Per a què serveix l’educació? Una resposta seria per permetre que les persones tinguin el màxim de possibilitats de decisió en el futur. Però això implica que cal projectar com serà el futur i, en funció d’això, anticipar quines habilitats ens sembla que seran necessàries. A hores d’ara del segle XXI, és indubtable que la crisi ecosocial en marxa està transformant de manera radical el món, les societats, l’economia i els valors dominants. Estem en el que s’ha denominat antropocè, encara que seria més correcte parlar de capitalocè, ja que no és la naturalesa humana la responsable dels desequilibris ambientals que vivim, sinó més aviat el sistema socioeconòmic hegemònic.
Al capitalocè, tenir la màxima capacitat de decidir passa per “repensar l’educació sistèmicament, ajudant els i les estudiants a adquirir els coneixements més útils per sobreviure en un planeta que està sotmès a canvis ecològics molt ràpids. Hem de proporcionar-los les eines i estratègies que necessiten, tant per qüestionar la realitat sociocultural actual com per convertir-se en líders audaços que ens ajudin a retrocedir de la vora de l’ecocidi on ens trobem i donar pas a un futur sostenible. Però ni tan sols això serà suficient, (…) ells i elles hauran d’aprendre també a preparar-se i adaptar-se per als canvis ecològics inevitables en el futur”. Això és el que proposa Erik Assadourian en l’edició espanyola de La Situación del mundo, l’informe anual del Worldwatch Institute. Educació ecosocial. Com educar davant de la crisi ecològica pretén plantejar algunes de les claus per educar considerant els futurs escenaris o, més ben dit, els que són cada vegada més una realitat quotidiana.
Està preparant el sistema educatiu les persones per a aquest nou context? Des del meu punt de vista, clarament no, en línia amb el que expressava Yayo Herrero en el seu article Educar i aprendre en un marc de crisi civilitzatòria, publicat fa uns mesos en aquest mitjà. Però això no vol dir que no hi hagi múltiples experiències que ja estan realitzant una educació ecosocial. Una de les principals virtuts de l’últim informe del Worldwatch Institute és visibilitzar-les.
Repassant aquestes iniciatives, hi ha diversos elements que són comuns a moltes d’elles. D’una banda, posen l’accent en la importància de reconfigurar els continguts abordats. Alguns dels indispensables serien l’ecologia, la regulació no violenta de conflictes, el pensament global, la gestió de grups o el coneixement de les tècniques agroecològiques. A més, moltes d’aquestes experiències fan un pas previ, que és eliminar o minimitzar els continguts anti-ecosocials omnipresents en l’educació formal, no formal i informal a tot el planeta.
Aterrant al context espanyol, des d’Ecologistes en Acció també s’està treballant per intentar respondre quins continguts podrien conformar un currículum ecosocial. La seva proposta l’articulen al voltant de 99 preguntes i 99 experiències. En parlar de preguntes, no es refereixen a les preguntes d’un examen, ni a indicadors per qualificar l’alumnat. Tampoc són preguntes de resposta ràpida, sinó qüestions generadores de més qüestions que visibilitzen i desvetllen. Persegueixen que se sospiti de les veritats que es plantegen com inqüestionables des de la cultura del consum, del benefici monetari, del creixement econòmic o l’antropocentrisme.
Hi ha més entitats que estan reflexionant sobre quins continguts abordar en l’àmbit escolar des d’una perspectiva ecosocial. Així, un grup de professorat i de persones expertes en temes ecosocials de FUHEM fa tres anys que treballem sobre aquest aspecte i hem elaborat una detallada proposta d’objectius que es poden englobar en tretze blocs. Cito alguns (només alguns) dels aspectes que s’hi comprenen:
- Visió biocèntrica: concebre l’ecodependencia de l’ésser humà superant l’antropocentrisme. Comprendre com funcionen els sistemes complexos. Conèixer els cicles de l’aigua, del carboni, del nitrogen, etc. Valorar la irreversibilitat de molts canvis en el medi.
- Canvi climàtic: conèixer el funcionament del sistema climàtic com un sistema complex. Valorar les desiguals responsabilitats i vulnerabilitats de les poblacions mundials respecte a l’escalfament global.
- Energia i materials: conèixer el paper de l’energia i els materials en la història. Comprendre les implicacions de la crisi energètica i material actual.
- Alimentació: comparar els impactes de l’alimentació agroindustrial i de l’agroecològica. Valorar la sobirania alimentària.
- Ciència i tecnologia: qüestionar l’omnipotència de la ciència i la tecnologia. Conèixer diferents materials perillosos per a la vida.
- Capitalisme: sensibilitzar davant el deteriorament social i ambiental que implica el capitalisme. Conèixer la seva necessitat intrínseca de creixement. Relacionar capitalisme i patriarcat.
- Economies i pràctiques alternatives: conèixer què és l’economia ecològica, feminista i social. Distingir entre desitjos, necessitats i satisfaccions. Valorar la necessitat de posar la vida al centre de l’economia.
- Els treballs de cura de la vida: saber de la crisi de cures. Assumir la corresponsabilitat entre gèneres en la cura de la vida.
- Feminisme i desigualtat de gènere: Conèixer conceptes com gènere, estereotips i divisió sexual del treball. Saber què és el patriarcat i l’androcentrisme. Valorar el feminisme.
- Ciutadania: abordar què és el poder i les diferents formes de gestionar-lo. Conèixer l’Estat. Valorar la importància dels moviments socials.
- Conflictes: conèixer la multidimensionalitat i inevitabilitat dels conflictes. Ser capaços de gestionar de manera pacífica dels conflictes.
- Desigualtats: conèixer els diferents tipus de desigualtats (classe, gènere, ètnia, centre-perifèria, etc.). Posicionar-se davant els moviments forçats de població.
- Habilitats i valors ecosocials: augmentar la seva intel·ligència emocional. Valorar la solidaritat, la llibertat o la inclusió.
D’aquesta manera, sembla clau repensar els continguts i els objectius de l’educació. Però això no seria suficient, per això un altre dels fils conductors de les iniciatives que es mostren en l’informe del Worldwatch Institute són els canvis en el pla metodològic. Un sobre el qual insisteixen moltes d’elles és la importància del contacte íntim i freqüent amb la natura. Un altre, treballar sota un enfocament socioafectiu, en què l’empatia estigui al centre de les estratègies d’aprenentatge.
El treball que aborden Ecologistes en Acció i FUHEM recull reflexions similars i subratlla especialment la importància de mètodes que es basin en la construcció col·lectiva del coneixement i la mirada globalitzadora. Alguns exemples serien l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge-servei, les aules sense murs, el treball per racons, l’aprenentatge cooperatiu o el dialògic.
Per discutir sobre tots aquests aspectes, que són indispensables per a una educació de qualitat, es van celebrar a Madrid les I Jornades sobre Educació Ecosocial, els passats 6 i 7 d’octubre. En elles vam debatre i compartir teoria i pràctica, tal com ha quedat recollit en els vídeos de totes les sessions, disponibles a YouTube per tal de continuar generant debat i proposant alternatives.
