La ceba, el ravanet i el tomàquet no es creuen que hi ha carabasses. Consideren que és una aberració sense sentit. La carabassa calla i continua creixent. Quan el món encara era jove. Jürg Schubiger
Conversa amb temps i bonhomia entre cinc representants1 del claustre de l’escola Ítaca, agrupats en cinc col·lectius segons la relació amb EN21. Són:
La Noa, no ha tingut relació amb el programa EN21, no fa gaire que és al centre. El Francesc, ha participat del programa de residències, tant assistint a una altra escola com acollint a la nostra. La Rosa, ha participat en trobades de les escoles impulsores i en la definició del mateix programa. La Maria, n’ha fet difusió a través dels programes de formació a les escoles d’estiu. I l’Aurèlia, membre de l’equip directiu, una mica a tot arreu i no gaire enlloc.
Essent mestres d’Ítaca, ens podeu explicar què significa per vosaltres el fet de formar part del programa i la xarxa d’EN21?
Francesc: Amb algunes de les escoles impulsores ens coneixíem mútuament i ens havíem visitat, amb altres no. La xarxa Escola Nova 21 ens ha proporcionat l’oportunitat d’ampliar el cercle de coneixences i sentir que tots formem part d’una mateixa inquietud: educar infants des del respecte al ser de cadascú, potenciant les qualitats innates que tot humà tenim. Compartir, des de la confiança, les diverses maneres de plasmar-ho ens enriqueix a tots. És un temps de luxe i reflexió. Et sorprèn allò que tens menys resolt a la teva escola i t’emportes idees. Et reafirmes en el que fem a Ítaca, quan comparteixes altres maneres d’abordar algunes temàtiques. I agafem consciència individual i col·lectiva del propi fer.
Rosa: Penso que EN21 ha posat en primer pla el sistema educatiu català, la necessària renovació. Ha fet que com a escola amb un projecte educatiu diferent del general, la mirada al treball educatiu que fèiem i fem a l’escola hagi basculat d’estrafolaris a estrambòtics, a extravagants, estranys, una mica rars… Hem passat de sentir la incomprensió a sentir que el propi projecte és punt de partida per construir un model que s’ajusta més a la dinàmica d’una societat canviant. I finalment ha propiciat que el mateix Departament estigui dipositant una mirada constructiva i exigent sobre la innovació educativa.
A les trobades et sents acompanyada en el llenguatge, la mirada a l’infant, a l’educació, en els reptes i les il·lusions, en els dubtes i les incerteses,…
Noa: Ítaca té un fer i un “respirar” molt diferent de la majoria d’escoles on he estat, m’ha canviat la meva concepció de l’educació. Aprenc a mirar diferent, a observar sense jutjar, a pensar sense oblidar,…La influència d’EN21 en la meva pràctica docent està implícita en la metodologia de l’escola, però no sóc capaç de distingir on comença i acaba una i l’altre. Ara bé, això no vol dir que no ho cregui necessari pel conjunt del sistema que, sens dubte, se’n beneficia.
Maria: Rebre formació d’EN21 per preparar les escoles d’estiu m’ha suposat un repte perquè et fa sortir de la zona de confort, permet fer una aturada i posar la mirada sobre el dia a dia a l’escola, reflexionar sobre la pròpia pràctica docent i replantejar algunes coses. Penso que està sacsejant la formació de mestres i ha revifat la renovació pedagògica. Ho dic des d’un punt de vista positiu. Potser la formació no passa tant per innovar metodologies o didàctiques, potser del que es tracta és de modificar la concepció d’infantesa, de parlar, pensar, llegir, compartir, parlar,…
Aurèlia: Hi ha una conseqüència evident i innegable, el reconeixement públic, social i administratiu del treball educatiu que és du a terme dins de l’escola. Que no som “inventores” de res, que no es tracta de cap “experiment” educatiu, que no és un nou “escenari” amb un vell guió, que “no es pot fer” amb alumnes grans, que no és sostenible, que requereix d’unes “condicions” especials,… i tot un seguit de tòpics emesos amb més o menys innocència.
Gràcies. Teniu alguna altra cosa que vulgueu afegir… potser alguna crítica?
Noa: He trobat a faltar més informació sobre el significat de ser escola impulsora del programa. De totes maneres van ser tantes coses noves a inici de curs que potser ja està bé no atabalar-nos amb més novetats. Si em puc quedar el curs vinent segurament en podré tenir més coneixement. Em va semblar bé el retorn que ens van fer les dues mestres que van fer residència en una altra escola.
Maria: Sí, un parell de puntualitzacions. Una és que si bé tothom pot renovar des del lloc on està, és evident que les condicions varien molt d’un centre a un altre. Parlo de tot tipus de condicions: físiques, econòmiques, socials,…, no sé si tots al mateix cabàs és el més equitatiu. I l’altre és que cal filar molt prim, es posa l’etiqueta de renovació i innovació amb una certa lleugeresa, cal contemplar que un canvi de decorat no comporta, necessàriament, un canvi d’acció educativa.
Rosa: La sensació que em queda de les trobades, no he assistit a totes, és que ens hem conegut, reforçat mútuament, però penso que hem tret poc profit de l’enorme potencial del grup d’escoles impulsores. Compartir, debatre i construir junts sobre aspectes com el tractament de les especialitats en l’aprenentatge globalitzat, l’avaluació i … altres, hauria significat, si més no per nosaltres, una aportació extraordinària.
Francesc: EN21 ha posat en marxa el motor del canvi, tot un engranatge que fa que 1+1 sigui més que 2, amb el coneixement i reconeixement de buscar sempre la implicació i el compromís de l’administració. Em queda la incògnita de què passarà després d’EN21, veig que la renovació és imparable, però el nivell d’exigència? I aquí interpel·lo directament la inspecció educativa i la necessària renovació de les funcions. Bé. Potser això ja va més enllà del que estem parlant …
Aurèlia: Entenc que l’administració ha de vetllar per l’educació dels ciutadans del país, en les múltiples i diverses variants: educació formal i no formal, escoles lliures, educació a casa, escoles privades, concertades, públiques,… Però també penso que és qui ha de tenir cura especial de l’escola pública, no només assegurant l’accés universal sinó també la qualitat del que reben els infants. A tots nivells: estructurals, arquitectònics, professionals, … La qualitat exigible en tots i cadascun dels múltiples i menuts aspectes que conformen l’educació ha de ser màxima. Ressalto el que deia la Maria sobre les condicions i el filar prim.
Som hereves de: “l’escola pública, laica, catalana i democràtica”. No abaixem el llistó.
EN21 ha construït un sòlids fonaments, ara a sobre hi podem sustentar diferents edificacions. Hem d’estar alerta: encara que l’edifici aguanti, no ens val qualsevol forma i color.
1L’escenari i els personatges són ficticis; els col·lectius, la conversa, les vivències, interpretacions i opinions, no. (Cada personatge expressa el resum de la conversa, real, de tot el col·lectiu)
