Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Quin treball poden fer les AMPA per fomentar el model d’educació inclusiva als seus centres? Aquesta pregunta se la fan cada cop més mares i pares implicats en les associacions de les seves escoles, i com a mostra la quantitat de comissions inclusives que han anat sorgint els darrers anys a moltes AMPA, un fenomen que ha anat creixent en paral·lel a l’augment de la diversitat a les aules, en especial les d’infantil i primària.
El Diari de l’Educació ha parlat amb diverses integrants de comissions inclusives i ha constatat que no existeix un únic abordatge sobre la matèria, sinó que hi ha una multiplicitat de receptes per divulgar els beneficis del model inclusiu des de l’àmbit de les famílies. Un altre aspecte significatiu és que a la major part de les comissions consultades són minoria les mares o pares que tenen un fill amb necessitats educatives especials (NEE).
Solidaritat: que cap infant quedi en fora de joc
L’AMPA de l’escola Lavínia, del districte de les Corts, ha estat guardonada aquest any amb el Premi FaPaC a l’AMPA solidària pel seu projecte Per un escola inclusiva: cap infant en fora de joc!. El premi reconeix l’esforç dut a terme per la seva comissió inclusiva en la recerca de fons que assegurin que cap infant de l’escola queda fora de les activitats no estrictament acadèmiques, com serien unes colònies, una sortida, el menjador o una extraescolar. “Vetllem perquè no quedi cap nen exclòs, ni per causes econòmiques familiars ni perquè el sistema no pot afrontar el cost d’un monitor de suport per un alumne amb NEE”, explica Aida Bravo, una de les integrants d’aquesta comissió.
El curs 2015/16 aquesta comissió va obtenir 5.500€ i aquest curs el tancaran aproximadament amb 6.500€. D’aquests diners, mil euros surten d’una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona, la resta ho fan dels mercats solidaris, el sorteig de Nadal, la parada de Sant Jordi, a més d’alguna paellada i botifarrada que s’organitzen al llarg del curs, i d’una quota extra que paguen voluntàriament les famílies del centre. “Intentem que totes aquestes activitats no siguin merament recaptatòries –subratlla Bravo–, sinó que les famílies sàpiguen que treballem perquè tots els infants gaudeixin de les mateixes oportunitats, al marge de les seves capacitats o situació econòmica”.
De moment, “per evitar malentesos” el pressupost de l’AMPA i el de la comissió inclusiva estan separats, “però no descartem integrar-los en el futur”, i la distribució dels diners no la determina ni la comissió ni l’AMPA, sinó que és la direcció i les treballadores socials qui saben quin nen no es pot pagar unes extraescolars o el menjador o quin altre necessita un suport per a una sortida. Diu Bravo que “nosaltres ni sabem ni hem de saber qui són els nens i nenes que reben els ajuts”.
Sensibilització: posar-se a la pell de l’altre
No gaire lluny, al barri de Sants, hi ha l’escola Barrufet. La seva AMPA va ser una de les primeres a crear una comissió d’escola inclusiva, el curs 2008-2009. El treball que fa aquesta comissió sempre s’ha orientat a la sensibilització, a través de xerrades per a famílies i d’activitats per als alumnes, i en els seus inicis va intentar relacionar-se amb altres AMPA de la ciutat amb la mateixa sensibilitat impulsant una Xarxa per l’Escola Inclusiva a Barcelona, força activa en els seus inicis i que avui encara subsisteix com a pàgina de facebook.
Amb els infants i les famílies cada any munten el Barrufacrispetes, un passi audiovisual amb temàtica inclusiva que posteriorment els alumnes treballen a l’aula o a casa. Aquest any en comptes d’un film han projectat tres curts: Hugo, un amigo con Asperger; Front of the Class; i ¿Tú de qué vas?. “Com passa amb altres comissions de l’AMPA Barrufet, la d’inclusiva la formen cinc mares i un mestre, això fa que hi hagi molt bona comunicació i coordinació amb l’escola, la qual cosa és molt important”, sosté Isa Tudurí, una d’aquestes cinc mares de la comissió inclusiva.
Aquest any, a més, s’han incorporat al projecte Juguem!, nascut fa dos anys a l’escola Els Llorers de la mà de l’Institut Barcelona Esports (IBE) i el Grup d’Estudi d’Educació Física i Inclusió a l’Alumnat de l’Institut de Ciències de l’Educació (UB). Es tracta d’una activitat extraescolar esportiva en la que participen 14 alumnes de 5è i 6è, dels quals només tres o quatre tenen discapacitat. “Es treballa l’esport de manera cooperativa, la competició perd importància mentre es potencien valors com els de compartir o respectar, ha estat una experiència molt maca”, comenta Tudurí.
