La crisi de la Covid19 ha resultat ser també el caldo de cultiu propici perquè es disparin els problemes de salut mental entre els joves i adolescents, però això no es començarà a veure en tota la seva dimensió fins que torni la dinàmica escolar. La combinació de crisi sanitària, social i econòmica, juntament amb l’aïllament del jove que pateix el problema i la facilitat de mantenir-lo en silenci és el que fa pensar als experts que la tardor escolar serà especialment prolífica en trastorns mentals com estats d’ansietat o depressió.
“Una vegada l’alumnat torni a les aules seran imperatives mesures de resiliència emocional que ajudin als docents a acompanyar als estudiants per transformar uns fets estressants, dolorosos, o que han generat patiment, en motors de creixement individual i grupal. Però per fer-ho, cal superar la limitació, ja preexistent, de l’estigma”, apunta Anaïs Tosas, d’Obertament. Aquesta entitat fa cinc anys que va posar en marxa un projecte (Whats’up: com vas de salut mental?) que ofereix als centres educatius una mostra d’opcions d’infusió curricular, per abordar el tema de la salut mental mentre es treballen àmbits competencials diversos dels currículums de 3r i 4t d’ESO. Aquest curs volen ampliar la seva proposta amb unitats de 1r i 2n d’ESO, perquè “hem de construir espigons pel tsunami que vindrà”.
Per Tosas, l’alumnat que s’ha de vigilar més és aquell al qual la pandèmia ha agafat en una etapa de transició, bé sigui entre escola i institut o bé entre institut i adultesa. “Davant d’aquesta situació ens trobem amb una dificultat afegida: l’ocultació dels problemes de salut mental, que és causada per l’estigma i la por a l’experiència de discriminació. Amagar-ho i que el problema no rebi l’atenció adequada multiplica el sofriment i augmenta l’aïllament del jove que pateix en silenci”, diu Tosas, la qual recorda que “el suïcidi és una de les principals causes de mort entre els joves d’arreu del món, i la primera al nostre país”.
“Els problemes de salut mental i emocional no abordats són predictors d’un desenvolupament professional pobre, un funcionament interpersonal i familiar problemàtic i una esperança de vida reduïda”, afegeix. Per Tosas, “el primer pas per abordar la salut mental dels joves és parlar-ne. Cal ajudar docents i alumnat a compartir i expressar l’experiència viscuda i les emocions experimentades, cal obrir la conversa, normalitzar-la, identificar sensacions i experiències i, si cal, demanar ajuda. És urgent, i ara més que mai, l’existència d’una aula lliure d’estigma, prejudicis i discriminacions”.
A l’Institut Joanot Martorell, un centre de màxima complexitat d’Esplugues de Llobregat, aquest ha estat el primer curs que han aplicat el programa Whats’up. I van tenir la sort que el van programar pels dos primers trimestres, o sigui que quan va arribar el tancament de centres ja havien fet totes les sessions. La seva orientadora, Olga Reboreda, que era la persona responsable de coordinar-se amb Obertament i els diferents docents de les àrees on es treballaven les diferents unitats, considera que ha estat un molt bon exercici de conscienciació. “Els alumnes de seguida parlen de persones que estan malament del cap, i no és això. Cal treballar tots aquests mites i prejudicis, per entendre que és molt probable que tots en algun moment de la nostra vida tindrem un problema de salut mental”, apunta Reboreda. “A les tutories no s’ha parlat de cap cas particular, però l’important no era que afloressin casos, sinó que el grup veiés que a una companya que, per exemple, pateix anorèxia només la podem ajudar si no se l’estigmatitza”, afegeix.
Altres estudis
Obertament no és l’única entitat que ha posat l’avís sobre les conseqüències que aquest llarg confinament tindrà en la salut mental dels joves i adolescents. La cooperativa Projecte Òrbita, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya, ha posat en marxa un estudi per avaluar, a través d’un qüestionari, l’impacte psicològic de la Covid19 en la infància i adolescència, des de 1r de primària a 2n de batxillerat. Segons aquesta entitat, “la recerca científica mundial aporta dades cada vegada més preocupants sobre els potencials efectes a llarg termini d’aquesta pandèmia en la salut infantil i el desenvolupament psicològic d’infants i adolescents”.
Els resultats d’aquest estudi es tindran al setembre, expliquen els responsables del Projecte Òrbita, si bé avancen que, d’una primera anàlisi es dedueix que aquests mesos “ha augmentat més la simptomatologia de ràbia que de tristesa, els infants manifesten tenir major dificultat per dormir, i hi ha un augment de la preocupació i ha augmentat lleugerament la por a sortir al carrer”. Una altra possible conclusió és que “l’àrea en què hi ha hagut més desadaptació (entre escolar, social i familiar) ha estat la familiar, la qual cosa es relacionaria amb el fet de no estar sempre a gust amb els familiars, baralles dins de l’entorn domèstic i/o l’acceptació de les normes de casa”.
També la Fundació Pasqual Maragall, en col·laboració amb la Fundació La Caixa, va anunciar el mes de maig la posada en marxa d’un estudi per analitzar els efectes del confinament en la salut mental i cerebral, si bé en aquest cas adreçat a persones adultes. En el seu cas, s’analitzen els canvis cerebrals de 2.500 persones d’entre 45 i 75 anys que ja han participat en altres estudis d’aquesta fundació especialitzada en Alzheimer. L’estudi parteix de la base que el confinament, entre altres coses, “tindrà un impacte psicològic, incloent-hi l’augment de sentiments d’ansietat i depressió, i s’associarà amb irritabilitat, frustració i preocupacions”, i que finalment podria derivar en un estrès crònic, que és una de les variables que s’associa a major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.
