El compromís de la majoria de les forces polítiques per derogar la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), manifestat en reiterades ocasions –recordem, per exemple, el suport parlamentari aconseguit, el novembre de 2016, a la proposició de llei del PSOE “d’iniciar els tràmits per suspendre la Llei Orgànica per a la Millora Educativa” –, obligava moralment al seu compliment en la primera oportunitat que fos possible. L’esborrany d’Avantprojecte així ho fa en incloure una Disposició derogatòria de la LOMCE. Aquesta decisió explica el nostre acolliment inicial a l’esborrany.
El text, no obstant això, no satisfà les aspiracions plantejades en el document col·lectiu de “Bases per a una nova Llei d’Educació. Acord Social i Polític Educatiu”, participat, difós i recolzat per amplis sectors de la comunitat educativa, i enviat, en el seu moment, a l’administració. I en aquesta constatació se sustenta la nostra posició crítica.
La derogació dels aspectes més polèmics de la LOMCE, sense ser la solució a les deficiències estructurals del nostre sistema educatiu, ens porta a manifestar el nostre suport inicial a aquest esborrany; més encara, considerant l’equilibri de forces a l’actual Congrés dels Diputats. En cap cas desitgem posar en perill aquest propòsit llargament reivindicat per la majoria de la comunitat educativa.
Estem convençuts que amb la LOMCE no es pot avançar en justícia social i en equitat, i que la seva derogació permetria reprendre certa continuïtat de progrés que, malgrat tot, i gràcies a la tasca del professorat i d’altres col·lectius, se segueix mantenint en la pràctica real de les nostres institucions educatives.
El sistema educatiu que defensem és més ambiciós i abasta un extens ventall de principis–igualtat, laïcisme, diversitat, inclusió, sostenibilitat, autonomia, convivència, participació democràtica, solidaritat, antiautoritarisme i coeducació–, que en la seva articulació no es recullen suficientment en aquesta proposta de reforma. Som conscients, no obstant això, de l’imprescindible que resulta, per a la seva tramitació parlamentària, comptar amb el suport de tots els grups polítics que van posar l’actual Govern, i que expressin el seu suport els moviments socials, organitzacions representatives i col·lectius de la societat civil. La qual cosa no significa quedar-nos ancorats en aquesta posició; reivindiquem, amb la mateixa obstinació, la reversió de les retallades educatives a l’escola pública i un finançament en línia amb la mitjana europea. Igualment, considerem imprescindible l’obertura d’un gran debat cultural amb la ciutadania per a la definició i articulació d’un dret a l’educació més just, ple i fecund en possibilitats, tal com ve recollit en el referit document col·lectiu de Bases per a una nova Llei d’Educació. Acord Social i Polític Educatiu.
Més enllà de l’anunciada derogació de la LOMCE i l’encertada tècnica jurídica utilitzada per a la modificació de la LOE (evitant, amb això, qualsevol buit legal), l’esborrany de reforma educativa incorpora una sèrie d’avanços que relacionem a continuació.
Estableix la desaparició dels itineraris curriculars a l’Educació Secundària Obligatòria i la seva subjecció a un únic títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria; elimina les avaluacions externes de final d’etapa i la confecció de rànquings de centres; simplifica l’estructura curricular i suprimeix els estàndards d’aprenentatge; flexibilitza el sistema educatiu, facilitant la tornada de qualsevol egressat; considera la matèria de religió com no computable a l’efecte de titulació, accés a la universitat i concessió de beques, obviant qualsevol contingut alternatiu; incorpora l’àrea/matèria d’Educació en valors cívics i ètics en el currículum d’Educació Primària i Secundària Obligatòria, prestant especial atenció al coneixement i respecte dels Drets Humans i de la Infància i a la igualtat entre homes i dones.
Aquest esborrany, a més, aposta decididament pel valor de l’avaluació col·legiada en les decisions de titulació; restableix les funcions directives dels consells escolars i els atorga un paper rellevant en la selecció i nomenament del director o directora; recupera la distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes pel que concerneix els continguts bàsics dels ensenyaments mínims; recupera els programes de diversificació curricular, possibilita l’obtenció del títol d’Educació Secundària Obligatòria des de la formació professional bàsica, restableix una única prova d’accés als estudis universitaris…
Incorpora també elements estructurals com la supressió de la “demanda social” com a via d’accés a la concertació de centres escolars (evitant la cessió de sòl públic i la concertació prèvia), encara que segueix mantenint i sostenint un sistema de concerts obsolet; obliga les administracions a oferir places escolars públiques suficients; formula la proximitat al domicili, com a criteri per a l’admissió de l’alumnat; reprèn el caràcter educatiu de l’educació infantil i l’exigència de regular els requisits mínims dels centres que la imparteixen; restitueix els tres cicles en l’organització curricular de l’educació primària; fixa el compromís de l’administració educativa perquè, en el termini d’un any, s’elabori una proposta de regulació de la funció docent, així com, el termini de 8 anys per revertir la situació actual d’escolarització de l’alumnat als centres d’educació especial, promovent la seva gradual incorporació en centres ordinaris…
Malgrat els avanços referits, ens preocupen altres aspectes fonamentals no tractats. Per exemple, no assegura la modificació dels currícula extensos i memorístics que aboquen a la desafecció de l’alumnat i a una formació domesticadora; no estableix el caràcter subsidiari de l’ensenyament concertat i la seva desaparició en un període de temps determinat; no situa la Religió fora del currículum; és insuficient la formulació que planteja de l’anomenada “educació diferenciada” (segregació escolar segons el sexe); no aposta definitivament per mantenir l’etapa d’educació infantil, en tota la seva amplitud, en institucions específiques…
Com hem apuntat, insistim que el nostre relat del sistema educatiu és més ambiciós, compromès amb l’assoliment de majors cotes de justícia social, de participació i apoderament de les comunitats educatives, de la ciutadania de barris i districtes, amb un finançament educatiu suficient (aproximant-se al 7% del PIB); una educació pública, laica i gratuïta.
Apostem per una transformació cultural del significat del dret a l’educació, que trenqui amb els sostres de cristall de la moda reaccionària d’idealitzar el passat, instal·lada des de la cultura LOMCE. Desitgem elevar les aspiracions de la ciutadania per construir una societat més justa que sigui capaç d’apropiar-se dels drets bàsics que són de tots.
En resum, amb alguns elements a favor, i a pesar que demandes d’amplis sectors de la comunitat educativa no queden recollides, som conscients que, en aquests moments, són precisos els vots d’una majoria suficient al Parlament i no podem permetre’ns fer perillar l’objectiu comú de derogar la LOMCE. D’aquí el nostre suport a la tramitació parlamentària d’aquest Avantprojecte, en la confiança, trasllada pel Ministeri a diverses organitzacions ciutadanes i professionals, que en una propera legislatura s’elabori i gestioni una reforma alternativa i de calat que estableixi les línies bàsiques d’un sistema educatiu estable i més just.
Firmen aquest article: Jordi Adell, Enrique Díez, Rodrigo J. García, Francisco Imbernon, Javier Marrero, Mª Montserrat Milán, Carmen Rodríguez Martínez, Julio Rogero i Francesca Salvà.
