Cada matí, en Mustapha arriba a l’escola vestit amb el seu uniforme verd de quadres i una gran motxilla blava que ocupa per complet la seva petita esquena. Vol ser metge, diu, per poder ajudar els seus familiars. En Mustapha va arribar a aquesta escola a Maiduguri, la capital de l’Estat de Borno (Nigèria), després d’una llarga travessia. Boko Haram havia arribat al seu poble i ho havia devastat tot al seu pas. En Mustapha tenia solament nou anys.
“Vam escoltar explosions fortes, dels trets. Quan vam fugir de casa, ens va trobar els meus pares assassinats”, recorda en un testimoni recollit per l’Agència de l’ONU per als refugiats (Acnur) assegut en un pupitre de la seva escola. Allí comparteix aula amb l’Omar, orfe d’un combatent del grup terrorista. O potser el pati amb la Falmata, o amb la Samira, nascudes també al costat insurgent.
L’Omar, la Falmata i la Samira són noms ficticis. Els seus casos són reals, però Zannah Mustapha, fundador del l’escola, prefereix no revelar la seva identitat per protegir-los. “Som els seus pares, els seus guardians, i ells són nens, i ens fa por que segueixin els passos de la divisió que hi ha a la societat. Volem que creixin com amics i que aprenguin junts”, explica en una entrevista amb eldiario.es.
Advocat de professió, eb Mustapha va engegar el 2007 l’escola Future Prowess. En aquests deu anys, ha lluitat sense descans per a que tots els menors desplaçats per la violència al país africà, sense importar el seu origen, rebin una educació de qualitat. Aquest dilluns, en Mustapha ha recollit en una cerimònia a Ginebra el Premi Nansen, el guardó més important que concedeix Acnur a les persones que destaquen per la seva feina a favor dels refugiats.
L’organisme de l’ONU ha reconegut la gran importància de la seva tasca per “fomentar una coexistència pacífica i reconstruir les comunitats” en el nord-oest de Nigèria, la regió més castigada pels enfrontaments entre l’Exèrcit nigerià i la milícia extremista. Des de 2009, aquesta guerra s’ha cobrat la vida de més de 20.000 persones i ha deixat 2,3 milions de desplaçats a la conca del Llac Txad.
“Els estigmes es queden fora de l’escola”
L’objectiu d’en Mustapha era, en un inici, recolzar els nens de la zona, una de les més empobrides del país. No obstant això, quan el conflicte va esclatar dos anys després, l’escola va obrir les seves portes als desplaçats per la violència que anaven arribant a la zona. “La majoria d’aquests nens es van quedar atrapats al carrer sense cap opció, van perdre els seus mitjans de subsistència per poder estudiar, molts havien perdut els seus pares. Així que vaig sentir que havia d’ajudar-los”, resumeix el lletrat nigerià.
A Borno, més del 57% de les escoles estan tancades, segons ha alertat aquests dies Unicef. Més de 2.295 mestres han mort i 19.000 s’han vist forçats a fugir des de 2009. Gairebé 1.400 escoles han estat destruïdes.
Enmig de tant desastre, l’escola fundada per en Mustapha ha aconseguit mantenir les seves portes obertes. “I ho hem fet no solament per a una part de la societat, sinó per als dos costats del conflicte: els fills de les víctimes de Boko Haram, però també els dels combatents que han estat assassinats i els seus familiars, que són repudiats. Volíem que estiguessin junts”, insisteix.
El professor explica com a les seves classes intenta que regni la reconciliació que desitja pel seu país: els prejudicis i estigmes pels quals gran part de la població creu que aquests nens són els “enemics” o que hereten l’extremisme dels seus progenitors, diu, “es queden fora” de les aules.
“Gràcies a la unitat, al fet que creixen com si fossin un i sense parar atenció a les diferents ideologies, aprenent junts, poden tornar a les condicions en les quals estaven abans de la violència”, sosté.
Va començar amb 36 nens i nenes. Ara ja són 540 i n’hi ha 2.000 més en llista d’espera. Fa un any va obrir una segona escola a pocs quilòmetres de la primera. Per allí hi passen diàriament 88 estudiants que han perdut els seus pares. Els alumnes reben educació gratuïta, menjar i també atenció psicosocial.
“Quan la majoria d’aquests nens presencia l’assassinat dels seus pares, es troben amb aquesta cicatriu psicològica i estan traumatitzats, però amb el suport psicològic de les sessions, la majoria són capaços de recuperar-se i superar-ho, i ara viuen una vida normal. No volem que s’encadenin a les seves emocions i sentiments, ens agrada mostrar els aspectes positius i que els nens són capaços de recuperar-se del trauma”, reitera.
“Aquests nens han de ser empoderats de tal manera que puguin defensar-se sols a la vida”. Que els estudiants deixin enrere el rancor no solament dóna sentit al projecte, sinó que és, al seu torn, el “major repte” que tenen per davant, segons el parer del seu fundador. “Es tracta que els nens refacin la seva vida i no segueixin els passos dels seus pares. És un procés de curació”, comenta.
Una cooperativa per a dones afectades pel conflicte
El mateix convenciment que el va dur a ajuntar els orfes de Boko Haram, dels militars i dels civils assassinats a les aules, va portar en Mustapha fer suport a les vídues i mares d’aquests nens, condemnades a la pobresa. “Ajuntant-les mirem d’impulsar la seva integració, que és el que volem. Que s’ajudin les unes a les altres”, argumenta.
Gairebé 600 dones treballen en les cooperatives que han engegat. “En aquesta ciutat l’home és el cap de família. I les dones no poden ocupar la posició que ha deixat el marit quan mor perquè no tenen cap mitjà de subsistència ni suport per tirar endavant”, explica.
“Amb formació i un suport econòmic són capaços de tirar endavant per elles mateixes. Els seus fills poden anar a l’escola. Només els donem suport i desenvolupen els seus propis projectes”, prossegueix.
Així mateix, moltes d’aquestes mares participen en una associació que té poder de decisió en la direcció de l’escola, segons comenta el professor. Per exemple, els alumnes reben una educació basada en la religió musulmana però també l’anomenada “occidental”. Aprenen àrab, francès, anglès, matemàtiques… “Elles són les que van decidir el programa o fins i tot el codi de vestimenta. Són part del procés, res no s’imposa. Tenen aquest dret exclusiu, no els ensenyem res que no sàpiguen, ni res que no vulguin”, esgrimeix Mustapha.
Mediador en l’alliberament de les nenes de Chibok
L’advocat ha aconseguit guanyar-se, segons Acnur, el reconeixement dels seus veïns per la seva tasca. Per aquesta raó, es va convertir en un dels principals mediadors per a l’alliberament de les 274 estudiants de Chibok segrestades per Boko Haram a 2014. “Mustapha va contactar amb els segrestadors i, després d’una sèrie de mesures per fomentar la confiança, va poder negociar l’alliberament de 21 nenes. Al maig passat va obtenir un gran avanç, quan altres 82 noies van ser alliberades”, relata l’Agència.
Quan van ser alliberades, allà estava el professor per donar-los la benvinguda. “Va ser un procés llarg i tediós de reunions i negociacions amb la col·laboració de molts actors, però gràcies a Déu vam ser capaços de superar-ho i alliberar a una part. Moltes segueixen segrestades, però seguim caminant perquè aquestes noies tornin”, afirma.
Borno està immers en la violència, però també en la gana i una epidèmia de còlera que ha matat 48 persones. Mai en la història de la regió havia presenciat, diu Mustapha, “una destrucció i una matança d’aquestes magnituds”. “Sense l’ajuda internacional no ens podríem recuperar”.
S’ha oblidat el món de Nigèria? “El problema no és d’oblit. La població encara no entén la magnitud del que ha ocorregut ni el que ha passar ara. Ara és quan aquest procés ha començat”. Ara com ara, la pau anhelada i la fi de la fractura social tracten d’obrir-se pas a les aules de la seva escola, el lloc “on cada nen importa”, vingui d’on vingui.
