Reportatge

És viable un cos únic docent? És aconsellable una formació inicial de grau + màster pels futurs mestres?

Com ha de ser la formació dels futurs mestres? Amb aquest enunciat, aquesta tarda l’Associació de Mestres Rosa Sensat organitza una taula rodona al voltant de les recomanacions sobre la futura formació presentades fa uns dies pel Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), en el qual participa un dels seus responsables, el professor de la UB Enric Prats. També ahir es va saber que el Ministerio de Educación obre un fòrum de debat al voltant dels reptes que planteja la formació dels futurs docents.

El document presentat fa uns dies a l’aula magna de la UB (i que es pot consultar en la seva integritat aquí), conté diversos aspectes, però sens dubte les recomanacions que han cridat més l’atenció són, d’una banda, l’allargament de la formació inicial, amb una combinació de 4 anys de Grau més 1 de Màster (o 3+2 més endavant); i en segon lloc la creació d’un cos únic de docents, en la línia de fer que els professors de Secundària siguin més mestres i a la inversa. Per això hem demanat a deu representants de la comunitat educativa que ens responguin breument a aquestes dues preguntes:

1 – Consideres adequat avançar cap a un cos de docents d’educació bàsica i que per tant es reguli el pas de docents de centres de primària a secundària?

2 – Et sembla bé que els docents hagin d’assolir un màster universitari com a nivell mínim de la formació inicial?

________________________________________________________________________________________________

Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STEs (IAC)

1 – Fa 40 anys que defensem el cos únic. Nosaltres l’entenem com un cos únic administratiu. Tots els docents hauríem de ser del cos A. Ara, no és el mateix ensenyar a escriure que ensenyar llatí. La polivalència té uns límits que s’han de respectar si volem una educació de qualitat.

2 – Nosaltres entenem que la formació inicial pràctica hauria d’estar integrada en els graus i no en els màsters escurabutxaques. De moment les pràctiques estan molt mal acollides als centres pel que fa a reconeixement de la feina del professorat formador, mentre que les taxes dels màsters són molt altes. I sobretot, no poden comportar mai una precarització del professorat realment existent en els centres educatius.

________________________________________________________________________________________________

Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP)

1 – La reivindicació de ‘cos únic’ docent ha estat sempre una de les prioritats dels MRP. Parlaríem doncs de tenir professionals ben formats per a l’Educació obligatòria, que no bàsica, amb especificitats i itineraris que els permetés mobilitat dins el sistema educatiu. D’aquesta manera el creixement i enriquiment personal per una banda seria enorme, d’altra banda permeabilitzaria molt el sistema que traspassaria les barreres de les etapes educatives.

2 – Em sembla bé que el màster els permetés poder especialitzar-se per a poder passar d’una etapa a una altra. Tot i així, caldria deixar molt clar que hauria de ser un màster amb preu de grau, que permetés l’accés a tothom que volgués fer-ho, no només a nivells adquisitius alts. Tampoc crec que sigui un nivell ‘mínim’ trobo que els formarà en un tot, que els permetrà passar d’una etapa a una altra, enriquint el sistema i enriquint-se com a professionals. A més de tenir una formació extensa i completa. Per tant no seria de mínims, entenc que seria de màxims.

Tot això garantiria tenir la possibilitat de poder triar la docència o no, però si més no, els obriria portes en molts perfils professionals de la societat.

El sistema ha de tenir, sens dubte, professionals ben formats, que siguin versàtils i que els permeti poder accedir i optar a tot el bloc de l’Educació obligatòria, amb formació i complements professionals que els vagin especialitzant.

________________________________________________________________________________________________

Maria Victòria Gómez Serés, vicepresidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

1 – Des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya ens inquieta el fet d’avançar cap a un cos de docents d’educació bàsica, donat que tan important és què s’ensenya com el com s’ensenya. Així doncs, pensem que cal una gran renovació dels Plans d’Estudi per la millora del sistema per tal que en tres o quatre anys del Grau més el màster puguin els futurs docents comptar amb la preparació suficient tant a nivell de continguts com a nivell metodològic. Certament, saber ensenyar és molt important però no menys que el què s’ensenya, per tant SÍ és interessant incidir molt més -tant en els graus com en els màsters en allò que fa referència a la didàctica en general com a les didàctiques específiques per tal que el professorat -de primària i/o secundària- arribi al coneixement didàctic del contingut (CDC) àmbits en els que els pedagogs/gues en som experts.

2 – Ens sembla bé, sempre i quan el Màster es basi en l’articulació entre la teoria i la pràctica docent dels mateixos estudis. Les mesures que serien necessàries prendre podrien ser:

• L’establiment d’objectius didàctics, arrelats en unes competències clares que han de desenvolupar els qui es vulguin dedicar a l’activitat docent.
• Un augment del nombre d’hores de treball a les escoles.
• Introducció de mesures que facilitin les relacions entre les institucions formadores i les escoles.

