Etimològicament, la paraula pandèmia significa reunió de poble. És a dir, tot el grup estem junts. Però en el context actual es refereix a l’afectació mundial per part del coronavirus, un agent infecciós submicroscòpic que va aconseguir, durant unes setmanes, aturar el món. Ningú no pot qüestionar els efectes devastadors que ha tingut: en l’àmbit econòmic, sanitari, en els serveis, en educació. El passat dia 6 de novembre el Defensor del Pueblo, Francisco Fernández Marugán, va reclamar un acord polític i econòmic-social “el més consensuat possible”, que permeti superar la crisi generada per la pandèmia de la covid19 i eviti “un augment de la contestació social i de la crispació política”. Els experts més optimistes parlen de noves oportunitats, de necessitat de canvi i tots hem interioritzat conceptes com nova normalitat o nova realitat.
Nombrosos estudis han analitzat les conseqüències d’aquesta nova normalitat en l’àmbit educatiu: podem afirmar que ha suposat un canvi de paradigma en el sistema i les noves tecnologies (potser ja seria el moment de començar a canviar el nom…) han assolit el protagonisme que durant anys molts hem reclamat no només en els centres escolars també en l’entorn universitari i en la formació postobligatòria. I d’una manera desconcertadament inesperada i brusca, el model en línia ha irromput en la vida acadèmica.
I què ha suposat aquesta invasió en un sistema educatiu en ple procés de reinvenció? Quines han estat les conseqüències per a l’alumnat? I per als docents? I per als futurs docents?
Si ens fixem en l’enquesta realitzada a múltiples professionals de l’educació de la mà de Sánchez i altres investigadors (2020) sobre l’ús de les TIC durant la pandèmia en l’àmbit d’educació formal, ressalta la prioritat que s’ha de donar a la formació dels docents en l’ús de les TIC de manera contextualitzada, és a dir, relacionada amb la didàctica, les dinàmiques grupals, les interaccions i les formes d’avaluació, tots els aspectes educatius que es presenten a la feina a partir d’un entorn virtual. En aquest estudi s’evidencia que molts docents desconeixen com integrar les tecnologies en l’educació, encara que en siguin usuaris en la seva vida quotidiana.
D’altra banda, i atenent a l’informe elaborat per la Unesco (2020) Promoció del benestar socioemocional dels infants i els joves durant la crisi, veiem que les noves formes de relació social, el distanciament, el tancament de col·legis, les noves formes de treballar-hi, el reajustament de la metodologia de l’ensenyament i la gestió de la incertesa han generat conseqüències negatives com l’estrès, la pressió i l’ansietat. Mestres, alumnes i famílies han estat els principals afectats pel que emergeix la necessitat de crear mecanismes de formació i d’acompanyament per al maneig de la situació d’incertesa, alhora de la facilitació d’eines per treballar amb l’ús de les TIC en diferents modalitats i contextos.
Amb aquest article pretenem analitzar les conseqüències emocionals i l’impacte en el dia a dia que s’ha donat en estudiants d’educació. Per a això, hem dissenyat una enquesta d’escala de likert i l’hem passada a estudiants de segon curs del grau d’educació infantil en dos entorns ben diferenciats: per una a banda, alumnat d’una universitat presencial i, per altra, alumnat d’una universitat en línia. Amb l’estudi volem conèixer si es donen diferències significatives entre els que van triar des de l’inici de la seva elecció de modalitat formativa el model en línia dels que han hagut d’adaptar la seva opció presencial al format a distància. Dos punts de partida molt diferenciats, però que, com veurem, s’acosten quan parlem de la seva experiència acadèmica en relació amb la situació i les perspectives del seu futur professional.
En el context d’universitat presencial, que s’ha vist forçat a adaptar la seva metodologia docent a la virtualitat davant la situació sanitària actual, el perfil de les persones enquestades és el de dona d’entre vint i trenta anys, estudiant i sense càrregues personals. Per altra banda, en el model virtual trobem dones d’entre 30 i 40 anys i, majoritàriament, sense càrregues familiars.
Aquesta similitud en el perfil d’ambdues mostres pot ser l’explicació en la semblança de respostes en alguns dels ítems plantejats en l’enquesta quan les preguntes fan referència a les emocions que produeix la crisi sanitària actual. En totes dues modalitats, la majoria de l’alumnat reconeix sentir-se força o molt estressat i angoixat davant la situació d’incertesa generada per la pandèmia, les mateixes emocions descrites a l’informe de la Unesco (2020) i, al mateix temps, consideren que el seu rendiment acadèmic es veu força afectat per la situació.
Les diferències entre les respostes sorgeixen quan les preguntes es refereixen als models pedagògics de cadascuna de les universitats. La majoria de l’alumnat del format en línia opina que la seva universitat s’ha adaptat molt adequadament a la situació i que la docència no s’ha vist afectada, ja que ha mantingut la metodologia inicial, mentre que les respostes de la mostra de la universitat presencial evidencien que aquesta adaptació ha estat només força bona. El mateix trobem en relació amb el sistema d’avaluació adoptat per les universitats, ja que es valora amb un molt bé en la en línia i en la presencial destaca el força bé per sobre els altres valors.
Per una altra banda, en els dos grups trobem similituds respecte a les possibilitats d’ocupabilitat un cop finalitzen els estudis, valorant de la mateixa manera hi haurà més dificultats per trobar feina en la situació actual.
Finalment, ambdós col·lectius valoren que el prestigi de la professió docent es veurà reforçat per tots els canvis que s’han dut a terme, adaptant-se de manera immediata per donar resposta davant la nova situació.
En la pregunta de caràcter obert que es va plantejar a l’enquesta sobre si l’estat actual suposa una oportunitat pel desenvolupament de la professió, la majoria d’estudiants consideren que sí i concreten la seva resposta amb idees que van al voltant de termes com: oportunitat, adaptabilitat, motivació, creativitat, innovació, ús de les TIC, i reconeixement professional. Els que opten pel no, basen la seva resposta en termes com manca de docents, manca de suport i/o recursos. En aquest cas veiem que els estudiants en línia fan més incidència en l’ús de les TIC mentre que els presencials en l’oportunitat de descobrir noves estratègies.
L’angoixa que esdevé creativitat
Per a molts de nosaltres la situació que vam viure a nivell mundial era inimaginable: literalment, el món va parar. Durant sis setmanes vam aprendre el significat de paraules com pandèmia, vam viure en la nostra pròpia carn el veritable sentit d’una quarantena i fins i tot vam anar a la caça d’un pot de gel hidroalcohòlic o d’un paquet de mascaretes.
Va ser un moment de sorpresa i de confusió per a tots nosaltres, habitants d’un planeta a què crèiem dominar i que en qüestió de pocs dies es va apoderar de nosaltres per, segurament, inaugurar una nova era.
En qüestió d’hores, va saltar la notícia que les institucions educatives havien d’abandonar el format presencial i adaptar-se al digital. Un gran repte, ja que el decalatge digital entre escola (en el seu sentit més ampli que inclou l’educació universitària, acadèmica, d’adults…) i societat era evident.
Ens agradaria assenyalar que el reconeixement social mostrat cap a aquesta adaptació exprés va ser pràcticament nul·la i diversos estudis han demostrat l’esforç d’actualització que es va fer en aquest sentit. D’altra banda, hi ha els qui veiem aquesta crisi com el revulsiu necessari per empènyer el llançament digital a les escoles.
Però com va afectar aquest canvi de paradigma sense previ avís als universitaris que havien optat el format presencial podent escollir? I els que havien escollit el format digital?
No deixa de sobtar el fet que havent preguntat alumnat d’universitats en formats diferents (presencial i virtual) coincideixin en les respostes respecte el rendiment acadèmic i la perspectiva laboral, però encara pot sorprendre més que, havent manifestat que s’han sentit angoixats i estressats per la situació, veuen en la circumstància actual aspectes molt positius. En primer lloc, destaca en les respostes donades l’adaptabilitat que han demostrat tant les institucions educatives com el mateix alumnat, que ho perceben com una oportunitat de desenvolupament de la seva tasca com a futurs docents. De la mateixa manera, parlen de l’impuls que la situació ha donat a l’ús de les tecnologies dins del context educatiu com un revulsiu, no només per reduir el decalatge tecnològic que existia entre societat i educació, sinó que també els permetrà desenvolupar la seva feina d’una manera més creativa i amb molta més confiança per afrontar noves estratègies metodològiques.
En aquest sentit, la situació que s’està vivint en l’actualitat servirà, segons aquest alumnat, perquè la funció docent es comenci a valorar i, conseqüentment, els facilitarà el seu desenvolupament professional.
Atenent les respostes i comentaris de les persones enquestades, rebem un missatge d’optimisme: és cert que la situació acadèmica actual provoca en l’alumnat un estat d’angoixa, però també és cert que aquesta generació d’estudiants està utilitzant aquesta angoixa com un revulsiu en positiu que es converteix en un motor que impulsa les ganes d’avançar i la il·lusió que d’aquesta situació n’esdevindrà una altra de millor en la que els docents seran valorats, on la creativitat i l’adaptabilitat tindran més valor que els continguts i on les ganes d’avançar permetran superar les dificultats.
No hi ha cap dubte que tothom ha resultat ferit en aquesta experiència. Però també sembla evident que els futurs docents no tenen intenció de quedar-se lamentant l’infortuni. La lliçó que en treuen i ens donen és clara i concreta: cal transformar l’energia negativa que provoca aquest estat de permanent angoixa en creativitat i adaptabilitat sense perdre en cap cas la principal motivació que els ha portat a fer aquests estudis i que no n’és una altra que la vocació per l’educació. Aquest és el missatge que ens envien. Només cal que el sabem rebre i portar-lo a la pràctica els que ho vivim des de l’altre costat del teclat.
Referències:
El defensor del pueblo pide un amplio acuerdo político y económico-social, para salir de la crisis generada por el COVID-1. Recuperat de: https://www.defensordelpueblo.es/noticias/consecuencias-la-pandemia/
Sánchez, M., Martínez, A., Torres, R., Agüero, M., Hernández, A., Benavides, M., Rendón, V., y Jaimes, C. (2020). Retos educativos durante la pandemia de COVID-19: una encuesta a profesores de la UNAM. Revista Digital Universitaria, 21(3), 1-22. Recuperat de: https://www.revista.unam.mx/wp-content/uploads/a12.pdf
UNESCO (2002). UNESCO Documents General Conference, Executive Board, 158-162 EX and 31 C, End 1999-2001. París: UNESCO
