Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 1883 un grup de monitors i 671 infants de Barcelona van ser els primers catalans en viure l’experiència de marxar de colònies de vacances a viles com les Corts o Sarrià, experiència organitzada per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País fruit de l’esperit europeu de renovació pedagògica. Per commemorar aquesta efemèride, al voltant de 250 persones es van aplegar ahir al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, al costat del president de la Generalitat.
L’acte, conduït per la periodista Gemma Bonet, va comptar amb la intervenció de Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés, el qual va parlar dels intangibles associats a les colònies que han ajudat milers d’infants i adolescents a ser “més persones, respectuosos amb l’altre, amb la natura, compromesos, responsables, gent de pau, reflexius i oberts”. En el seu discurs Pujol va llegir part del text Entusiasme sospitós de Carles Capdevila, dedicat a la implicació dels monitors i monitores de lleure.
Per la seva banda, el conseller El Homrani va començar la seva intervenció emfasitzant que l’educació en el lleure fa 125 anys que apodera infants i joves, i va tenir unes paraules de reconeixement a la tasca dels “monis“, com se’ls coneix popularment. “Els monitors sou motor de cohesió social, igualtat d’oportunitats i creació d’una societat millor”, va afirmar el conseller.
Amb una trajectòria de 125 anys, les colònies han esdevingut un patrimoni de Catalunya que s’ha de preservar, registrar i documentar. Pere Soler, professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona, va condensar en una ponència la trajectòria, les contribucions i els reptes de les colònies de vacances.
També el president de la Generalitat, que va cloure l’acte, va referir-se a les colònies com “un actiu de la nostra societat, formen part del patrimoni col·lectiu, cultural i social de Catalunya”. Quim Torra va agrair la petjada que els monitors han deixat en els infants i va destacar el paper de la Fundació Pere Tarrés, que també compleix 60 anys, com a entitat referent en l’educació en el lleure en el nostre país.
L’educació en el lleure a Catalunya
Un total de 414.953 infants i joves van participar en activitats de lleure a Catalunya durant l’estiu de l’any passat. Això suposa que un 34,5% dels infants i adolescents catalans, un de cada tres, van participar en alguna colònia, casal, acampada, ruta o camp de treball, segons dades de la direcció general de Joventut de la Generalitat.
El sòlid arrelament social de les entitats de lleure es fa palès en l’existència de diversos moviments i federacions, que des de les tradicions dels centres d’esplai o l’escoltisme, agrupen diferents entitats. La Fundació Pere Tarrés va promoure activitats de lleure per un 34,89% dels infants i joves durant l’estiu de 2017; la segueix de ben a prop Fundesplai, amb el 34,14%; Minyons Escoles i Guies de Catalunya, amb l’11,49%; Esplais Catalans (Esplac), amb el 5,73%; Moviment d’Esplai del Vallès, amb el 3,07%; i Escoltes Catalans, amb el 2,77%.
Reptes de futur
Segons diu la Fundació Pere Tarrés en un comunicat, aquest aniversari arriba en un bon moment “per a mirar cap al futur del lleure educatiu”. “La nova realitat educativa i social planteja diferents reptes que tots els agents implicats en l’educació en el lleure caldrà que tinguin en consideració, segons es va recollir al 3r Congrés del Lleure que va tenir lloc l’any 2015 –afegeix–. Garantir la qualitat de les activitats, universalitzar l’accés a l’educació en el lleure, millorar l’entesa i coordinació de les diferents federacions i entitats que promouen l’educació en el lleure i evitar l’excés de regulació de les activitats de lleure per part de l’administració són els quatre reptes de futur del lleure educatiu”.
