Opinió

Quin batxillerat volem?

Les funcions del batxillerat

El batxillerat constitueix, juntament amb els cicles formatius de grau mitjà, la darrera etapa dels ensenyaments secundaris. Es tracta d’una etapa educativa amb personalitat pròpia, dirigida a joves d’entre 16 i 18 anys. Aquesta personalitat deriva de les funcions que se li assignen, ja que són aquestes les que condicionen les decisions sobre la seva organització i desplegament. Tot i que sovint es percep com una preparació exclusiva per a la prova d’accés a la universitat (PAU), el batxillerat va molt més enllà o, almenys, ho hauria de fer. Això ens porta a plantejar una pregunta fonamental: quines són les funcions educatives que ha de complir el batxillerat?

Al nostre entendre, el batxillerat té una funció propedèutica destacada, ja que proporciona als estudiants una base sòlida que els prepara per afrontar amb garanties els ensenyaments superiors. Aquesta etapa ha de desenvolupar competències, ampliar coneixements en diverses àrees del saber (humanitats, ciències, arts, etc.) i enfortir capacitats essencials per accedir a estudis universitaris o a la formació professional de grau superior. En aquest sentit, el batxillerat és un pont entre l’educació secundària i les etapes formatives posteriors, consolidant la preparació necessària per a nivells d’estudi més avançats.

També exerceix una funció culturitzadora, essencial per a qualsevol àmbit educatiu, però que adquireix al batxillerat una rellevància especial. Aquesta etapa ha de proporcionar una cultura integral, estimular el gust pel coneixement i fomentar el pensament crític i l’autonomia intel·lectual. Alhora, contribueix al desenvolupament de valors com la solidaritat, la tolerància i el respecte per la diversitat, promovent una comprensió i apreciació de la pluralitat cultural.

Finalment, el batxillerat compleix una funció orientadora, ajudant els estudiants a constatar les seves expectatives acadèmiques i personals i a verificar si les seves preferències són coherents amb les seves capacitats i motivacions. Aquesta etapa ha de fomentar el descobriment de nous interessos a través de l’exploració de disciplines diverses i facilitar l’elecció d’itineraris educatius posteriors. Això és fonamental per aquells joves que encara no tenen definida la seva vocació o camí acadèmic.

Relació entre el marc normatiu i les funcions del batxillerat

La LOMLOE, la llei d’educació aprovada al Parlament espanyol el 2020, i el corresponent reial decret del 2022, que estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims del batxillerat, defineixen quines són les matèries comunes que tot l’alumnat ha de cursar, les diferents modalitats de batxillerat disponibles i les matèries pròpies de cada modalitat. És a dir, les matèries comunes i les de modalitat les determina el Ministeri. Per altra banda, confereix a les administracions educatives la potestat de decidir sobre les matèries optatives. I no es poden extralimitar, com s’ha vist recentment, ja que des del Ministeri es vigila perquè ningú es desviï.

Un aspecte destacable, que condiciona la pràctica educativa, és que el decret que regula l’accés als ensenyaments universitaris oficials de grau (la PAU) només inclou les matèries comunes i de modalitat, excloent-ne les optatives. Això reforça el pes de les matèries centrals establertes pel Ministeri.

Les matèries comunes responen a la component culturitzadora i propedèutica, mentre que les matèries de modalitat, sense menystenir el seu efecte culturitzador, han de constituir la base dels estudis d’aquella branca del saber que l’alumnat ha escollit, la modalitat, i, per tant, tenen una important càrrega propedèutica. També orientadora, però en menor grau, donat que formen part d’un camí prèviament definit i que ja es projecta cap al futur acadèmic i al fet que, sovint, per criteris d’organització del centre, es presenten en un paquet tancat de matèries, limitant la capacitat de triar de l’alumnat. Les matèries optatives, a banda de la seva funció culturitzadora, exerceixen un paper orientador clau, amb un impacte propedèutic menor.

Equilibri en la distribució horària

Dibuixat aquest panorama, es pot observar com el pes que es confereix a cada grup de matèries condiciona l’exercici de les funcions educatives del batxillerat. Per exemple, suprimir les matèries comunes afectaria greument la funció culturitzadora, mentre que eliminar les de modalitat faria inviable el desenvolupament de la funció propedèutica. De la mateixa manera, sense matèries optatives es limitaria l’orientació acadèmica. Això planteja una qüestió fonamental: com repartir els blocs horaris de manera que es garanteixi l’equilibri entre aquestes funcions?

