Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un escàner cerebral pot detectar canvis funcionals en nadons de tan sols sis mesos d’edat i predir un diagnòstic per trastorn de l’espectre autista (TEA), segons ha demostrat un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Carolina del Nord (UCN), a Chapel Hill, i de l’Escola de Medicina de la Universitat de Washington, a San Luis, Missouri, (ambdues als EUA).
S’estima que un de cada 68 nens a tot el món es veu afectat pel TEA, un ampli grup de trastorns del desenvolupament neurològic que sovint causen problemes de comunicació, conductes repetitives i altres símptomes que afecten la capacitat social de l’individu.
La detecció primerenca i les intervencions conductuals podrien millorar significativament la qualitat de vida de les persones amb autisme, però els símptomes no solen aparèixer fins que els nens tenen dos o més anys.
Tècniques d’imatge de ressonància magnètica
En el treball, publicat en l’últim número de la revista Science Translational Medicine, els autors han fet servir per primera vegada tècniques d’imatge de ressonància magnètica (IRM) en nens de sis mesos d’edat. Els experts han mostrat la forma en què les regions del cervell estan connectades i sincronitzades i han aconseguit predir quins nadons amb alt risc de desenvolupar autisme se’ls diagnosticarà TEA a una edat aproximada de dos anys.
Un estudi previ del mateix grup, que va aparèixer a Nature al febrer, va usar IRM per determinar les diferències en l’anatomia del cervell que anticipen quins nadons desenvoluparan autisme amb posterioritat.
L’article actual descriu un segon tipus de biomarcador cerebral que els investigadors podrien utilitzar com a part d’un paquet de diagnòstic per ajudar a identificar els infants tan aviat com sigui possible, abans que els símptomes de l’autisme apareguin, insisteixen els autors.
“En el futur podrem utilitzar la ressonància magnètica per identificar els nens en risc i així començar els tractaments més aviat”, subratlla John R. Pruett Jr., investigador de psiquiatria de l’Escola de Medicina de la Universitat de Washington i coautor del treball.
Durant l’estudi, es van col·locar nens adormits en una màquina d’IRM i durant uns 15 minuts es va observar la seva activitat neuronal a través de 230 regions cerebrals diferents. Els científics van analitzar com diverses regions del cervell es van sincronitzar entre si.
Aquesta sincronia reflecteix l’activitat coordinada de les regions cerebrals, que és crucial per a la cognició, la memòria i el comportament, i pot observar-se durant el son.
Programa de classificació d’aprenentatge automàtic
L’equip es va centrar en les connexions de la regió cerebral relacionades amb les característiques principals de l’autisme: habilitats de llenguatge, comportaments repetitius i comportament social.
Per exemple, els científics van determinar quines regions cerebrals –sincronizadas als sis mesos– estaven relacionades amb comportaments de l’espectre autista als dos anys. Això va ajudar als investigadors de la UCN, liderats per Joseph Piven, a crear un programa de classificació d’aprenentatge automàtic per catalogar les diferències de sincronització entre aquestes regions clau del cervell.
Un cop que l’ordinador va aprendre aquests diferents patrons, els investigadors van aplicar el classificador d’aprenentatge a un grup separat de nens.
Aquesta part de l’estudi va incloure 59 nadons inscrits en diversos centres i hospitals nord-americans. Cadascun d’ells tenia un germà gran amb autisme, el que implicava que comptava amb un factor de risc d’un de cada cinc de desenvolupar autisme, en comparació amb un de cada 68, que és el risc aproximat entre la població general. Un total d’onze dels nadons van acabar desenvolupant aquest trastorn.
El classificador d’aprenentatge automàtic va ser capaç de separar els resultats en dos grups principals: les dades d’IRM dels nens que van desenvolupar autisme i els dels que no ho van fer. Usant només aquesta informació, el programa informàtic va predir correctament el 81% dels nadons que més tard compliria els criteris d’autisme als dos anys d’edat.
Robert Emerson, de la UCN, destaca que “fins ara ningú havia fet aquest tipus d’investigació amb nens de sis mesos d’edat, de manera que necessita ser replicat”. “Esperem realitzar un estudi més ampli aviat amb diferents participants”, conclou.
Aquest és un article publicat a l’Agència SINC
