En aquesta ocasió, segons informen els organitzadors, la reunió va tenir lloc a l’Institut Escola Costa i Llobera (amb esmorzar inclós, gentilesa d’una pastisseria del barri, el Forn Roura), i va servir per decidir tres qüestions considerades essencials: els eixos sobre els quals girarà el Congrés, quins seran els mecanismes de debat i un pressupost i el seu finançament.
En aquests moments hi ha 164 centres públics organitzadors del Congrés, dels quals 21 són escoles bressol, 121 escoles d’infantil i primària, 6 zones escolars rurals (ZER), 9 instituts, 5 instituts escola, una escola d’educació especial i una escola d’adults. A banda, el Congrés compta amb l’adhesió de 22 entitats i 50 persones individualment. Continua el període obert per sumar-se a la convocatòria, que durarà fins a la presentació pública del Congrés, que es farà a l’octubre. Per participar com a organitzador es demana als centres que aportin una quota de 50 euros.
Pel que fa als temes a debatre, els assistents a la reunió de dissabte van poder proposar, triar i desenvolupar els que consideraven prioritaris. Com va dir una mestra assistent, “tots som experts i som les escoles les que hem de fer sentir la nostra veu definint les prioritats que volem discutir”. El resultat és que els cinc eixos de debat seran aquests:
- Currículum, organització, avaluació i pràctiques educatives
- Innovació, transformació, emancipació. Xarxes
- Formació inicial i permanent
- Inclusió i equitat
- Model d’Educació Pública
Cadascun d’aquests temes genèrics es va perfilar amb continguts més concrets (subtemes) que, un cop estiguin redactats, es faran públics a la pàgina web del Congrés d’Educació Pública. Hi va haver altres propostes que van ser desestimades com a eixos temàtics, la qual cosa no vol dir que no acabin formant part d’algun dels subtemes, ja que tot està molt interrelacionat. Entre aquests, administració i serveis educatius; etapes educatives i transicions; funció publica i autonomia de centres; democràcia i participació. Els organitzadors entenen que no es pot abastar tot el debat al voltant de l’educació pública, i que en tot cas sempre queda oberta la porta a altres congressos un cop finalitzi aquest.
Debat descentralitzat i participatiu
La segona qüestió en l’ordre del dia de la reunió de dissabte va ser la definició del mateix mecanisme de debat. Per concretar-ho, els assistents es van reunir per territoris i van establir un calendari a partir del mes d’octubre, quan els centres educatius que convoquen s’organitzaran de forma descentralitzada per poder debatre, d’octubre a març, els cinc temes proposats. La previsió és que abans d’acabar el curs es faci públic el calendari i els centres educatius que acolliran els debats.
Només dissabte ja es van decidir al voltant de mig centenar d’actes que es faran a tot Catalunya al voltant del Congrés. Ja hi ha 10 persones designades que fan de coordinadors i seixanta centres que faran de dinamitzadors en els mateixos territoris. La idea és que cada territori celebri debats al voltant de cadascun dels eixos temàtics, amb la participació d’altres agents i entitats del territori, i que també des del grup impulsor s’organitzi un acte descentralitzat de cadascun dels 5 temes.
Sense dependències ni interferències
La tercera qüestió sotmesa a debat va ser el pressupost i les línies de finançament. Els organitzadors calculen un pressupost d’uns 10.000 euros, que han de servir fonamentalment per cobrir les despeses de comunicació i impressió, enregistrament i elaboració dels documents de conclusions. Els assistents van decidir que no s’havia de dependre econòmicament de ningú i que les activitats s’haurien d’autofinançar, i que en tot cas s’acceptaria el suport indirecte de les administracions que ja han expressat el seu suport al Congrés, que són el Departament d’Educació i la Diputació de Barcelona.
De fet, un dia abans d’aquesta trobada, alguns dels membres del Grup Impulsor del Congrés van tenir una reunió amb el conseller d’Educació, Josep Bargalló, el secretari general de Polítiques Educatives, Carles Martínez, i el director general de Professorat i Centres Públics, Ignasi Garcia Plata. Segons expliquen a través del web del Congrés, “el Departament veu amb bons ulls la seva organització i que sobretot sigui organitzat pels mateixos centres educatius públics, sense cap interferència de ningú. I es compromet a escoltar totes les conclusions i propostes que els hi vulguem fer arribar”.