Posem un exemple i veurem la importància d’aquest fet. Durant prop de 15 anys, en el període comprès entre el 2008 i el 2022, el batxillerat a Catalunya ha tingut, tant a primer com a segon de batxillerat, la següent dedicació horària:

• 13 hores a les matèries comunes (més una de tutoria, 14).
• 12 hores a les matèries de modalitat.
• 4 hores a una matèria optativa, que podia ser de modalitat si el centre ho considerava.

En molts casos, per assegurar la preparació per a la PAU, els centres han prioritzat les matèries de modalitat, ampliant-les a 16 hores. Això vol dir que, en aquests casos, l’alumnat només cursa matèries comunes i de modalitat, el que marca el Ministeri, tant a primer com a segon de batxillerat. Potser aquesta decisió garanteixi una bona representació, almenys sobre el paper, de les funcions propedèutica i culturitzadora, però és obvi que menysté la funció orientadora del batxillerat, que depèn essencialment de les optatives. No obstant això, més endavant, veurem com totes aquestes funcions es desdibuixen.

Podríem pensar que l’alumnat arriba al batxillerat amb una idea molt clara del que vol fer. I és cert que alguns joves tenen una vocació definida. Però aquesta no és, ni de bon tros, la realitat de la majoria. Molts alumnes accedeixen al batxillerat després de finalitzar l’ESO sense haver desenvolupat un criteri sòlid ni el coneixement suficient sobre les opcions acadèmiques i professionals disponibles. Convé recordar que l’alumnat pren decisions sobre el batxillerat abans d’acabar quart d’ESO, quan té 15 o 16 anys. Aquesta manca de definició i l’escassa capacitat orientadora del batxillerat no col·labora a reduir l’elevada taxa d’abandonament prematur dels estudis, un dels problemes que afecten més greument els joves del nostre país. Com pot l’alumnat descobrir camps de coneixement nous? Com se li obren nous interessos acadèmics o professionals en una etapa en què són sensibles a les propostes? Com constatarà que una orientació acadèmica no l’interessa? Com pot confirmar la seva vocació per una determinada branca del saber? I arribant a aquest punt, se’ns presenta una pregunta: el batxillerat exerceix la funció orientadora que se li atribueix?

Perquè si la funció orientadora ha d’estar present al batxillerat, potser es necessita una reorganització, ni que sigui mínima, de la distribució horària que oferia l’anterior decret de batxillerat. En aquest sentit, a la tardor del 2017, el debat participatiu de l’“Ara és Demà” impulsat pel Consell Escolar de Catalunya per orientar les polítiques educatives del país, apuntava la necessitat d’incorporar mesures de flexibilització creixent al batxillerat, per permetre a l’alumnat desenvolupar itineraris diversos, disposant de passarel·les que s’ajustin a les seves necessitats i interessos. Un batxillerat flexible i orientador. I això només es pot fer amb un increment de les desaparegudes matèries optatives que permetin vorejar les modalitats. Les matèries optatives col·laboren a la formació cultural i integral de l’alumnat i els permeten conèixer diversitat de camps acadèmics actuals: ciutadania, política i dret; creació literària; reptes actuals científics en física i en química; comunicació audiovisual; matemàtica aplicada; robòtica…, per citar alguns exemples de les matèries optatives trimestrals. Qui les vol convertir en matèries intranscendents? Què vol dir que són “maries”? El que passa a l’aula és responsabilitat del docent que hauria de vetllar pel rigor i qualitat de la seva acció educativa en tots els nivells. Ara bé, si la intenció és enfortir la funció propedèutica o evitar una reflexió més profunda sobre aquesta etapa educativa, llavors, certament, no calen les optatives. Els lobbys sectorials, n’hi ha per a cada matèria, poden defensar interessos legítims, però no són bons consellers a l’hora de pensar en una solució global per al batxillerat, per allò de “com està el meu tema?”: tots reclamen més hores.

La influència de la PAU

Però ens trobem amb un problema de fons, i això és de domini públic: les funcions del batxillerat es dilueixen, s’esvaeixen completament, a causa de la PAU. Aquesta prova condiciona la vida acadèmica dels joves que arriben al batxillerat durant els dos anys de la seva durada, fins al punt que gairebé la totalitat de les hores de primer i segon curs es dediquen a matèries que s’examinen a la selectivitat. Però el problema encara és més greu, perquè aquesta prova també incideix tremendament sobre els continguts que s’imparteixen.

