L’espai Societat Oberta organitza una sèrie de debats sobre la societat que vindrà, després de la pandèmia. Un cicle de reflexions col·lectives sobre drets humans en temps de Covid-19. Dimecres passat es va posar el focus en les bretxes digitals com a problemàtica existent prèviament a la pandèmia però que s’ha aguditzat en el context actual.
En el debat van participar Ainara Zubillaga, directora d’Educació i Formació Fundació Cotec per a la Innovació, i Gabriel González Carrillo, responsable d’innovació en Fundación Esplai i membre de la comissió de seguiment de M4Social de la Taula de Tercer Sector. El debat ha estat moderat per la periodista de Catalunya Plural i el Diari de l’Educació, Sandra Vicente.
Continguts, dispositius i accés desigual
“L’escola s’ha convertit en un espai de transmissió de coneixements i hem perdut valor i potencial social”, afirma Vicente. Així comença el debat en el qual ens preguntem si podem assumir una educació online. Com millorar el procés de digitalització per aconseguir un sistema educatiu inclusiu? Parlem sobre polítiques i decisions adultocèntriques, desigualtats i teletreball i conciliació.
“El debat educatiu està girant al voltant dels continguts i l’avaluació. Caldria un plantejament més ampli del currículum escolar”, comenta Ainara Zubillaga. En aquest sentit, Zubillaga destaca que els estudiants més afectats són aquells que provenen de famílies amb pocs recursos econòmics. És per això que hauria de replantejar-se el sistema educatiu en un context com l’actual. En la mateixa línia, González Carrillo afegeix: “Les possibilitats no són les mateixes per a tothom: ni totes les famílies tenen dispositius suficients ni tampoc les competències per acompanyar en espais formatius i d’oci”.
Bretxes més presents que mai
Què vol dir bretxa digital? Per respondre a aquesta pregunta, Ainara Zubillaga fa servir una comparació molt gràfica. “Tenir un dispositiu a casa o una connexió no és sinònim d’aprendre. Igual que tenir un quadern i un boli no equival a saber llegir i escriure”. És a dir, ja no es tracta només de tenir accés a dispositius o connexió a Internet. També es tracta de com fer servir les eines i quins coneixements tenim per fer-ho o acompanyar.
“Cal desenvolupar un model educatiu i d’acompanyament que faciliti l’ús de la tecnologia, no només el seu accés. Per res està superada la bretxa digital i l’alfabetització digital segueix sent necessària”, afegeix González Carrillo.
Polítiques no inclusives
La inclusió també és tenir en compte totes les realitats, no només dotar d’ordinadors i tauletes a les famílies. Què passa quan les classes es segueixen a través d’una app sense accessibilitat? Per què els pdf no són la millor opció?
“La tecnologia és bona però també accelera riscos i discriminacions. La majoria de plataformes d’e-learning no són accessibles”, lamenta González Carrillo. Al seu torn, Zubillaga afegeix que aquestes barreres tecnològiques i tècniques es posen més de manifest en una situació com l’actual. “Estem parlant de col·lectius que tenen experiències d’aprenentatge complicades de reproduir a través d’una pantalla. Hi ha una part de procés educatiu que no és possible virtualitzar”, assegura. I ho fa assenyalant també el procés d’aprenentatge en edats primerenques.
Alfabetització digital, educació no formal i reptes de futur
Al debat sobre bretxes digitals i educació inclusiva s’han tractat moltes més qüestions de les resumides aquí. Per exemple s’ha posat de manifest que l’alfabetització digital encara és un repte per a moltes escoles i col·lectius. També s’ha posat en valor el paper de l’educació no formal en el procés d’aprenentatge i s’han plantejat diferents escenaris en matèria d’educació i tecnologia en una nova normalitat.
Informes comentats durant el debat
Aquí es pot consultar alguns dels documents que han sorgit durant el debat de bretxes digitals i Covid19.
Informes de Fundaci COTEC sobre Bretxes DigitalsInformes de Fundación COTEC sobre Brechas Digitales:
- COVID 19 I EDUCACIÓ I: problemes, respostes i escenaris
- COVID-19 I EDUCACIÓ II: escola a casa i desigualtat
Investigación impulsada por la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya a través del proyecto m4social, y elaborada por la Fundación Francesc Ferrer i Guàrdia:
