Durant 36 anys i mig, la política educativa d’Andalusia l’han dissenyada els socialistes. Cap altre partit ha governat aquesta comunitat fins fa a penes uns mesos, quan, després de les eleccions autonòmiques del 2 de desembre, els partits conservadors van sumar per primera vegada més vots i diputats que els progressistes. El resultat és una carambola política complicada que tindrà un efecte imprevisible en el sistema educatiu andalús: hi ha un Govern de coalició PP-Ciutadans, sobre la base d’un acord polític de 90 mesures. Però alhora, hi ha un altre acord paral·lel de PP amb Vox, una formació nova que, amb 12 diputats, serà clau per a l’aprovació de qualsevol mesura, qualsevol llei del Govern.
L’educació a Andalusia és a punt de girar 180 graus, però encara és d’hora per a saber si serà un cop de volant o un gir suau i perllongat. Això dependrà de quin dels dos socis del PP faci valer més el seu pes polític. Els tres es necessiten mútuament per a continuar governant. Vox, per exemple, ha començat per plantejar la devolució de les competències educatives al Ministeri, una proposta que també va fer seva el líder nacional del PP, Pablo Casado, durant la campanya de les andaluses. Ara que al Palacio de San Telmo s’ha instal·lat el primer president andalús del PP, Juan Manuel Moreno Bonilla, aquesta proposta ha estat aparcada.
Espanya està immersa en un llarg cicle electoral, que va arrencar amb les andaluses i seguirà amb les generals del 28 d’abril i les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig. Tothom, des de la dreta a l’esquerra, ha reconegut en el resultat de les andaluses un reflex del que pot passar a la resta del país. PP, Cs i Vox representen el vot conservador fragmentat que, no obstant això, ha sabut reunificar-se per desallotjar del poder al PSOE. El pla és el mateix per als ajuntaments, les comunitats i per la Moncloa, segons han reconegut els líders d’aquests tres partits. De manera que molts tenen la mirada posada en el nou Govern andalús per saber què els ofereix aquest acord tripartit si la fórmula s’exporta a la resta d’Espanya. Però hi ha dos matisos a tenir en compte: el primer és que l’Executiu de PP i Ciutadans no començarà a desenvolupar obertament la seva agenda política fins que hagin passat, almenys, les eleccions generals.
L’altre matís és que no fa falta esperar a llavors per saber com canviarà el sistema educatiu andalús, perquè en aquest cas no es tracta d’exportar el model, sinó d’importar-lo. El Govern de Moreno Bonilla s’emmiralla, sobretot, en la comunitat de Madrid, tant per calcar la política fiscal, com la sanitària i educativa. Ciutadans mai ha governat una autonomia, però els populars sí. Fins ara sempre han defensat al Parlament andalús mesures que aplicaven els seus allà on governaven, amb Madrid i Castella i Lleó com a referents a seguir. Els populars vénen a desmuntar el que porten anys criticant, aquesta política educativa del PSOE en la qual els valors d’equitat i la defensa del públic han “minvat les possibilitats de creixement de l’educació andalusa”.
El dret a triar escola
El nou Govern andalús té 11 conselleries, repartides a mitges entre el PP i Ciutadans. La conselleria d’Educació ha caigut en mans del partit d’Albert Rivera, el qual hi ha col·locat al capdavant un dels seus fitxatges estrella, l’ex seleccionador nacional de bàsquet Javier Imbroda. Imbroda, un dels membres amb més carisma i determinació de l’Executiu, és doctor en Ciències de l’Educació. En la seva primera compareixença al Parlament andalús ha presentat un decàleg d’objectius i projectes que resumeixen els punts en comú entre el programa del PP i de Ciutadans, que són molts.
Per exemple, el disseny de l’escolarització a Andalusia, que durant quatre dècades ha mantingut un equilibri del 80% de la xarxa pública i el 20% de la concertada, serà revisat des d’un altre punt de vista: el dret dels pares a triar el col·legi dels seus fills. Això, en l’argot polític-educatiu, significa que el nou Govern retirarà els topalls que tenia l’anterior a l’hora de concedir concerts a les escoles catòliques.
Batxillerat concertat i internacional
Andalusia no ha tingut mai problemes de places, sempre n’han sobrat i vuit de cada deu famílies matriculava al seu fill de 3 anys al centre triat en primera opció. Però sempre hi ha hagut un nodrit grup de pares que no aconseguia plaça en el centre privat-concertat triat per la seva criatura, i el nou Executiu tindrà molt en compte aquesta sensibilitat en el nou mapa d’escolarització. No es farà aquest any –perquè la matriculació al març ja està en marxa– però sí el curs que ve. S’haurà de veure com ho fan. Vox, per exemple, ha fet signar al PP en el seu acord d’investidura que s’eliminarà la zonificació escolar perquè hi hagi districte únic a les ciutats, una situació que pot generar bastants problemes de planificació.