Des de fa dècades, el batxillerat s’ha centrat en l’estudi dels continguts que formen part de les proves de selectivitat. Això es veu reforçat pel fet que, cada tardor, l’Oficina d’Accés a la Universitat convoca el professorat de les diferents matèries per clarificar quins formaran part de cada prova. El que preocupa especialment als docents és saber com serà l’examen, ja que aquest determina com organitzaran les classes i els materials didàctics. D’aquesta manera, l’aula es converteix en un espai on no es prioritza tant aprendre com preparar-se per superar unes proves. Un exemple clar d’aquesta situació és la gran demanda de models d’exàmens per a la nova PAU, una mostra més del pes que tenen els continguts de la prova en el dia a dia del batxillerat. Aquesta realitat constitueix una greu perversió del sistema: mentre que la PAU hauria d’avaluar allò que s’ha après al batxillerat, en la pràctica, el batxillerat s’organitza per preparar els alumnes per a la PAU. És a dir, el procés funciona al revés.

Què ens queda de les funcions educatives del batxillerat? Quina és la personalitat que adquireix el batxillerat? Si la dedicació dels docents se centra en preparar l’alumnat per a la PAU, i això es fa suposadament pel bé de l’alumnat, almenys el bé més immediat, no es desenvolupa ni la pròpia funció propedèutica. Doncs el que importa no és l’itinerari acadèmic posterior, sinó els exàmens de la PAU. Allò que vindrà després no són aquests estudis superiors, sinó un examen que fins ara qualifica, en gran mesura (i és cert, no en totes les matèries), a partir de la capacitat de memoritzar en el curt termini uns continguts determinats. Un examen que condiciona totalment el què i el com s’aprèn durant els dos anys de batxillerat i que es converteix en una cursa preparatòria per superar la selectivitat.

Llavors, donada la importància que es dona a aquest examen, potser fora bo aturar-se per dissenyar una prova que, més enllà dels continguts de les matèries, se centri en la maduresa acadèmica de l’alumnat. No seria desitjable una avaluació fonamentada en la resolució de situacions on calgui aplicar els aprenentatges, gestionar informació i expressar el pensament crític? No ens referim a problemes acadèmics específics d’un contingut sense cap context mínimament versemblant, com sembla que s’interpreta des de l’Oficina d’Accés a la Universitat, sinó a situacions en les quals per demostrar el que s’ha après calgui usar els coneixements concrets de les matèries cursades per analitzar, interpretar, avaluar i relacionar informació de manera crítica i reflexiva, demostrant així una preparació integral per afrontar estudis superiors. Donat que l’estructura de la prova depèn del Ministeri i és inviable la seva modificació, si els responsables de totes les matèries es coordinessin per valorar, en cadascun dels exàmens, la maduresa acadèmica de l’alumnat, s’asseguraria que, a banda dels continguts propis de cada assignatura, es desenvoluparien capacitats fonamentals per iniciar els estudis universitaris (aplicar aprenentatges de forma integrada, gestionar informació, pensament crític, per exemple). Això es faria des de totes les matèries, perquè ja hem vist la importància que es confereix a la PAU.

Reflexió final

Però el joc d’interessos és complex i l’administració no sempre és prou assertiva. Al juliol del 2022, el Ministeri va presentar un document esborrany on proposava una PAU on es mantindria l’examen d’una assignatura pròpia de la modalitat cursada al batxillerat, i un altre exercici de maduresa, que substituiria les proves comunes (les de filosofia i història, i també les llengües). Aquest examen seria una mena de dossier format per documents (textos, imatges, infografies, gràfics…) sobre un mateix tema i a partir dels quals caldria elaborar i argumentar la resposta a una problemàtica. Aquesta seria la base per avaluar les matèries comunes del batxillerat, però de forma integrada i més global. Però si una matèria, la que sigui, no surt a la selectivitat sembla que ja no és important (malament anem si la importància d’una matèria depèn de la seva presència en un examen extern), i degans de facultats, col·legis professionals, associacions de professors, sindicats…, com era d’esperar, van posar el crit al cel. El rebombori fou de tal dimensió que, fins i tot, la Real Academia de la Lengua va intervenir, provocant l’escac del Ministeri.

Aquest panorama convida a reflexionar sobre quin batxillerat volem, si ens creiem que és de veritat una etapa educativa, i com es pot reequilibrar per complir millor les seves funcions essencials. Prendre decisions en base a problemàtiques parcials no acostuma a ser un bon acompanyant de viatge, sobretot quan cal construir un batxillerat que vagi més enllà de la preparació per a un examen.