Nascut a Barcelona fa 59 anys, Javier Lafuente va obtenir ser alumne i es va llicenciar a la universitat de la qual serà rector els propers quatre anys, i en la qual porta més de trenta anys exercint la docència. En els darrers anys havia estat vicerector en l’equip de Margarita Arboix, a qui ara substitueix. Lafuente ha treballat al MIT de Boston, a l’Institut Nacional Politècnic de Grenoble, la Universitat de Califòrnia i l’Institut de Tecnologia d’Illinois, a Chicago. El lema de la campanya del seu equip a les eleccions al rectorat (l’única candidatura que es va presentar) era Fem UAB. La Universitat importa.
‘La Universitat importa’. Qui ho posa en dubte? A qui li volien recordar la importància de la universitat?
La universitat és un element bàsic de la societat. No importa a la societat, no importa als polítics, no importa fins i tot a molta gent que treballem aquí. Ha de ser un element bàsic en el canvi social. Històricament i també en aquests moments de pandèmia. Hem de canviar el model social, del sector terciari, del poc valor afegit, del que sempre hi haurà una persona que et farà el que necessitis per un euro menys. Hem de donar el màxim valor afegit, canviar, fer una societat basada en el coneixement i les capacitats. Tenim les capacitats tant com el millor. Vaig anar al MIT (Massachusetts Institute of Technology) fa molts anys i estava espantat, però resulta que quan anava a treballar en sabia tant o més que ells. La meva universitat preparava la gent tan bé com la millor universitat americana. Aquest missatge no ha calat aquí, tot i que va calant cada vegada més. Considerem que la universitat és un element transformador. Recordo que Jordi Pujol deia que quan anava pels pobles ningú no li demanava diners per la universitat. Quan hi ha la marató de TV3 tothom posa diners per investigar malalties però la recerca és molt més que això. Hem de canviar la societat, fer aportacions nostres, no que inventin ells, com deia Pérez Galdós, que també inventem nosaltres. La principal transferència que fem la universitat són els egressats, la gent que hem de formar de la millor forma possible perquè siguin un motor de canvi.
El seu equip va prometre que des del rectorat treballaran per recuperar “tot el que hem perdut”. Què ha perdut la UAB els darrers anys i per culpa de qui?
El que hem perdut més greu és talent, persones. Hem envellit. Hem perdut infraestructures. El més jove dels equipaments científic-tècnics té 11 o 12 anys. La vida mitjana d’aquests equipaments és de 18 o 20 anys. Ningú no hi ha invertit un duro des de fa molts anys. El pressupost que tenim va baixant any rere any. Un vicerector amic em deia que fa 12 o 13 anys quan obria un calaix tenia un milió d’euros. Jo quan obro el calaix no tinc res. Portant-ho a l’extrem, tinc teranyines i deutes. Hem anat perdent finançament. Hem tingut un problema de reposició de l’estat espanyol que ens ha impedit renovar les places que es perdien. Es jubilava una persona i no podíem contractar ningú per donar les classes. Aleshores recorríem als associats, però els associats estaven pensats per coses diferents, per donar classes especials a partir de l’experiència específica adquirida treballant fora. Això no ho poden fer els que estan tot el dia a la Universitat. Quan s’analitza un Pla d’Estudis hi ha d’haver una part teòrica, de formació, i una part pràctica, de savoir faire. Els que treballen fora saben com es fan les coses a les empreses.
Què ha passat, doncs?
Any rere any hem anat perdent gent. Si vas perdent 50 persones cada any, baixa l’estabilitat de la plantilla, cada cop tens més persones que estan de forma temporal, precària, i no incorpores noves generacions. Si fas això durant dos o tres anys és greu; si ho fas durant set o vuit és molt greu; si ho fas durant dotze perds dues generacions. L’edat mitjana d’un professor universitari de la UAB és de 57 o 58 anys. Això és una barbaritat. No perquè jo no doni valor a l’edat i l’experiència. Cal gent de tot tipus. Si mirem enrere, cap a finals dels 2000 es van incrementar sensiblement els pressupostos universitaris. La recerca començava a tenir un pes. Va arribar la crisi i es va revertir aquesta situació. Ara potser aconseguirem recuperar-ho. També hem de recuperar la il·lusió dels nostres professors, de la nostra gent. Després de molts anys de rebre cops, et vas posant nerviós i perds la confiança. Quan vaig començar molt jove en aquesta universitat, tot estava per construir i la meva opinió és que hem perdut molta il·lusió pel camí. Veig molt individualisme. Es valora quant vals tu. I cal valorar quant val el meu equip. Hem de revertir tot això a la UAB.
Hem perdut també estudiants de grups socials humils a causa de l’augment de les taxes dels darrers anys?
