Del 19 de juny, últim dia lectiu del curs 2019/20, fins el 14 de setembre, quan està previst que arrenqui el curs 2020/21, passaran dotze setmanes, gairebé tres mesos. Per poder dir que els infants i adolescents en una situació de major vulnerabilitat han viscut un “estiu enriquit”, la Fundació Bofill estima que entre 2 i 4 d’aquestes setmanes han de poder participar en activitats d’estiu. El mínim, assegura, són 80 hores. Per això, demana a tots els ajuntaments, i en especial als de més de 10.000 habitants, que facin una previsió de 500€ per destinar a l’estiu de cada infant vulnerable del seu municipi.
A tota Catalunya, la Fundació Bofill calcula que hi ha 300.000 infants i adolescents en risc de pobresa, als quals hauria d’anar dirigida prioritàriament l’oferta estival, ja que la major part d’aquests infants arribaran al setembre havent estat sis mesos sense escola, amb el risc de desconnexió i la pèrdua d’aprenentatges que això comporta. Aquest càlcul surt de les 160.000 beques menjador a primària que s’han atorgat el curs 2019/20, més una extrapolació sobre l’alumnat de secundària.
A finals de maig, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (del qual depenen les activitats de lleure), va anunciar que quadruplicava el seu pressupost per beques (d’1,15 a 4,65 milions) “perquè fins a 40.000 infants i adolescents se’n beneficiïn i participin aquest estiu en casals, colònies, campaments, rutes i camps de treball. Aquestes beques oscil·larien entre els 80 euros per als casals i 100 euros per a les colònies”. Per tant, si les estimacions de l’entitat que dirigeix Ismael Palacín són correctes, hi hauria encara 260.000 infants i adolescents als quals no arribaran aquests ajuts.
En aquest sentit, la Fundació Bofill proposa als ajuntaments 7 mesures concretes “que es poden activar amb rapidesa i que ja funcionen en alguns municipis”. Les transcrivim sintetitzades.
1/ Preveure una quantia mínima de 500€ per infant vulnerable en els seus pressupostos municipals perquè pugui gaudir de programes educatius d’una durada mínima d’entre 2 i 4 setmanes.
“D’acord amb els preus estàndards de les activitats d’estiu ordinàries, 80 hores d’activitats d’estiu implica invertir una mitja de 500€ per participant. Per tant, cada ajuntament ha d’ampliar el seu pressupost per a programes d’estiu per a infants i adolescents vulnerables en funció d’aquesta inversió per participant”.
2/ Detectar i ajustar la cobertura de places d’estiu enriquit als infants i joves en situació de vulnerabilitat prenent com a indicador les beques menjador.
Un indicador pragmàtic, afirma, són les beques menjador. N’hi ha un altre, que són les beques de material per l’alumnat de secundària, però no tots els ajuntaments en tenen registre.
Un cop detectat tot l’alumnat vulnerable a través de les beques menjador a primària i de material a secundària, els Ajuntaments tenen diferents opcions per garantir places d’estiu enriquit per als més vulnerables: ho poden fer a través de la subvenció directa de places en programes d’estiu o bé a través de beques.
3/ Incrementar les beques per alumnat vulnerable per garantir que el 60% d’aquest alumnat pot participar en les activitats d’estiu municipals.
No tots els infants participen en activitats d’estiu, recorda la fundació. En el cas del vulnerable, només ho fa el 30%, quan la mitjana general és el 42%.
Si bé és cert que actualment existeixen alguns mecanismes per promoure la participació d’infants i adolescents vulnerables en activitats d’estiu, com beques, subvencions municipals, o ajuts d’entitats socials, cal una aposta pública decidida perquè aquest estiu els infants i adolescents vulnerables participin molt més que habitualment, amb l’objectiu, diu la Fundació Bofill, de duplicar aquest percentatge i arribar al 60%.
4/ Allargar el termini de sol·licitud d’inscripció i agilitzar el procediment de concessió de beques o l’accés automàtic a beca d’estiu.
Per a facilitar encara més la participació a les activitats d’enriquiment educatiu a l’estiu a les famílies en situació de vulnerabilitat, cal que els Ajuntaments agilitzin i redueixin la burocràcia i els tràmits de sol·licitud de beques o de places d’estiu municipals.
5/ De tota l’oferta educativa d’estiu de cada municipi, pública i privada, els ajuntaments han de reservar un mínim del 30% de les places disponibles per infants i joves vulnerables.
També a l’estiu cal evitar la segregació. Cal que els Ajuntaments estableixin els mecanismes necessaris perquè la programació d’activitats d’estiu enriquit municipal tinguin infants i joves diversos entre els seus participants.
Els consistoris municipals han de garantir que especialment l’alumnat dels centres d’alta complexitat tenen programació d’activitats d’estiu enriquit al seu abast. Cada Ajuntament coneix en detall quins són aquests centres educatius. Aquesta programació d’activitats no només ha de tenir lloc al propi centre educatiu, sinó que és positiu i molt recomanable que es dugui a terme en espais diversos.
6/ Garantir que les oportunitats organitzades o promogudes des de l’Ajuntament tenen unes condicions bàsiques d’enriquiment educatiu.
Sabem que els programes educatius d’estiu funcionen i la recerca ho avala. Perquè així sigui les programacions han de contemplar activitats educatives amb un triple vector: competències bàsiques, competències socioemocionals i activitats esportives i de lleure.
Aquestes activitats poden fer-se en espais diversos del municipi i, fins i tot organitzats per agents diferents de cada barri (espais d’entitats, biblioteques, aire lliure, museus). Si en alguns territoris això no és possible per qüestions de salut pública, la prioritat haurà de ser organitzar menys activitats, amb grups més petits, mesures de protecció extremes, i amb preferència per als més vulnerables.
7/ Programar activitats d’estiu municipal també a l’agost i durant la primera setmana de setembre.
Tot i que la majoria de programes educatius d’estiu enriquit s’organitzin per a les primeres setmanes d’estiu, és de gran valor que durant l’agost i el setembre s’organitzin altres activitats diverses amb valor educatiu.
Demanem als Ajuntaments que promoguin i organitzin activitats amb contingut educatiu gratuïtes en col·laboració amb agents diversos (biblioteques, museus, centres culturals i cívics, entitats de base comunitària, etc.). Unes activitats que es poden realitzar en petits grups i en espais adequats per als requisits de salut pública.
