Aquest article s’ha escrit amb la col·laboració de GREDICS
Un estudi del 2017 dels llibres de text de ciències socials de 4t d’ESO ressaltava que es parla tres vegades més d’episodis de guerra que de pau i que les conseqüències humanes de les guerres es reflecteixen molt poc; que s’invisibilitzen col·lectius històricament marginalitzats (93% d’homes-7% de dones-0% altres; 92,9% d’europeus-7,1% d’altres continents; 32% de classe social alta-66% de classe mitja-1% de classe social baixa).
Algunes d’aquestes conclusions han tingut repercussions als mitjans, en particular pel que fa a la infrarrepresentació de dones als llibres de text, però no fan més que confirmar els resultats de força investigacions que constaten la invisibilitat d’un munt de temes i de col·lectius (com dones i persones LGTBI+, infants, gent gran, persones amb diversitat funcional, esclaus i minories ètniques).
Mentre alguns, com el responsable de continguts educatius del Gremi d’Editors de Catalunya, argumenten que els llibres no fan més que reflectir la realitat, i que s’intenten establir mesures de “discriminació positiva”, altres argumenten que es deu més aviat a una invisibilització de certs col·lectius i temes que la historiografia hauria de corregir, no a mode de concessió, sinó de compensació per una discriminació històrica.
Editorials promovent l’Educació en Valors
En qualsevol cas, l’interès per revertir aquests desequilibris és palpable en moltes editorials. Després de contactar a set de les majors editorials del mercat (Barcanova, Cruïlla, Edebé, Text-La Galera, Santillana, Teide i Vicens Vives), destaquem el compromís d’algunes d’aquestes per seguir incorporant o reforçar certs valors als llibres de text, sigui a través de la inclusió de continguts específics, de l’ús de documents i fotografies, de les activitats per l’alumnat, etc.
Des de Barcanova, en Marcel Planes afirma que “intentem fomentar la igualtat de gènere, mostrar la diversitat ètnica i cultural de la nostra societat, reflectir els diferents models de família existents, fomentar les tres R (Reduir-Reutilitzar-Reciclar), etc. Tot això, ho materialitzem amb activitats que fomenten el debat i el desenvolupament de l’esperit crític, amb una tria d’imatges acurada, amb lectures que reflecteixen aquests temes i que conviden a la reflexió, etc.”.
A l’editorial Cruïlla, per exemple, darrerament han fet formacions internes als equips de continguts en temes de gènere i de sostenibilitat ambiental, per seguir tenint en compte aquestes dimensions als llibres de text. A més, també s’han proposat l’objectiu de que les properes edicions dels manuals de literatura siguin paritaris pel que fa a autores i autors literaris citats, segons informa el seu director, Josep Maria Cervera.
En Pere Macià, director editorial de Santillana, destaca que “els pilars fonamentals amb els quals treballem són el reconeixement i la visualització de la realitat propera (comerç just i sostenible, activitats solidàries, associacions, conflictes socials…), i l’educació emocional, fonamentalment l’empatia. Tot això ho treballem amb una metodologia socioafectiva, seguint la premissa: Sentir, Reflexionar, Actuar.”
L’equip de Text-La Galera destaca que des del 1993, col·laboren amb el GREM (Grup de Recerca en Educació Moral de la UB): “ens han assessorat en projectes a l’entorn de l’educació en valors, l’ètica, l’aprenentatge-servei i la integració social, la construcció de la ciutadania, la igualtat de gènere i la inclusió social o l’educació intercultural i per a la pau”, amb la intenció d’integrar-ho tant en projectes específics com en la seva mirada a la realitat del món.
Recursos per triar bé els llibres de text
Cal tenir en compte que el Departament d’Educació no exerceix cap control, ni previ ni posterior, sobre els continguts dels llibres de text. Apel·lant a les llibertats d’expressió i de càtedra, i a la regulació de la oferta i la demanda, l’administració no supervisa si els manuals escolars respecten els continguts i l’esperit del currículum oficial, confiant en l’autoregulació de les editorials i en el criteri de les escoles a l’hora d’escollir els llibres.
Donada aquesta situació, els claustres escolars tenen molt a dir a l’hora d’escollir els llibres de text i els valors que transmeten. Tot i que no és habitual, les famílies també haurien de poder fer sentir la seva veu. Com que destriar aquesta informació no és fàcil, diferents entitats han elaborat marcs per ajudar als claustres a triar llibres de text i altres materials pedagògics.
Un exemple de propostes per a la tria de llibres de text són els Criteris de qualitat i adequació dels materials i recursos d’Educació pel Desenvolupament impulsats per Edualter entre altres organitzacions, i que defineixen criteris de format (Posicionament i claredat; Coherència; Adaptabilitat; Creativitat; Accés obert i Actualització), metodològics (Interacció social i cooperació; Diversitat de formes d’aprenentatge; Participació; Transformació; Reflexió sobre el procés d’aprenentatge), i de continguts (Apoderament; Equitat i Justícia; Utopia; Interdependències; Diversitats; Transformació dels conflictes; Complexitat).
Una altra proposta de criteris per ajudar a analitzar i seleccionar llibres de text, és el decàleg elaborat per GREDICS (Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials de la UAB) i per l’Escola de Cultura de Pau en el marc del projecte “Entre Línies”, enfocat a llibres de text de ciències socials, i que defineix com a criteris de qualitat les perspectives: 1) de Temes controvertits; 2) de Pensament Crític; 3) Transformadora; 4) Humanitzadora; 5) de Gènere; 6) d’Alteritat; 7) Intercultural; 8) d’Economia sostenible; 9) de Pau; 10) i de Futur. Cada criteri està relacionat amb el desenvolupament d’una sèrie de valors democràtics i drets humans, basats en la teoria crítica i en els principis de l’educació per a la justícia social.
La comunitat educativa s’ha de plantejar una sèrie de preguntes: 1) És possible treballar a partir de qüestions socialment vives?; 2) Les activitats permeten formar un pensament divergent?; 3) Els coneixements permetran a l’alumnat participar com a ciutadania i proposar canvis socials?; 4) Es fan visibles a persones i grups invisibles, i s’educa per a una ciutadania global?; 5) S’aplica una perspectiva de gènere de forma suficientment transversal?; 6) Es defineixen les identitats des de l’alteritat?; 7) Es tracten les diverses cultures des del diàleg entre iguals?; 8) L’economia es planteja des de paràmetres de justícia social i de sostenibilitat ambiental?; 9) S’estudien els conflictes armats de forma que afavoreixi una cultura de pau? S’estudien períodes o situacions de pau i convivència?; 10) Es fan activitats d’educació per al futur, plantejant futurs possibles, probables i desitjables?
Quan els centres educatius han de decidir amb quins tipus de materials curriculars volen treballar, és pertinent que els claustres de professorat i les famílies tinguin en compte aquestes qüestions o aquests criteris per determinar quins valors volen transmetre al seu alumnat.