En els últims anys a l’Autònoma ha anat augmentant el nombre de persones de classes més baixes que hi arribaven. És molt normal trobar-te emigrants a classe, fins i tot gent ja de les últimes onades d’emigració. Quan mirem el nombre de persones que tenen la matrícula gratuïta trobem un percentatge més alt a l’Autònoma que a altres universitats. Això ens perjudica econòmicament però no és el més em preocupa ara. Els últims anys hem lluitat per la reducció de les taxes. Ho hem fet amb els estudiants que demanaven una reducció més gran. S’ha aconseguit una reducció del 30%. És un bon camí. Si de mi depengués, la primera matrícula hauria de ser gratuïta i les següents, no. Les classes baixes i mitjanes ja fan esforços molt grans perquè els seus fills vinguin a estudiar en comptes d’anar a treballar. La primera matrícula hauria de ser gratuïta o pràcticament gratuïta, però això està llunyà. La Generalitat ha concedit una reducció de les matrícules del 30%. I és una bona cosa.
Aquests darrers mesos s’ha hagut d’augmentar la docència i la gestió telemàtica a la UAB. Es pot convertir aquesta necessitat en virtut, com han dit durant la campanya de les eleccions al rectorat?
La docència telemàtica no és ni serà mai el nostre objectiu. Som una universitat presencial basada en la recerca, la qualitat i el prestigi. Acaba de sortir l’índex Times de reputació i hem millorat. Aquest any de pandèmia hem millorat. Hem fet malament la docència telemàtica. N’hem anat aprenent. Ens hem adaptat sense formació. Ho haurem de corregir. La pandèmia acabarà, espero que més aviat que tard. Una classe teòrica molt tècnica pot substituir amb un vídeo una classe presencial, però no pot substituir les classes on expliques les teves experiències. Podrem penjar les classes magistrals, que són pesades i només descriptives, que són com un llibre. Ho podem fer en un vídeo i l’estudiant el pot veure cinc vegades, si vol. Però les hores que alliberem les podem aprofitar per fer classes més reduïdes, on interactuem amb els estudiants. Es pot aprofitar el multimèdia, la informàtica i les capacitats però continuo pensant que la nostra universitat ha de tenir un 80% o un 90% de presencialitat, amb la recerca com a motor i uns professors d’altíssim nivell, que permeti que vinguin els millors alumnes.
Què ha aportat la UAB en la lluita contra la covid i què pot aportar d’ara endavant?
Ens vam posar a disposició de Salut per organitzar un sistema que fabriqués totes les PCR que fessin falta des del primer moment. Dirigits pel genetista Armand Sánchez, es va coordinar el treball universitari a l’Autònoma. Vam cedir els nostres equips als hospitals. Cadascú va posar el seu gra de sorra. Es van fer mascaretes, respiradors… Vam fer crowdfoundings per ajudar algunes línies. Hi ha vuit o nou grups diferents que tenen línies de recerca específica sobre la covid. És important tenir grups capaços d’atacar temes complexos. Grups de l’Autònoma han guanyat convocatòries de recursos del Banc de Santander. Tenim cinc hospitals de referència i centres de recerca de molt alt nivell. El cop fort del principi ens va agafar amb el peu canviat, però vam posar-nos a treballar i al servei de Salut i del Govern. No té sentit que nosaltres lluitem pel nostre compte. S’ha de fer de forma coordinada. S’ha fet així sempre i a partir d’ara, que em tocarà a mi, quan m’ho demanin, posaré tots els medis necessaris de la universitat a treballar per la societat.
Un grup de l’Autònoma podria trobar o ajudar a trobar la vacuna contra la covid?
Podria. Hi ha gent estudiant-ho. Les vacunes són temes d’inversió i de temps. Les idees, les noves estratègies per atacar la covid poden venir d’un grup de l’Autònoma. Però convertir una idea brillant en una cosa pràctica és qüestió de temps i diners. Accelerar-ho requereix molta inversió. La Universitat de Cambridge fa la investigació per trobar una vacuna contra la covid, però sempre hi ha un laboratori farmacèutic darrere perquè són els que tenen un volum de diners prou gran per accelerar el procés i aconseguir en uns mesos el que sol costar anys. Un grup de recerca nostre investiga un tractament de la diabetis i aquest any ens ha comprat la patent un laboratori nord-americà. Això significa que aviat tindrem comercialitzada una solució a nivell mundial per la diabetis amb un desenvolupament de l’Autònoma. Tenim grups molt potents, en molts àmbits. En l’alzheimer, per exemple.
Els estudiants no s’impliquen massa en la gestió de la universitat. És inevitable que sigui així? Estan simplement de pas per les seves facultats?
