El curs 2018-2019 es van registrar un total de 26.008 sol·licituds de plaça escolar (entre les de P3 i 1r d’ESO) durant el procés ordinari de preinscripció a la ciutat de Barcelona. Durant aquell estiu se’n van rebre 6.037 més. I durant el curs encara es van generar 4.357 sol·licituds més (matrícula viva), segons dades facilitades pel Consorci d’Educació de Barcelona. Això vol dir que gairebé una de cada tres sol·licituds de plaça escolar d’aquell curs es van rebre fora del període ordinari, i que aquest nou alumnat va anar a parar allà on hi havia vacants, és a dir, als centres on la demanda havia estat inferior a l’oferta. Aquesta és una de les habituals dinàmiques segregadores que té el sistema, i per això, de cara al pròxim període de preinscripcions, els responsables del Consorci intentaran pal·liar-la articulant algunes mesures correctores.
La principal d’aquestes mesures és que 24 escoles i 2 instituts de la ciutat en aquest període reservaran una part de les seves places. És a dir, que cadascun dels seus grups es considerarà ple quan arribi a 23 alumnes en el cas de primària i 28 a secundària. No es tracta d’una baixada de ràtios sinó una reducció de capacitat en l’oferta inicial amb la intenció de “disposar de places lliures i poder redistribuir l’alumnat que arriba durant l’estiu i la matrícula viva que va arribant durant el curs”, diu Joan Subirats, tinent d’alcalde d’Educació i Cultura i vicepresident del Consorci. El nom d’aquests centres educatius es manté en secret precisament per no generar dinàmiques estigmatitzadores.
Juntament amb això, s’ha decidit també que les sol·licituds del període d’estiu (que va des del moment de l’assignació de places fins al començament del curs) no s’aniran resolent a mesura que es vagin rebent, com s’ha fet sempre, sinó que s’esperarà a començaments de setembre per assignar totes les places al mateix moment, també amb la idea de conèixer el perfil de cada alumne abans de distribuir-los a tots entre les places vacants.
A banda d’aquestes dues novetats, es mantenen mesures que ja es van començar a aplicar el curs passat en relació l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), com la col·laboració amb els serveis socials municipals per a la detecció de l’alumnat amb NESE abans de la seva entrada en el sistema educatiu reglat, o l’ampliació de la reserva de places per aquests casos, que pot anar de dos a quatre per cada grup en funció de les característiques de cada àrea. Des del CEB s’assegura que gràcies a aquest treball conjunt amb l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), de cara al curs actual ja es van detectar més casos d’alumnat amb NESE (especialment, situacions de pobresa severa): si l’últim any havia estat el 4,8% de l’alumnat de P3 es va passar al 7,24%, i per tant la redistribució va poder ser més equilibrada.
Incrementar l’oferta de places públiques
A banda de la lluita contra la segregació escolar, l’altre gran tema que ocupa els responsables del Consorci d’Educació de Barcelona és l’increment de l’oferta de places d’escola pública, ja que ens els darrers anys s’ha registrat un increment de demanda d’escola pública, en detriment de la concertada, que segueix sent majoritària pel que fa a l’oferta a Barcelona ciutat, en especial en l’educació secundària. De fet, en el cas de P3, l’oferta de pública i concertada ja és molt similar (6.374 grups de concertada i 6.253 de pública), però pel que fa a 1r d’ESO encara hi ha un fort desequilibri (8.643 grups de concertada i 5.443 de pública). En el conjunt de Catalunya, l’oferta de places d’escola pública supera de molt la concertada, en una proporció d’aproximadament 70-30%.
El Consorci d’Educació de Barcelona, en paraules del seu president, Josep González Cambray, treballa “per respondre a aquesta major demanda d’escolarització a la xarxa pública, amb decisions estables en el temps, però també puntuals”. Entre les decisions estables de cara al curs vinent, destaca la creació de quatre nous instituts-escola (amb la qual cosa a Barcelona n’hi haurà un total de 10). Aquests nous centres tenen gènesis ben diferents: un és el Col·legi Immaculada Concepció que passarà a la xarxa pública (amb el nom provisional d’Institut Escola Eixample); després n’hi ha dos més que neixen a partir del creixement d’una escola (Institut Escola Coves d’Encimany, a Horta-Guinardó, a partir del creixement de l’escola del mateix nom; i Institut Escola Plaça Comas, a Les Corts, a partir de l’escola Les Corts); i per últim l’Institut Escola Rec Comtal, a Sant Andreu, que neix de la fusió de dues escoles (Ramon Berenguer III i Ramon i Cajal) i un institut (Josep Comas i Solà). A banda d’això, el curs vinent naixerà un nou institut (Vapor del Fil, també a Sant Andreu).
Entre les mesures puntuals, hi ha prevista la creació de grups addicionals (bolets) a tres instituts (La Sagrera Sant Andreu, Jaume Balmes i IE Coves d’en Cimany) i a tres escoles (Francesc Macià, Estel i Pau Casals). En total, malgrat que es preveu una caiguda de l’alumnat de P3 (tendència que es ve registrant en els darrers cursos), en l’oferta inicial d’escola pública per al curs 2020/21 hi haurà un grup més que l’any passat (es passa de 268 a 269 grups). Pel que fa a 1r d’ESO, on sí que hi ha més pressió demogràfica ja que entren més alumnes de 1r d’ESO dels que acaben 4t d’ESO, l’oferta pública per al curs vinent guanya 14 grups (de 184 a 198) o, el que és el mateix, 420 places (de 5.520 a 5.940). Segons les previsions del Consorci, tant a P3 com a 1r d’ESO la concertada perdrà dos grups el curs vinent.
En aquest enllaç es pot veure el calendari de sessions informatives que organitza el CEB a cada districte adreçat a les famílies amb fills i filles que iniciaran l’escolaritat a P3 i a 1r d’ESO el curs 2020-2021.