El PSOE, ara des de l’oposició, denúncia ja que Imbroda vol obrir la porta a la privatització de l’escola, amb l’avanç de la xarxa concertada, com ha ocorregut a Madrid. En efecte, el nou conseller ja ha confirmat que pretén estendre els concerts al Batxillerat i solucionar el dèficit de centres de Formació Professional –cada any queden sense plaça entorn de 30.000 persones– concertant més unitats d’FP. La Junta vol també estendre el Batxillerat Internacional a totes les províncies andaluses (ara només s’imparteix en un institut públic de Sevilla).
El conseller de Ciutadans, com la seva predecessora del PSOE, també utilitza el model alemany a l’hora de vendre l’FP dual com a esquema a seguir. Els inconvenients són els mateixos: les empreses andaluses o espanyoles són en un 98% pimes (petites i mitjanes empreses). A Alemanya, els empresaris paguen les pràctiques dels alumnes d’FP, mentre que a Espanya no s’ha desenvolupat ara aquest model. D’entrada, s’ha anunciat la creació de “un equip de treball” pilotat per la Conselleria d’Educació al costat de les de Treball i Economia “per donar ocupabilitat als alumnes d’FP”.
El docent com autoritat pública
Un altre dels imponderables de la política educativa de PP i Ciutadans és aprovar un decret perquè el professor sigui autoritat pública, igual que els metges. Una mesura amb la qual pretenen combatre els casos de violència escolar. L’acord polític també inclou propostes que ja defensaven els socialistes, com l’equiparació salarial dels funcionaris docents d’Andalusia amb la mitjana nacional, o la universalització de l’educació gratuïta de zero a tres anys. Pot ser que aquesta última sigui la promesa més concreta de totes les que ha assumit el nou Govern, sobretot perquè el compromís és aconseguir-lo aquesta legislatura. En l’actualitat, la xarxa de guarderies –o escoles infantils– cobreixen el 48,57% de la població escolar de 0 a 3 anys.
Per abans d’estiu, i embolicat en el capítol de promeses lligades al context electoral, Imbroda ha promès un pla pilot de reforços educatius contra l’abandonament escolar. A Andalusia la taxa de joves que deixa els estudis després de la Secundària obligatòria arriba al 22,5% del total, quan l’objectiu fixat per la Comissió Europea és reduir-lo per sota del 10% abans de 2020. La conselleria utilitzarà fons europeus amb caràcter finalista per posar en marxa un “pla de xoc” contra l’abandonament escolar prematur, que seran classes de reforç en matemàtiques, anglès i llengua durant el mes de juliol per uns 100.000 alumnes de Primària (en aquesta etapa hi ha 814.000 nens matriculats a Andalusia). El cost estimat és d’11 milions d’euros, encara que ja estan considerant estendre’l a tot l’estiu. Les famílies beneficiàries hauran de pagar una “quota simbòlica” d’un euro al dia pel seu fill, si el seleccionen per les classes de reforç.
La Conselleria d’Educació –que assumeix també les competències d’Esports– és un dels departaments que ha sofert una renovació gairebé integral. Imbroda ha mantingut alguns directors generals de l’anterior consellera socialista, però pocs, els que tenen “un perfil més tècnic i menys polític”. Una de les màximes del nou titular de la cartera és que ve a “despolititzar l’educació”, una tasca complexa, perquè la direcció regional del PSOE sempre ha considerat que “la veritable política és l’educació”. Una de les primeres decisions d’Imbroda venia emmarcada en un compromís general de Ciutadans d’aprimar el sector instrumental de la Junta, això és, les agències, fundacions i empreses públiques vinculades a cada conselleria. En Educació han fulminat l’Agència d’Avaluació Educativa, un ens instrumental que coordinava les proves de diagnòstic a Secundària, la prova Escala a Primària i els resultats de l’informe Pisa, a més d’elaborar informes sobre programes escolars concrets (l’últim d’ells sobre el Pla de Plurilingüisme). Les tasques d’aquesta agència les assumeix ara una Direcció General d’Avaluació Educativa. Aquesta, com totes, ha estat una decisió política que il·lustra el viratge en la gestió del sistema educatiu andalús.