No és inevitable, però és molt difícil canviar-ho. És important fer-ho. A les eleccions ha votat un 6% dels estudiants. Un 94% no ho ha fet. És de les vegades que més estudiants han votat. És greu. Els estudiants que van entrar a primer el setembre, què saben de la universitat? Són un 25% dels estudiants que tenim. Fins i tot la meva filla, que estudia tercer a l’Autònoma, em preguntava per què havia de votar si només em presentava jo. Jo li deia que era molt important que votés per exercir el seu dret. Hem d’anar convencent-los. Hem de fer actuacions específiques. Hem de començar pels departaments, per les facultats. Que vegin que són importants. Quan jo era coordinador de la meva titulació em reunia amb els estudiants cada sis mesos per saber de primera mà les seves preocupacions. Si ells veuen que si un professor no els agrada i ho diuen en un lloc controlat, no els perjudica i aconsegueixen canviar la forma de docència o canviar el professor d’àmbit, perquè potser li havia tocat un tema del qual no era especialista o no li agradava, això els animarà a participar. Aquest camí té molt recorregut i hi ha treballat Sara Moreno en el mandat anterior, dialogant, bastint ponts de comunicació amb totes les agrupacions d’estudiants. Els estudiants d’aquestes agrupacions són molt actius, però la majoria és silenciosa. Podem incrementar la seva implicació, però tenim un sostre. L’objectiu ha de ser un 100%, però si arribem al 30% d’estudiants actius i participant ja em donaré per satisfet. No m’enganyaré.
Què es pot fer amb els professors associats? Les propostes del ministre Manuel Castells no acaben de convèncer-los
Hem de preservar els professors associats que fan la seva funció correctament i canviar el sistema. El ministre Castells s’ha compromès a arrencar un nou estatut del PDI [Personal Docent i Investigador]. Tinc una reunió amb ell el desembre i vull tractar aquest tema. El problema és estructural. Tenim tanta necessitat de contractar que no podem triar. Per qualsevol baixa o substitució has de posar un professor associat perquè no tenim cap altra figura. Per altra banda, tenim un pla amb el vicerector Morente per oferir una convocatòria de places per estabilitzar el lloc de treball dels associats que no tenen una feina fora o que la tenen però que són personal de plantilla. Els pròxims quatre anys traurem places cada any per convertir en estables les places precàries de professors que haurien de ser fixes.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzié, vol rectors que no siguin unionistes a les universitats catalanes. El debat independentista arribarà al rectorat. Margarita Arboix, la seva predecessora, l’ha patit força. Com l’enfocarà?
L’entomaré. Jo no em presento a un càrrec polític. Com tot ciutadà tinc la meva ideologia. Com a rector he de garantir la llibertat de tothom, dins del marc legal. Tothom ha de poder dir la seva. No callarem. Intentarem buscar, no l’equidistància, sinó l’opinió de la universitat. En fer el meu equip no he arribat a cap acord o pacte amb ningú, sinó que he triat la millor gent d’acord amb el seu currículum i a com representen la comunitat universitària sense mirar quina ideologia tenien. El claustre és sobirà i ha de dir allò que pensi. Ningú no pot limitar què pot dir i què no pot dir qualsevol claustre. He de jugar en un camí complex i ho faré afavorint la llibertat d’opinió i expressió sense que ningú imposi cap bloqueig.
Si algun dia es convoqués un referèndum legal sobre la independència de Catalunya, què diria el rectorat de la UAB?
Com a Javier Lafuente un referèndum legal em sembla perfecte. Si es produeix aquesta situació, el que faria seria arrencar els òrgans de representació de la universitat, el consell de govern o el claustre o tots dos, perquè donessin la seva opinió. El rector no és la universitat. El rector ha de treballar per la universitat. No penso limitar la llibertat de ningú.
Quines seran les primeres mesures que prendrà?
Ens hem compromès a algunes coses a molt curt termini. El primer que he fet és demanar-li més diners al conseller. Tenim unes despeses de campus que pugen quasi cinc milions d’euros a l’any i no els podem gastar en altres coses. Estem dins una ciutat i necessitem asfaltar carrers, tenir cura de l’arbrat, qüestions de seguretat… Hem posat en marxa una anàlisi de totes les plantilles. Abans de sis mesos hem de tenir una relació de llocs de treball del PAS [personal d’administració i serveis] i del PDI. Hem de tenir clar quines són les necessitats estructurals de cadascun dels espais que hi ha a la universitat. Arrencarem la digitalització i millora dels processos digitals de la universitat, tant des de casa com des del despatx de la universitat, amb connexió a bases de dades públiques. Abans de sis mesos farem una anàlisi i una proposta de diferents models de reestructuració de departaments i facultats. Segons sembla, la situació que tenim no és la més idònia i volem buscar el millor model de consens per fer aquesta reestructuració.
Quina seria la millor notícia que voldria rebre com a rector els propers mesos o durant el seu mandat?
La resposta no és senzilla. A mi m’interessa que l’Autònoma tingui el màxim prestigi possible i això no és un tema que s’aconsegueixi d’un dia per l’altre. Que una malaltia molt greu sigui resolta per un equip de l’Autònoma seria fantàstic, però això és una loteria. La millora econòmica ens permetria tenir una certa independència però no m’agradaria dir que la millor notícia per l’Autònoma seria un increment del pressupost. Són moltes peces que cal valorar. Seria bo que comencem a canviar el rumb. Una institució tan gran com la universitat es mou molt lentament. Si en sis mesos aconseguim canviar el rumb, millorar-lo, anar més alineat amb la societat, seria bo. M’agradaria aconseguir que la societat vegi que la universitat –no només l’Autònoma, eh!– és útil i necessària.
