L’Art dins del context escolar ens permet avançar en l’ús d’un llenguatge inclusiu, lliure de les barreres de l’encert i l’error, un llenguatge connectat directament amb l’emoció i la subjectivitat, que permet als infants avançar en l’autoconeixement i el criteri personal. Un llenguatge que permet descobrir i analitzar l’entorn immediat, interpretar i comprendre entorns llunyans, ja sigui en el temps o en l’espai.
Partint d’aquesta concepció, el nom d’Educació Visual i Plàstica ens queda petit, sentim que deixem fora l’alumnat que no hi veu, a qui veu de manera diferent i a totes aquelles persones que, immerses en un món digital, ràpid i saturat d’estímuls visuals, han reduït el ventall d’experiències d’observació pausada i d’anàlisi.
Els i les mestres d’Art ens sentim responsables de l’acompanyament de l’alumnat en la seva aventura d’aprendre a mirar, ens sentim en el deure d’oferir totes les possibilitats al nostre abast per a que cada alumne construeixi la seva mirada. Ara bé, entenem la paraula mirada com un concepte ampli i ric, que no passa només per l’experiència visual. Podem mirar amb els dits i descobrir detalls dels objectes tocats que potser haurien passat desapercebuts per la vista. Podem ensumar aromes que ens ajudin a entendre i a construir millor la imatge mental d’una obra d’Art. Per tant, estem parlant d’experiències sensorials àmplies que ens porten a comprendre i apreciar millor allò que ens envolta, alhora que ens permeten forjar imatges mentals detallades i significatives.
Partint d’aquesta experiència, el nom Educació Sensorial i Plàstica s’ajusta millor a la nostra idea d’educació artística i suposa un replantejament metodològic que permet apropar-nos a situacions d’aprenentatge on tot l’alumnat queda inclòs.
Emmarcats en aquesta manera d’entendre l’experiència artística i amb el repte de treballar amb una alumna invident, ens hem endinsat en l’aventura de crear materials, recursos i estris que permetin el treball al taller d’Art, materials per a tot l’alumnat.
Un dels reptes més interessants ha estat treballar el color amb algú que no el veu ni l’ha vist mai.
Primera fase
La primera fita ha estat construir una idea del color i dotar-la de significats. Hem fugit dels reduccionismes i dels estereotips. El groc no només és la llimona, ni el vermell només serveix per representar l’enuig o la ira, per exemple.
Així doncs, abans de llençar-nos a pintar i utilitzar els colors, hem treballat la construcció social i personal dels significats del color partint de l’exploració de l’entorn proper i de les experiències sensorials riques i variades, amb els suport del llenguatge oral en situacions de reflexió i diàleg compartides entre iguals.
Aquestes sessions d’exploració de l’entorn, de percepció i diàleg han permès a tot l’alumnat identificar de manera més eficaç les variacions tonals dels elements de l’entorn, reflexionar sobre quines sensacions els evoquen, connectar les sensacions amb records i emocions, i compartir-les.
És així com arribaran a vertebrar el color com un element del llenguatge plàstic carregat de significats i matisos que poden utilitzar de manera lliure i personal.
Segona fase
El segon objectiu ha estat utilitzar el color, especialment en el cas dels qui no el veuen, i aconseguir que sigui una experiència autònoma, controlada i intencional. En aquest segon objectiu és on vam trobar-nos amb la necessitat de generar estris de suport. Des de l’inici vam voler que aquests estris fossin d’ús general i compartit amb tot l’alumnat, per tant creats des del Disseny Universal d’Aprenentatge.
Per introduir el color des de l’experiència, el descobriment de les tonalitats a partir de les barreges, les proporcions i la teoria del color, vam partir del joc experimental amb aigües de colors i l’ús de comptagotes, sempre treballant a partir dels colors primaris.
Hem creat unes targetes de suport, amb diferents codis comunicadors que permeten planificar l’acció de barrejar colors. Hem triat el codi CMYK (acrònim anglès de Cyan Magenta Yellow Black), per referir-nos als colors primaris i al negre, donada la seva universalitat i proximitat. En el cas dels alumnes invidents les mateixes sigles es poden llegir en codi Braille.
L’ús de les targetes de suport permet a tot l’alumnat recordar les relacions entre els colors descobertes en les experiències de joc, alhora que són un bon recurs per acabar reforçant aquest aprenentatge i planificar el mateix treball d’aplicació del color.
Tercera fase
El tercer pas per aconseguir el treball autònom de l’alumnat ha estat oferir-los un estri per barrejar colors amb les referències necessàries per poder identificar el color que estan utilitzant. Així doncs, hem creat la paleta de barreges, que té els contenidors per als colors primaris, el blanc i el negre, tots ells senyalitzats amb marcadors que permeten a l’alumnat identificar el color de la pintura que està utilitzant. També disposa de contenidors per fer les barreges.
En conclusió, quan els colors cobren significat podem utilitzar-los per expressar-nos. Quan disposem d’eines adequades per a tot l’alumnat els estem oferint la possibilitat de gestionar el seu treball de manera autònoma.
