Actualitat

La Justícia acaba amb la immersió lingüística i obliga a un mínim del 25% de classes en castellà

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acabat amb el sistema d’immersió lingüística a Catalunya. La Sala del Contenciós Administratiu de l’alt tribunal català ha acceptat el recurs que l’Advocacia de l’Estat va interposar el 2015, durant el Govern del PP, i obliga que un mínim del 25% de les classes siguin en castellà. La sentència, que pot ser recorreguda davant del Suprem, estableix que tots els alumnes han de rebre “de manera efectiva i immediata” el nou model d’ensenyament.

En la seva sentència, els jutges consideren que l’ús vehicular de la llengua castellana en el sistema d’ensenyament de Catalunya “és residual, o almenys així és en una part significativa de centres”, la qual cosa suposa “una infracció del marc jurídic vigent”. En conseqüència, els magistrats veuen necessari fixar un ús vehicular mínim de les llengües oficials, cosa que no passava fins ara, per “redreçar l’actual situació contrària a l’ordenament”.

Els jutges determinen “una presència mínima” del castellà a l’escola a Catalunya del 25% de les hores lectives, i que, a més de l’ensenyament de la pròpia llengua oficial, ha d’incloure íntegrament com a mínim el d’una altra assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal. És la primera vegada que el TSJC fixa aquest percentatge per al conjunt d’escoles catalanes, ja que fins ara només ho havia acordat per una desena d’alumnes les famílies dels quals havien recorregut a títol particular el sistema d’immersió.

Tractant-se d’un recurs del Govern de 2015, els jutges no es pronuncien sobre la nova llei d’Educació que aprovarà el Congrés i que, segons el Govern català, blinda el sistema d’immersió. En qualsevol cas, la nova norma no podria revertir al final del sistema d’immersió establert en la sentència d’aquest dijous, ja que la seva interpretació pels tribunals estaria condicionada per la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que des de la seva sentència de l’Estatut va establir que la naturalesa oficial de les dues llengües “imposa necessàriament el seu ús vehicular” a les aules. Això es tradueix, recorden els jutges, en el fet que no existeix “preferència” del català sobre el castellà en el sistema educatiu.

A més del marc legal i de la doctrina constitucional, per prendre la seva decisió els jutges van demanar a la Generalitat una mostra sobre la llengua emprada en els centres. De 184 escoles i instituts analitzats, només en un 2% dels centres de primària i en un 12% de secundària s’impartien un 25% de classes de matèries troncals en castellà. La “mitjana d’hores d’utilització de l’castellà” en els centres, afegeixen els jutges, és del 18% en el cas de l’educació primària, un 19% a l’ESO i un 26% en el batxillerat.

Un cop el Suprem confirmi la sentència, la Generalitat estarà obligada a adoptar “les mesures que siguin necessàries” per “garantir un ús vehicular normal” del català i el castellà en el sistema educatiu, que els jutges fixen en aquest mínim de 25% de les hores lectives i una matèria troncal que no sigui la llengua, amb l’objectiu “d’evitar un ús simbòlic i residual” de l’espanyol.

Actualment, la llengua d’ús a les aules de Catalunya és el català, encara que cada centre educatiu té potestat per aprovar un projecte lingüístic que permeti fer més docència en castellà, anglès o els idiomes que es considerin necessaris. De fet, la mateixa conselleria d’Educació va aprovar un pla lingüístic a l’inici de la legislatura que animava a reforçar el castellà en zones més catalanoparlants i viceversa, segons la competència lingüística de l’alumnat.

La nova llei d’educació que està a punt d’aprovar Espanya, la LOMLOE, introdueix canvis en matèria de llengües cooficials i elimina la menció del castellà com a llengua vehicular. Els impulsors d’aquesta modificació, els partits nacionalistes, van defensar que servia per blindar la immersió. Així ho van interpretar també els partits de dretes, com PP i Ciutadans, per atacar l’Executiu. Però la veritat és que el text segueix reconeixent el “dret” a rebre ensenyament en castellà.

Aquest article s’ha publicat originalment a eldiario.es