Una altra AMPA amb una comissió inclusiva molt activa i experimentada és la de l’escola Tabor, a l’Eixample. La comissió es va crear el curs 2010/11 i des d’aleshores ha orientat les seves accions a la sensibilització de la comunitat escolar. A banda de fer el blog Hola Inclusiva Tabor i tenir presència a diverses xarxes socials, aquesta comissió ha optat per portar al centre activitats i tallers que apropen l’alumnat al dia a dia de l’infant amb discapacitat, i que estan muntades per entitats com Aprenem (autisme), Ecom (discapacitat física), l’ONCE (discapacitat visual) o l’escola Nexe. “Pràcticament tots els diners que aconseguim es destinen a això”, comenta Mery Deop, una de les mares que forma part de la comissió inclusiva des dels seus inicis.
La clau: la complicitat de l’equip directiu
Deop està convençuda de la sort que ha tingut la comissió de trobar-se un equip directiu molt implicat: “Això ha permès que, per exemple, a la maleta viatgera [bossa amb contes que passa setmanalment d’alumne a alumne] de tots els cursos hi hagi molts llibres que parlen d’inclusió i solidaritat, la nostra comissió sempre busca contes nous per incorporar a la maleta, i és molt emocionant veure els comentaris i dibuixos que fan els nens”, assenyala. “Normalment –continua– s’intenta que l’últim o un dels últims nens que rep la maleta sigui el que té necessitats educatives, i així pot llegir també els comentaris que han escrit els companys”.
Aquesta implicació de l’equip directiu és un aspecte essencial també per la comissió inclusiva de l’Escola Pia de Balmes, que tot just s’ha constituït aquest curs. La formen sis persones, de les quals quatre són mares i dues mestres. Anny Alós, una de les seves promotores, comenta que “vam anar a la direcció a proposar algunes activitats de sensibilització i de seguida ens van plantejar la possibilitat de fer una comissió compartida escola-ampa”. De moment, diu, aquest any li han “posat nom” a coses que ja es venien fent (per exemple, tenen també una maleta viatgera a la que s’han incorporat llibres on s’accentua el valor de la diversitat), i s’han estat organitzant per a les activitats i tallers que s’organitzaran de cara al curs vinent.
“La nostra voluntat –comenta Alós– és sensibilitzar sobre tota mena de diversitat, òbviament sobre els alumnes amb necessitats educatives especials, però no només, també sobre l’alumnat nouvingut o el que té una intolerància alimentària, per exemple”.
Ajuda mutua inclusiva: l’empoderament a les famílies
Aquesta eclosió d’iniciatives a favor d’una escola inclusiva dutes a terme per les AMPA, de les quals les quatre esmentades són només una petita mostra, pot haver donat un salt endavant aquest curs amb la creació d’un anomenat Grup d’Ajuda Mutua Inclusiva (GAMIN). Aquest grup l’han impulsat tres mares d’alumnes amb NEE que van tenir una mala experiència al seu antic centre i van haver de buscar-ne un altre. Compta amb l’aixopluc de la FaPaC i el que busca és empoderar tant a les famílies que tenen fills amb necessitats educatives com a les mateixes AMPA, a fi que coneguin els mecanismes i actors del sistema educatiu que interactuen amb l’alumne amb NEE, i que no sempre ho fan de forma equànime ni coherent.
“Volem que les AMPA sàpiguen acompanyar a les famílies, i per això tots hem de saber més sobre què cal esperar d’un Pla Individualitzat (PI), o quina funció compleixen els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), o qui determina les hores de vetlladora; en definitiva, què es pot demanar i com fer-ho de la forma més efectiva perquè el sistema no s’espolsi les responsabilitats i doni resposta a les necessitats de cada alumne”, explica Àlex Castillo, expresident de la FaPaC i ara vocal d’Igualtat d’oportunitats.
El GAMIN el formen per ara entre 40 i 50 persones vinculades a comissions inclusives, que de moment han elaborat una petita guia per a orientar aquells qui vulguin crear noves comissions inclusives a les seves AMPA. En aquesta guia s’adverteix que no hi ha una fórmula única i que cada comissió s’ha de configurar segons les necessitats del seu centre, però a la vegada s’anima a treballar colze a colze amb l’escola i a que, més enllà de les tasques de sensibilització i recaptació, la comissió sigui una “via de comunicació” a fi de resoldre problemes i malentesos entre la direcció i les famílies amb necessitats inclusives.
El Diari de l’Educació, 2025