Aportacions de diferents autors pioners en l’educació emocional com Goleman (1995) i Bisquerra (2000) remarquen la importància de què l’autoconeixement tingui lloc des de la primera infància, ja que els infants es troben en un període crític pel que fa a l’aprenentatge, on comencen a incorporar les seves habilitats emocionals i les primeres nocions de la intel·ligència emocional.
Partint d’aquesta concepció, va sorgir aquest projecte, el qual consisteix en la confecció d’una proposta d’intervenció per treballar l’autoconeixement en la segona etapa d’Educació infantil i promoure, entre altres aspectes, la millora en la capacitat per afrontar diverses situacions, conèixer les pròpies capacitats i limitacions, expressar com ens sentim i reconèixer-nos a nosaltres mateixos a través de les pròpies actituds.
El disseny sorgeix a partir d’un centre d’interès i com a base s’ha utilitzat una metodologia constructivista, considerant els alumnes com els protagonistes principals de l’aprenentatge, ja que solament així podran crear el seu propi autoconcepte i construir els seus esquemes de coneixement a partir de les experiències educatives anteriors. A continuació expliquem les diferents fases que hem desenvolupat a través d’un projecte pilot.
Fase introductòria
L’objectiu principal consistia en la presentació de diverses situacions que produeixen un seguit de sentiments determinats. Aquesta es va dur terme a través de la lectura del conte anomenat El dia que les ceres de colors van dir prou de l’autor Oliver Jeffers, el qual relata la història d’un conjunt de ceres que es troben amb diferents problemàtiques que els fan sentir una emoció concreta.
Es va fer la lectura fins la pàgina 28, amb la finalitat que fossin els mateixos infants qui trobessin un possible desenllaç. D’aquesta manera, l’adult adopta un rol d’observador i acompanyant de l’aprenentatge dels alumnes, deixant que siguin ells qui construeixin el seu camí cap a la descoberta d’un mateix.
Fase de descoberta
Després de tenir un primer contacte amb les diferents emocions, es van dur a terme diferents activitats per tal d’adquirir estratègies per saber gestionar-les i poder donar una resposta més objectiva a les ceres de colors d’en Duncan, el protagonista del relat.
Totes les activitats han estat dissenyades amb la finalitat de potenciar la curiositat de l’infant, la creació d’hipòtesis i l’autoconeixement. En les dues següents sessions, es va posar èmfasi a l’aprenentatge entre iguals, i vam poder afirmar la importància d’aquest com una pràctica participativa i de retroalimentació significativa. A través de la descoberta amb miralls, els infants van descobrir que les emocions provoquen uns gestos facials, i que no totes causen la mateixa reacció a totes les persones.
Tanmateix, gràcies a un debat posterior i al desenvolupament de la tercera sessió, on es van abordar les habilitats i els interessos propis, es va percebre que una part dels infants no era capaç d’identificar alguna de les seves qualitats, però amb l’ajuda dels companys/es van començar un primer contacte amb aquest aprenentatge introspectiu del propi jo, essencial al llarg del cicle vital.
Després d’aquestes sessions vam ser partícips de moltes propostes que inicialment no estaven programades, però què van sorgir del propi interès i motivació dels infants, deixant-los indagar en les seves inquietuds.
Fase final
Un cop finalitzada la segona fase, es van dur a terme dues activitats com a cloenda. La primera tenia com a finalitat sintetitzar i posar paraules a tot l’aprenentatge adquirit durant la proposta. Per fer-ho, van escriure dins la imatge d’un elefant (animal de l’aula) els seus interessos, les seves habilitats i quelcom que consideraven que podien millorar. Amb aquesta activitat es va poder veure reflectida la consciència emocional, la confiança i l’autocrítica, que serveixen com a base per un bon desenvolupament de les habilitats socioemocionals.
Així doncs, l’última activitat posava fi a la proposta amb la creació d’una carta a cada cera de colors. Van col·laborar i formar equip, ja que cada taula va proposar diferents solucions per les problemàtiques de cada color. Es va veure reforçada la idea de l’aprenentatge gràcies a l’expressió de les seves pròpies vivències, quedant obsoleta la idea d’una aula on un mestre/a explica i els alumnes escolten. Tanmateix, es va observar com els infants eren capaços de reconèixer els seus propis sentiments i els dels altres, alhora que es familiaritzaven amb tècniques i estratègies de gestió de les emocions.
A fi de tall, s’ha pogut comprovar com a través del joc i activitats més dinàmiques els infants aprenen i són capaços d’iniciar-se en la descoberta del seu autoconcepte, els fa guanyar seguretat, competència emocional, i en definitiva, els fa més feliços.
Premis Educaweb
Karina Cantero Palomanes, Cristina Fernández Mané, Mar Gallardo García, Paula García Frías i Laia Soria Artigas van guanyar el Premi de la 12a edició dels Premis Educaweb d’Orientació acadèmica i professional, en la categoria de menors de 35 anys amb projectes no aplicats. Totes elles són mestres d’educació infantil i primària, i en el moment de presentar el projecte estaven estudiant el Màster de Psicopegadogia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-Universitat Ramon Llull.
El projecte premiat es titula M’escolto, em miro, em conec i m’estimo, i en ell es treballa l’autoconeixement a la segona etapa d’Educació Infantil. Tots els detalls els pots consultar al web dels Premis d’Educaweb.
Ja està en marxa una nova edició dels Premis Educaweb d’Orientació Acadèmica i Professional. Un any més, Educaweb convoca el certamen que posa en valor la tasca dels professionals de l’orientació acadèmica i professional. Las persones físiques i jurídiques interessades en participar-hi ja poden consultar les bases. Els menors de 35 anys també poden presentar-te amb un projecte no aplicat.