L’informe Mackinsey (2007) revela que els docents constitueixen un factor clau en l’educació d’un país. Segons l’informe, tant la selecció dels qui vulguin ingressar en la professió docent, com la qualitat de la formació i també l’acompanyament -a través de professors experts que poden fer de mentors- dels qui comencen en la professió, constitueixen dimensions claus en la formació dels futurs docents i de la millora de l’educació.

________________________________________________________________________________________________

Quim Lázaro, Grup Educació Avui de RELLA (Associació de Mestres i Professorat Jubilats)

1 – Des dels MRP sempre s’ha demanat i defensat un cos únic de docents per les etapes 0-18. Crec que és un pas endavant anar cap a un cos de docents d’educació bàsica amb 2 cursos comuns, 2 d’específics i 1 de de pràctiques residents. Necessitem tenir una base sòlida en àrees com: psicologia, sociologia, didàctica, resolució de conflictes, tractament de la diversitat i conèixer nous mètodes d’organització de l’aula per treballar aprenent cooperativament, on el docent no és el centre de l’aula. Cal un canvi global, no només saber els continguts de cada àrea o especialitat, que també, sinó la base per a fer-los motivadors pels alumnes.

2 – Em sembla molt bé, sempre hem demanat uns estudis amplis per poder desenvolupar la tasca de docents, ja sigui a infantil, primària o secundària, sempre i quan no sigui un impediment el cost econòmic del màster. S’hauria de pensar la manera de fer-lo assequible econòmicament per tots els estudiants que hi accedeixen. Que aquest màster sigui a preu del grau. També s’hauria de revisar la nota de tall per l’accés a la realització del grau per tenir un nivell alt de coneixements per iniciar aquests estudis.

________________________________________________________________________________________________

Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

1 – Considero adequat avançar cap al cos únic, en el benentès que això ha de suposar canvis profunds en les etapes de primària i secundària tal com ara estan estructurades. Fer un cos únic sense canviar aquestes etapes no té cap sentit. S’hauria de tendir a una etapa bàsica, en què aquest tall entre les dues etapes no sigui tan gran i que es tendeixi al model d’institut-escola. Per això hauria de replantejar-se tant l’organització dels temps i dels espais, com les activitats d’aprenentatge i el sistema d’avaluació. És a dir, la creació d’un cos únic hauria d’anar en paral·lel a un canvi profund del sistema d’educació bàsica. En funció d’aquestes necessitats s’ha de dissenyar la formació dels mestres d’aquestes etapes.

2 – El que em sembla imprescindible per a la formació dels futurs mestres és que hi hagi qualitat i no quantitat. Això vol dir que hi ha d’haver una millora en la qualitat del professorat universitari, canvis en els plans d’estudi, més relació entre teoria i pràctica, i entre universitats i realitats escolars, i tot això en funció de les necessitats i dels canvis que s’han de produir en el sistema educatiu, perquè els estudiants tinguin experiències d’aprenentatge més sòlides. Si el màster que es proposa té en compte tot això, doncs, endavant.

________________________________________________________________________________________________

Laia Martí, secretària d’ensenyament d’UGT-Catalunya

1 – Creiem que no és el moment de fer un canvi tan radical i precipitat. Convindria fer un canvi de normativa estatal en primer lloc i tot seguit valorar quines condicions, avantatges i inconvenients d’aquesta proposta.

2 – Els estudis dels docents de primària sempre han tingut un format orientat a la docència. El cas de l’ensenyament secundari és diferent, atès que per ser docent n’hi ha prou amb un grau d’una especialitat concreta i el màster. Malauradament, el currículum de la majoria d’especialitats no contempla la possible orientació docent de l’alumnat. Així doncs, la majoria d’especialitats no ofereixen un itinerari formatiu que garanteixi que aquestes alumnes arribin formats com cal al cos de docents de secundària.

Una possible solució podria consistir a introduir algunes matèries optatives adreçades als alumnes que vulguin dedicar-se a la docència, per tal que un cop finalitzats els estudis de grau tinguessin els coneixements necessaris (equivalent al màster actual). En tot cas, si que creiem que cal exigir uns coneixements pedagògics mínims per donar classes a secundària. Ara bé, entenem que cal obrir un debat a fons al voltant del finançament de la formació d’aquests futurs docents que garanteixi un accés igualitari i obrir el ventall de possibilitats pel que fa a les especialitats que s’ofereixen.

Com a sindicat creiem que l’administració està treballant una proposta de futur per al sistema educatiu de Catalunya poc realista, amb propostes de projectes i nous decrets que introdueixen modificacions importants en la formació inicial. Aquestes modificacions tenen una profunda afectació en les condicions laborals dels professionals de l’ensenyament i tot això es fa tot sovint sense tenir en compte als representants legals dels treballadors. Als sindicats ens presenten en moltes ocasions aquestes propostes un cop ja han estat treballades i tancades als despatxos.

