La proposta que aquest dijous ha presentat el Col·lectiu Laude (del qual formen part gairebé totes les persones que han estat rectors o rectores d’universitats catalanes) sorgeix d’un seminari organitzat en dues sessions, el novembre de 2018 i l’abril de 2019. Entre una data i l’altra s’han mantingut molts contactes bilaterals amb administracions, agents socials i institucions educatives d’FP i universitat. En síntesi, la proposta consisteix a estrènyer els lligams entre els cicles formatius de grau superior i els estudis universitaris per la via de crear uns nous graus de quatre anys, dels quals els dos primers es cursarien en un institut i els dos següents en centre docent universitari. D’aquí el nom “2+2”.
Segons aquesta proposta, el pas de l’institut a la universitat seria directe, sense passarel·les, i l’alumne obtindria el títol d’FP superior en el moment de superar el segon any, i de grau universitari després de fer-ho amb el quart. Els cursos es podrien fer seguits o amb una aturada d’un temps, si l’estudiant decideix provar sort al món laboral sense tancar-se la possibilitat de continuar l’itinerari més endavant. Els graus tindrien “un caràcter eminentment professionalista, orientats a necessitats ocupacionals”, farien especial atenció “a l’assoliment de competències” i posarien especial èmfasi “en la metodologia dual, les pràctiques, l’aprenentatge per projectes…”. El disseny curricular i competencial de cada grau el farien equips mixtos FP-Universitat i també el professorat “tindria aquest caràcter mixt”.
Un camí predissenyat
Actualment, els estudiants que finalitzen un cicle formatiu superior ja poden fer el salt a la universitat, però amb aquesta proposta s’aconsegueixen diversos canvis significatius, segons explica Josep Ferrer, exrector de la UPC i president de l’associació d’exrectors. “Avui l’estudiant ha de fer un grau que no està pensat per ell ni dissenyat com a continuació natural del que ha fet a l’FP; les universitats li exigeixen uns requisits i potser li convaliden alguna assignatura, però no s’estalviarà pràcticament res i haurà de fer els quatre anys d’universitat”, senyala. “Hi ha gent que fa aquest camí, però es necessita una moral de ferro, per això voldríem un camí que estigués ja predissenyat”.
Segons les converses que han mantingut, hi hauria diverses famílies professionals (com informàtica, comunicacions o electrònica) on aquest vincle seria raonablement fàcil d’establir. De tota manera, Ferrer adverteix que aquesta part ja no els pertoca tant. “Abans de presentar aquesta proposta s’ha consultat a unes setanta persones significatives i rellevants de tots els àmbits, però sempre a títol individual; la idea ha estat molt ben rebuda, i per això com a Col·lectiu Laude la fem pública i considerem que a partir d’aquí la seva viabilitat acadèmica, econòmica i administrativa l’han de fer uns altres”, apunta el president de Laude. El document presentat, en qualsevol cas, suggereix una experiència pilot per on es podria començar: “L’actual grau interuniversitari de bioinformàtica a partir dels cicles superiors impartits actualment a diversos instituts d’FP”.
Grau: “Arriba en el moment oportú”
La proposta s’ha fet a la sala d’actes de l’Escola del Treball, amb la presència de directors d’instituts d’FP, sindicalistes, representants associatius, d’universitats… Gairebé tots ells han participat en algun moment de les converses, si bé Ferrer no ha deixat de subratllar que no han buscat l’adhesió de cap institució i que per tant tothom hi era com a persona individual i no com a representant de ningú. Un dels presents ha estat el secretari general d’Universitats, Francesc Xavier Grau, el qual, en el torn de paraules ha recordat que a començaments d’any es va presentar el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, i que, “en aquest context, és una idea que arriba en un moment oportú i que serà oportuna de discutir”.
La proposta s’emmarca en la voluntat del Col·lectiu Laude de “continuar treballant per generalitzar l’educació superior”, diu Ferrer, i per això “és important que la societat sigui conscient i valori que la formació professional de grau superior forma part d’aquest àmbit”. Perquè la proposta tiri endavant, adverteix el col·lectiu, cal abordar “adaptacions de les normatives vigents i dels criteris i barems fins ara emprats per l’autorització i seguiment de les titulacions superiors”. En aquest sentit, afegeixen, “fóra convenient la col·laboració de l’AQU” [Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya].
