa anys que no podem pagar la hipoteca, la llum i l’aigua. Ja tenim la casa subhastada”. Actualment segueixen vivint en aquest domicili d’Usera, en un dels districtes de la capital on hi ha més beneficiaris de la renda mínima d’inserció.
