Actualitat

El llenguatge moral i emocional es ‘viralitza’ més ràpid en xarxes socials

Twitter i altres plataformes socials han alterat el curs d’esdeveniments històrics recents, com la Primavera Àrab i les últimes eleccions presidencials dels EUA, segons nombrosos experts. Les xarxes socials s’han convertit en un mitjà molt popular per debatre idees polítiques i morals, però fins al moment no s’havia investigat dins del camp de la psicologia per què alguns missatges es difonen més que altres.

Ara uns investigadors de la Universitat de Nova York han abordat aquest repte analitzant més de 560.000 missatges de Twitter sobre tres temes de debat: el control d’armes als EUA, el canvi climàtic i el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Els resultats de l’estudi, publicat aquesta setmana a la revista PNAS, assenyalen que els tuits sobre temes polítics que inclouen un llenguatge emocional-moral incrementen substancialment la seva difusió dins del grup ideològic del propi emissor.

“El contingut que més ràpidament es difon és el que major impacte pot tenir en les xarxes socials, així que els individus, els líders de la comunitat i les elits polítiques podrien veure augmentada la seva influència ressaltant en els seus missatges aspectes morals i emotius”, indica William Brady, autor principal del treball.

No obstant això, el contingut no es difon de forma homogènia a la xarxa, sinó que ho fa condicionat per cercles d’afinitat. “Encara que l’ús d’aquest tipus de llenguatge pot ajudar al contingut a propagar-se dins del seu propi grup social o ideològic, aquest també pot trobar poca acceptació entre aquells amb una visió del món diferent”, assegura Brady.

Tuits emocionals i/o morals

Durant la investigació, els científics van separar els tuits en diferents categories en funció de si contenien paraules amb un significat moral i emocional (per exemple, cobdícia), només emocional ( por), o només moral ( deure), basant-se en la consulta de diversos diccionaris seleccionats prèviament per identificar els termes.

D’aquesta manera, van comptabilitzar quants retuits corresponien a cada categoria i van identificar quina era la seva posició ideològica, tant de l’emissor del missatge com de la persona que el retuitejava, a través d’un algoritme que analitza la xarxa de seguidors de cada usuari.

Els resultats de l’estudi van demostrar que, en els tres temes de debat, els retuits s’incrementaven en un 20% quan les seves paraules aportaven un missatge moralitzant i emocional alhora. No obstant això, l’impacte es veia reduït en els casos en què el llenguatge es limita a ser només moral o només emocional.

A més, les diferències en els missatges també són evidents depenent del tema de la publicació, segons apunta la investigació. Així, els retuits sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe eren de contingut positiu (amb hastag com #lovewins), mentre que els relatius al canvi climàtic van ser més negatius, referits als danys ambientals.

Totes aquestes característiques subtils del contingut dels tuits influeixen en la seva major o menor propagació, segons els autors, que consideren que les seves troballes “aporten claus sobre com les idees morals es difonen durant una autèntica discussió política a les xarxes socials”.

Aquest és un article publicat a eldiario.es