Tots els grups parlamentaris, excepte els que presentaven les seves esmenes a la totalitat, Unió del Poble Navarrès (UPN) i Foro Asturias, van mostrat el seu rebuig a les esmenes a la totalitat presentades en el seu moment per PP, Cs i Vox. Cadascú pels seus motius i, en molts casos, amb un to bastant agre que no anuncia un possible acostament de postures en el tràmit de les esmenes parcials que començarà a partir d’avui. En total han estat 195 vots en contra de les esmenes i 153 a favor. El Ple del Congrés va acollir el debat de les esmenes a la totalitat defensades per aquests tres partits.
«Aquest projecte va ser cop mortal a la qualitat del sistema educatiu», resumia Sandra Moneo, portaveu popular, la postura del seu partit davant la Lomloe. La diputada ha criticat la falta de negociació en la tramitació de la llei que, presentada a principis de 2019, no ha tornat a passar pels tràmits preceptius, com el Consell Escolar de l’Estat, la Conferència Sectorial i el Consell d’Estat (instància no obligatòria). El Ministeri, per estalviar temps en el seu moment, no va canviar una sola coma del projecte de llei presentat l’any passat per, d’aquesta manera, no haver de tornar a passar pels diferents òrgans.
El PP, en el seu moment, va anunciar que presentaria, al costat de la seva esmena a la totalitat, un text alternatiu. Finalment no ho va fer, encara que Sandra Moneo ha assegurat que quan puguin anar a la cambra la totalitat de les i els diputats «sotmetrem a debat una alternativa per la modernització del sistema», en la qual es recolliran, ha assegurat, totes les aportacions de les 82 persones que en el seu moment van passar per la subcomissió que tenia previst redactar un pacte educatiu.
Segons els populars, la Lomloe, entre altres coses, suposa la debilitació de la direcció dels centres, ignora al professorat, renúncia a les competències educatives de l’Estat, s’inhibeix de garantir els ensenyaments comuns en tot el territori. «Aquesta llei trenca el pacte constitucional» i és un «intent de retallar drets i llibertats».
Marta Martín, portaveu de Ciutadans, ha assegurat que «el Govern ens presenta la Llei Celaá amb biaixos ideològics i que obre un meló que ara no toca». La diputada ha assegurat que en aquest moment, encara en estat d’alarma i de «emergència educativa», la presentació de la Lomloe suposa «una falta d’empatia per als ciutadans i una profunda irresponsabilitat».
Martín ha criticat, com Moneo, la falta de participació de la comunitat educativa a través del Consell Escolar de l’Estat i ha vaticinat que, quan canviï el Govern, la llei desapareixerà també. Entre les crítiques al contingut de la Lomloe, Martín ha dit que el text «aporta poques solucions i molts problemes»; «maquilla» les xifres d’abandó i fracàs escolar; no treballa per disminuir les desigualtats territorials; «torna a fer les delícies del nacionalisme», en relació al pes del castellà a l’escola; elimina el paper de la Inspecció educativa o «no aporta res concret» sobre el 0-3.
«Estan més preocupats per imposar la seva agenda que per solucionar problemes reals», ha comentat Georgina Trías, portaveu de Vox, la qual ha basat bona part de la seva crítica al text de la Lomloe en l’«educació amb perspectiva de gènere» que conté i que ha resumit com a «idees progres i forassenyades sobre sexe i gènere».
La diputada ha dit que s’oposen a aquesta «intromissió en la intimitat de les persones» i ha acusat el Govern de voler «imposar aquesta suposada educació sexual sectària, de forma organitzada i curricular, com a bon sistema totalitari». «No consentirem una educació sexual d’aquest aspecte i sense consentiment exprés dels pares, ni l’adoctrinament totalitari i relativista que imposa la idelogí de gènere», ha rematat.
Trías també ha dedicat part de la seva intervenció al paper de l’espanyol a les comunitats («accentua l’absència de l’espanyol»), a l’adoctrinament que es realitza en determinades matèries en algunes autonomies o al fet que el districte únic universitari tingui, al seu torn, 17 proves d’accés diferents. Ha defensat la demanda social per l’obertura de centres concertats on no arribi la pública; criticat que s’obrin línies de 0-3 en centres públics.
Respostes
Enfront dels arguments dels tres partits de la dreta, s’han trobat amb tot l’arc parlamentari. Des de PNB a Más País, passant pel BNG o Bildu.
Entre el bloc del que en podríem denominar partits nacionalistes (PNB, ERC, JxCat, BNG, Bildu) ha tingut gran pes el caràcter «recentralizador» de l’actual llei educativa. S’han recordat en diverses ocasions les paraules de José Ignacio Wert, quan en seu parlamentària va parlar de la necessitat de «espanyolitzar» als nens de Catalunya. I, per descomptat, s’ha parlat de com la Lomce va imposar (es va aprovar amb els únics vots a favor de PP) un model que acabava amb 30 anys de polítiques lingüístiques en diferents comunitats autònomes com el País Basc i Catalunya.
En general s’ha al·ludit a la ministra per exigir diàleg durant la tramitació de les esmenes parcials, l’últim dia de les quals, segons consta en la web del Congrés, va ser ahir. El termini de presentació d’aquestes esmenes s’ha posposat fins a nou ocasions. Temps en el qual, ha dit Luz Martínez Seijo, portaveu socialista, s’han rebut centenars d’aportacions d’organitzacions representatives de la comunitat educativa.
Entre els discursos més bel·ligerants es trobava el de la portaveu d’Esquerra Republicana, Montse Bassa, la qual ha assegurat que «les dretes espanyoles tenen visió castrense de l’educació». Els ha acusat de ser «nostàlgics de l’educació del Florido pensil, de la gimnàstica sueca, de corejar les taules, dels reis gots (…), somien amb aules amb crucifixos i fotos del rei».
Martínez Seijo ha defensat el text de la Lomloe i com millorarà amb les esmenes rebudes durant aquest temps i ha criticat a PP, C’s i Vox l’estar ancorats en el passat. I els ha demanat que facin aportacions significatives en el període que s’obrirà a partir d’ara amb la negociació de les esmenes parcials a la llei.
La socialista ha defensat també que el text proposat pel Ministeri «liquida la segregació» i suposa veure el final del túnel que ha suposat set anys de Lomce. També la seva incidència en el 0-3, en la formació del professorat, en el desenvolupament curricular, en l’autonomia dels centres, de digitalització, d’aprenentatge competencial o de reforç de la FP.
Centres d’educació especial
Novament, la disposició addicional quarta ha sortit a col·lació durant el debat de les esmenes. I de nou, els partits que presentaven esmenes han criticat al Govern i la Lomloe la intenció de tancar els centres d’educació especial. «Exigim que faci desaparèixer -deia Moneo- la disposició addicional 4a perquè les famílies de persones amb discapacitat no som famílies de segona, que és com ens tracten». La portaveu popular ha fet valer el dret a l’elecció de centre de mares i pares.
Marta Martín ha assegurat que la llei presentada pel Govern no treballa contra les desigualtats per origen de l’alumnat al no fer costat als centres d’educació especial, que ha assegurat que quedaran «descapitalitzats». «No poden ensenyorir-se de la discapacitat», ha dit Georgina Trías, de Vox, en parlar d’aquesta disposició 4a. Ha acusat el Govern de buidar els centres d’educació especial «obligant al tancament i plantejant la inclusió» com a via única.
«No menteixin. Llancen faules sobre l’educació especial. Quantes vegades cal dir que no es tancaran els centres especials? No menteixin». Aquesta ha estat la resposta de la socialista Luz Martínez Seijo.
