El Ministre d’Educació en funcions, Íñigo Méndez de Vigo, va aprovar a finals de juliol el decret que regula les revàlides –la prova externa prevista a Quart d’ESO i Segon de Batxillerat–, però ara mateix es desconeix si es podran dur a terme. Un dels tràmits necessaris per desplegar l’ordre ministerial que detalla les proves és el dictamen del Consell Escolar de l’Estat, però en l’actualitat aquest òrgan es troba sense president ni vicepresident –es van jubilar aquest estiu–, i la competència de renovar-los recau sobre un ministre d’educació que no estigui en funcions.
El Ministeri ha demanat a l’Advocacia de l’Estat un informe per trobar una fórmula per desbloquejar la situació. La data límit per aprovar aquesta ordre que exposa tots els detalls de la revàlida és el 30 de novembre. Una de les sortides que es planteja el ministeri, de moment, és constituir una mesa que sigui presidida per la persona amb més antiguitat al Consell.
Així ho ha explicat José Luis Pazos, president de la confederció d’associacions de famílies, la CEAPA, després d’una reunió a la qual els va convocar Méndez de Vigo per començar a treballar per un Pacte Nacional per l’Educació. A la sortida de la trobada, Pazos ha anunciat que l’entitat que president presentarà un recurs contra les revàlides, precisament perquè considera que un govern en funcions no pot aprovar un Reial Decret com el de els revàlides. Per Pazos, l’única manera d’evitar la incertesa en què es troben les famílies avui passava per no aprovar l’esmentat Reial decret el 31 de juliol.
El decret ja va ser rebut amb indignació per la majoria de comunitats autònomes que no estan governades pel PP, les quals van anunciar ja que el recorrerien al Tribunal Suprem. En el cas de Catalunya, la consellera Meritxell Ruiz va explicar que presentaven un requeriment d’incompetència davant el Govern espanyol, el pas previ al Tribunal Constitucional. Mentrestant, Ruiz ha expressat en repetides ocasions que aquest curs no aplicaran les proves de la LOMCE, sinó que mantindran la de competències bàsiques a l’ESO i la selectivitat a Batxillerat.
Pel que fa a les possibilitats d’avançar cap a un pacte per l’educació, el presindent de Ceapa ha assegurat, com així li ha transmès al ministre, que estan disposats a negociar, però que ho faran amb un govern que tingui plena capacitat per prendre decisions. “Necessitem”, ha dit Pazos, “responsables polítics que es puguin comprometre”.
A més, des de l’organització opinen que, abans que res, aquest Ministeri hauria de recuperar una legitimitat perduda amb l’aprovació de la LOMCE i per les retallades en educació dels darrers anys.
En els propers dies el ministre seguirà amb les converses per a un Pacte Nacional per l’Educació.
