Aquest ha estat el curs del 155 . El debat educatiu a Catalunya s’ha centrat en les denúncies per adoctrinament – tot i que no s’ha obert cap expedient sancionador -, mentre als despatxos d’Ensenyament i Universitats quedaven paralitzades diverses iniciatives. Ara sindicats, famílies i entitats demanen que es reprenguin propostes com el pacte contra la segregació. També exigeixen atendre urgències com la falta de places públiques. I els universitaris adverteixen que el curs que ve tornaran a demanar rebaixa del preu de les matrícules.
L’inici del curs 2017-2018 queda tan lluny que potser pocs se’n recorden ja que va estar marcat per l’anunci de formació en prevenció de la radicalització -a causa dels atemptats del 17 d’agost- i per una entrada de 5.000 nous docents que deixava enrere els anys més durs de la crisi. Això últim, pactat pels sindicats amb l’anterior Executiu, obria una etapa de relativa pau en matèria laboral que tot apunta que s’allargarà amb l’inici del mandat del conseller Josep Bargalló.
Així les coses, els sindicats se centraran d’entrada a demanar que s’aïlli al professorat de la pugna política d’aquests últims mesos. Així hova demanar per carta el sindicat majoritari de l’ensenyament públic, USTEC, i ho reitera el secretari d’Educació de CCOO, Manel Pulido: “Necessitem molt diàleg per treure l’escola del focus partidista”. Per a això tindran en Bargalló a un aliat. Només cal comprovar que el seu primer acte al conèixer-se que ocuparia el càrrec va ser participar en un acte de defensa a professors del Palau .
Junts contra la segregació escolar
El conjunt de la comunitat educativa coincideix que un repte que cal emprendre urgentment és el de la segregació escolar. Les desigualtats entre escoles -tant entre públiques com amb concertades- afecten el resultat acadèmic dels alumnes i són especialment visibles en ciutats mitjanes i grans. Abans de l’aplicació del 155, el Síndic de Greuges va aconseguir impulsar un pacte contra la segregació amb tots els actors, inclòs del departament d’Ensenyament, però els treballs van quedar a mitges per la falta de lideratge polític.
Per Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, algunes primeres mesures podrien ser un pla de xoc amb recursos pels centres més desfavorits per “represtigiar-los”, evitar que siguin aquests col·legis els que concentrin la majoria d’alumnes que arriben al llarg del curs (l’anomenada matrícula viva) o reservar un mateix percentatge de places per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge en tots els centres, tant públics com concertats.
Aquesta última proposta, però, no serà senzilla de dur a terme. El més previsible és que les patronals de la concertada exigeixin fons addicionals per fer front a aquest perfil d’alumnat. “Estem a favor de reduir la segregació, però sempre que no consisteixi en donar xecs amb diners a la concertada”, adverteix el portaveu d’USTEC, Ramon Font. De la mateixa opinió és Belén Tascón, presidenta de la federació d’AMPA catalanes FaPaC, que recorda que la “finalitat social” de les concertades està estipulada per llei.
Manca de places públiques
Per a les famílies, la seva prioritat ara és que el departament d’Ensenyament garanteixi suficients places d’escola pública per als que comencen el seu periple escolar el proper setembre. L’auge de la demanda pública a ciutats com Barcelona o Badalona ha desbordat les previsions de l’Administració. La FaPaC xifra en més de 200 les famílies de la capital catalana que s’han quedat sense col·legi públic al seu barri, mentre que Bargalló ho redueix a 54 casos.
En qualsevol cas, més enllà de l’angoixa de les famílies, això reflecteix un canvi de tendència a favor de la pública en una ciutat que històricament té més d’un 50% de places concertades. “Cal una millor planificació de places públiques perquè tothom tingui garantit el seu accés a prop de casa”, sosté Tascón. Les solucions d’urgència passen ara per augmentar ràtios o anar a la concertada -cosa que les famílies rebutgen, o crear els anomenats bolets , línies extraordinàries, sovint en barracons, en els col·legis públics.
Professorat i innovació educativa
Coincidint amb un període de reinversió educativa -el pressupost actual és un 9% inferior al del 2010, quan va arribar a ser d’un 22% -, la Fundació Jaume Bofill va elaborar un informe en què reclamava que la recuperació econòmica no només revertís en millores laborals del professorat, sinó també en qüestions com l’ampliació de la gratuïtat en l’accés a guarderies, una major dotació de recursos en centres de barris desfavorits o millorar la formació docent.
“Cal posar més docents, sí, però en clau d’equitat i d’innovació, per als centres amb més dificultats i per impulsar xarxes de formació”, sosté Palacín. “Sobretot en Secundària tenim un model regressiu en què xoquen molts estudiants i genera abandonament, hem d’invertir en reformar l’ESO en part amb formació que vagi més enllà dels cursets”, sosté.
Des de CCOO veuen amb bons ulls la recuperació del pressupost de formació -que CiU va deixar gairebé a zero- i la major concentració de professorat a les escoles públiques on hi ha més pobresa i immigració.
Reduir un 30% les taxes universitàries
El nou Govern de Quim Torra vol apostar fort per la universitat, però la pregunta és si les seves propostes aniran en sintonia amb el que reclamen rectors, professors i estudiants. En la seva primera comissió al Parlament, la nova consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, va voler escenificar amb una trobada amb tots els rectors de les universitats públiques. Totes les parts van acordar en aquesta reunió reprendre els treballs del Pacte Nacional per la Universitat, que només va poder celebrar una sessió abans del 155.
El Pacte té el difícil repte d’acostar posicions sobre polítiques d’innovació, de finançament de la universitat i, el més complicat, de preus públics. Després de l’increment durant la crisi de més d’un 66% del preu dels estudis, els estudiants exigeixen una rebaixa del 30% de les taxes. Tenen de la seva part la majoria del Parlament i el conjunt dels rectors de les universitats públiques, amb els que han pactat una demanda de mínims de rebaixa del 10% cada any durant els propers tres cursos.
Però el Govern no està per aquesta tasca. El secretari d’Universitats, Arcadi Navarro, és un ferm defensor de l’actual model, que considera una tarifació social, ja que l’augment sense precedents a Espanya del preu de les matrícules va ser acompanyat d’una política de beques per a les famílies sense massa recursos.
