“Molts creuen que és fàcil, però no ho és”. Ho comenta el Guillem Moran, un alumne de 19 anys del Grau Superior de Paisatgisme i Medi Rural (PIM) de l’Institut Les Salines, al Prat del Llobregat. El Guillem viu a Sant Andreu i es desplaça cada dia a aquest institut pratenc des de fa quatre anys. “Tinc un avi amb terres a Castella i als estius sempre l’ajudo, sempre m’ha agradat el camp”, explica. És un dels més joves, però també dels més veterans, entre els alumnes de les FP agràries de Les Salines, perquè primer va fer el Grau Mitjà en Producció Agrícola i Ecològica (PAE), i aquest curs està acabant el grau superior. I no sap encara si es voldrà dedicar a ser pagès o jardiner, perquè “totes dues m’agraden”.
Segurament no hi ha cap altre cicle formatiu amb unes aules tan grans com les tres FP agràries d’aquest institut (la tercera és el grau mitjà en Jardineria i Floristeria, JIF). Les assignatures transversals les fan a l’edifici de l’institut, que es troba al barri de Sant Cosme, però les de l’especialitat, tres dies per setmana, les fan a la Masia Can Comas, al bell mig del Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquí disposen de dues aules, dos camps de cultiu, un hivernacle, un ombracle, un viver de plantes i un magatzem per les eines amb una cambra frigorífica per guardar la collita. Aquí el treball per projectes és innat. Fins i tot bona part de la producció dels horts es ven, i el que s’ingressa serveix per cobrir una part de la despesa del centre.
A Can Comas ens trobem amb el Guillem, la Laila Chaabi, que és pagesa i professora del centre, i el Miguel Ángel Noval, que és el director de l’Institut Les Salines. Noval no és ni agricultor, ni ramader, ni jardiner, sinó informàtic, perquè en aquest institut hi ha més d’un miler d’alumnes repartits en set famílies professionals. Tenen vuit cicles de grau mitjà, vuit de grau superior, un PFI (programa de formació i inserció) i un IFE (itinerari de formació específica). Noval arriba amb xifres: el 100% dels exalumnes de producció agroecològica estan treballant, el 91% dels de paisatgisme i medi rural, i el 65% dels de jardineria i floristeria. Són els millors percentatges de l’institut, i en canvi és l’àmbit professional en el qual tenen menys alumnes. Entre els tres graus en sumen 90, quan la capacitat és justament del doble: 180.
Una feina dura… i només pels homes?
“Si vols viure de pagès has de lluitar molt, perquè el treball al camp és dur, i més si la teva producció és ecològica i vols fer un producte de qualitat”, diu Laila Chaabi, professora i propietària d’un hort d’agricultura ecològica (amb segell CCPAE) situat al Parc Agrari, en la qual fan pràctiques dos alumnes del centre. La Laila és enginyera agrícola, “però el que t’ensenyen a la carrera té poc a veure amb fer de pagesa. Jo he après sola”, comenta. Alguns alumnes arriben atrets per una idea romàntica de l’agricultura ecològica, i després s’adonen de l’esforç que implica.
Pel Guillem, una altra explicació seria que “els joves no veuen que amb això puguin guanyar gaires diners”, i de fet, diu, alguns dels seus companys ho han deixat quan han vist que la col·locació és fàcil, però la feina és dura. “El cert és que buscar els alumnes és complicat, no hem sabut veure quin patró hem de seguir per buscar-los”, intervé Noval. Aquests estudis són per gent que es lleva ben d’hora, necessiten llum solar, però el director explica que s’han plantejat ofertar grups de tarda per veure si així atrauen a més alumnes. “En aquest cas farien la pràctica en les primeres hores, i després la teoria a l’aula”. Just al revés de com es fa normalment.
Encara hi ha un altre factor: l’accessibilitat. A Can Comas només s’hi arriba en cotxe, en bici o a peu. “Ens fa falta un minibús des de l’estació de la Renfe a la rotonda de la carretera on comença el parc agrari”, subratlla el Guillem, que no té cotxe, però sí un company que ve de Molins de Rei i l’espera a l’estació de tren els matins que han d’anar a Can Comas. Les instal·lacions són molt noves, fins fa dos cursos ocupaven un altre espai cedit per l’Ajuntament, més accessible, però el terreny era poc fèrtil i estava massa a prop de l’aeroport. “Cada dos minuts el professor havia de callar pel soroll d’un avió”, explica el Guillem.
Hi ha pocs alumnes, i sobretot hi ha poques dones alumnes. Les noies matriculades a les tres FP Agràries de l’Institut Les Salines es poden comptar amb els dits de la mà. “Sembla que l’agricultura i la jardinera hagin de ser cosa d’homes, perquè es necessita força física, però les dones poden ser tan o més bones que els homes”, reivindica Chaabi. “El món rural és un món d’economia familiar, en el qual la dona sempre hi ha estat, malgrat que sempre es vegi més a l’home”, afegeix.
Un coneixement en perill d’extinció
A Can Comas s’aprenen els secrets del camp: quan i com llaurar, sembrar i collir, es treballa amb el producte de temporada (ara mateix als horts dels alumnes hi creixen calçots, cols i enciams de diversos tipus, bròquil, bròcoli, pèsols, faves, remolatxa, porros, alls tendres, bledes, espinac, pastanaga, escarola…); també s’aprèn a plantar i tenir cura dels diferents tipus d’arbres fruiters, i a fer poda d’alçada quan és temporada; s’aprèn sobre sanitat vegetal, s’aprenen els mètodes perquè els cultius siguin ecològics, com usar altres plantes per atraure els insectes que eviten plagues (el que és coneix com fauna útil); també hi ha mòduls sobre ramaderia ecològica i sobre manteniment d’instal·lacions agrícoles, perquè hi ha moltes eines que cal saber fer servir (el dia que hi anem hi ha un grup construint un cobert de fusta, mentre que no fa gaire un altre ha soldat unes taules amb reixes metàl·liques que serviran per a la fabricació de compost). Per tirar endavant, un pagès ha de saber fer moltes coses, “i el problema és que s’està perdent el coneixement del pagès que ha fet això tota la seva vida”, es lamenta Chaabi.
A Catalunya hi ha altres instituts que imparteixen aquests cicles formatius, però cap està tan a prop de Barcelona. I també hi ha les escoles agràries que depenen del Departament d’Agricultura, catorze en total, totes elles situades lluny de la corona metropolitana.
En el cas de jardineria, l’alumne aprèn a cultivar tota mena de plantes, arbres i arbusts, a combinar-les, a trasplantar-les a partir d’esqueixos; s’aprèn quines necessiten més o menys llum, i més o menys aigua; i també a planificar i gestionar els cultius, a moure la terra i anivellar els terrenys, a dissenyar i restaurar jardins, a plantar i conservar gespes esportives, a fer composicions florals, etc. I, per últim, i no menys important, tant en l’àmbit de la jardineria com el de l’agricultura s’aprèn com es comercialitza la producció. “A l’ESO tot era teoria, aquí fas unes hores de teoria i unes hores de pràctica a l’hort, tot el que hem comentat a l’aula ho repliques al camp, i es fa el dia més amè”, explica el Guillem. I la convivència? “Molt bona, l’ambient és molt sa”, respon.