Veiem molta coincidència entre aquestes propostes i el debat “Ara és demà”, que fa un parell de cursos es va debatre a iniciativa del Govern amb la comunitat educativa i també al Consell Escolar de Catalunya. Ja en aquella ocasió la UGT va votar-hi en contra per molts dels motius que hem comentat.

________________________________________________________________________________________________

Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill

1 – M’agradaria que no semblés només una opció per equilibrar el canvi demogràfic que ara tenim entre etapes. Els professionals de primària poden aportar una cultura organitzativa i pedagògica a la secundària, massa hereva de l’antic batxillerat academicista. Si es fa bé, pot ajudar a incorporar la funció d’acompanyament tutorial, a construir projectes educatius integrals de centre i al treball en equip profund. Amb la fusió dels dos cossos trenquem la falsa dicotomia: estem dient als nous professionals que necessitem que tinguin bona preparació en competències pedagògiques al mateix temps que un domini de les matèries.

2 – El màster pot ser una bona oportunitat de reprofessionalitzar la docència. Ara, tots sabem que la qualitat i utilitat aplicada dels màsters és molt irregular: alguns són exigents, profunds i orientats a les necessitats professionals i molts d’altres no deixen de ser una ampliació del grau amb continguts dispersos i poc impacte en la preparació professional. Em preocupa que aquest màster es devaluï des de bon principi com un simple peatge formal, un requisit massiu per obtenir punts. Hi veig molts riscos i no ens ho podem permetre. Penso que només si el procés de selecció de nous docents per part del Departament demana competències rellevants els màsters i alumnes tindran incentius per a un màster valuós.

________________________________________________________________________________________________

Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya

1 – No hi podem estar en contra, sempre que aconseguim un cos docent que pugui tenir el millor dels dos cossos actuals. Un professorat més adaptable als canvis però que pugui mantenir un elevat nivell de qualitat en els ensenyaments que imparteixi. Aquest cos, però, s’ha d’aconseguir amb un procés de negociació de les seves condicions laborals, que obligatòriament acabi en un acord amb la representació sindical.

2 – Si volem aconseguir un cos únic, el seu nivell de formació inicial ha de ser el més elevat possible, per aconseguir una bona qualitat educativa i per poder exigir unes millors condicions laborals.

________________________________________________________________________________________________

David Rabadà, portaveu del sindicat ASPEPC-SPS

1 – El Sindicat Professors de Secundària ASPEPC·SPS no està d’acord que tant mestres de primària com professors de secundària hagin d’impartir classes indistintament dels 3 als 16 anys. Això provocaria un xoc molt important de mètodes pedagògics i nivells de coneixements en els claustres dels nostres centres. No és el mateix una aula amb adolescents de secundària que una d’infants de primària. Sota aquest fet, i d’aplicar-se el cos únic, no es milloraria l’ensenyament a Catalunya, sinó que es dilapidaria l’ensenyament de coneixements que ostenten els professors especialitzats sota molts anys de formació.

2 – El màster universitari en educació podria esdevenir útil:

• Si garanteix un augment significatiu en el nivell de coneixements i cultura general dels futurs mestres de primària.
• Si els suposats experts en educació, i que no imparteixen classes a secundària, no proposessin en el MIF i altres entitats, com ha de ser el perfil del professor a secundària. Això pertocaria a professors bregats i amb llarga experiència en el sistema educatiu.
• Si NO s’insinués en aquest màster l’eliminació de les oposicions i del model memorístic en ensenyament.
• Si NO es proposés augmentar les teories pedagògiques en els continguts formatius dels nous docents en detriment dels coneixements que sí han d’impartir a les aules. Un cos de mestres i professors molt cultes tindria prou capacitat de motivar els alumnes a través dels seus coneixements. Una nota de tall alta per tal d’accedir a mestre de primària seria ben vista com bé fan a Finlàndia

________________________________________________________________________________________________

Arnau Rodellar, representant sindical de CGT Ensenyament

1 – La CGT defensem el cos únic docent per reduir les diferències en les condicions laborals: salari, jornada, etc. i possibilitar el canvi d’etapa des d’educació Infantil fins a la Universitat. Però la qüestió és com es fa? Ha de ser per concurs de mèrits o trasllats, garantint-ne l’objectivitat i la transparència. No pot fer-se per entrevistes i propostes de direccions que obren la porta a l’arbitrarietat i a la discriminació.

2 – Actualment els preus dels màsters són totalment abusius i no tothom hi pot accedir, aquest cost l’ha d’assumir l’Aministració. La formació inicial ha de ser equivalent per a tots els nivells educatius, i amb pràctiques remunerades d’un curs. Això no pot obrir la porta a l’explotació d’estudiants en pràctiques als centres educatius. Ni a l’augment de tasques als tutors, ja desbordats per la sobrecàrrega de feina, burocràcia, aules massificades, manca de recursos, etc.

També és molt important destinar recursos a potenciar la formació permanent, de qualitat i lligada a les necessitats dels centres i del professorat, en horari lectiu i amb substitució.