Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En el marc del Dia Internacional de l’Educació, avui 24 de gener, i inspirant-nos en el lema de la UNESCO “IA i educació: preservar l’autonomia en un món automatitzat” ens preguntem: quin és el paper de l’educació social en un món cada vegada més digitalitzat?
La tecnologia pot ser una eina poderosa per a la inclusió i l’apoderament, però també pot agreujar les desigualtats existents. L’evolució tecnològica comporta molts avantatges, però també genera desafiaments que no podem ignorar. Un dels més importants és com garantir que tothom, independentment del seu context social o econòmic, tingui les mateixes oportunitats de creixement i desenvolupament personal. En aquest context, l’educació social esdevé una peça clau per assegurar la justícia social i la igualtat d’oportunitats, ja que treballa per connectar les persones, combatre les desigualtats i promoure una societat més equitativa.
No es tracta només de combatre la bretxa digital i dotar les persones de coneixements tecnològics, sinó d’oferir una visió crítica i ètica sobre el seu ús, assegurant que la tecnologia sigui un mitjà per al creixement personal i no un instrument que despersonalitzi o exclogui. L’educació social treballa per garantir la dignitat de les persones, la seva participació activa en la societat i un entorn de cura per a elles. En un moment social que aposta per la individualitat i la (des)connexió, cal posar les relacions interpersonals en el centre que mirin cap al benestar individual i el bé comú.
Pel que fa a la Intel·ligència Artificial, no hem d’infravalorar totes les possibilitats que pot oferir en l’àmbit organitzatiu i educatiu, però també tenim clar que no pot substituir mai l’essència de l’educació social: la relació humana. L’educador o educadora social treballa per establir vincles reals amb les persones, entenent-les en la seva totalitat, més enllà de les dades o dels sistemes. Aquest vincle, basat en l’empatia, la confiança i el respecte, és fonamental per al procés educatiu i no pot ser replicat per cap tecnologia. Així, la tecnologia ha de ser vista com una eina complementària, que millori les condicions d’aprenentatge i les oportunitats per a les persones, però mai com un substitut de l’intercanvi humà que és essencial per al desenvolupament de la persona i la comunitat.
A més, aquests avenços tecnològics també obren la porta a noves formes d’interacció educativa. Per exemple, ens ofereix l’oportunitat de ser presents i interactuar amb adolescents i joves en espais com les xarxes socials, on passen bona part del seu temps. Aquests espais són punts de trobada clau on podem exercir l’educació social, establint vincles, fomentant una consciència crítica i acompanyant-los en el seu creixement personal.
Ser-hi ens permet connectar-hi i donar resposta a les seves necessitats en un context que ja forma part del seu dia a dia.
Aquesta capacitat d’adaptar-nos als canvis i de fer presents els valors de l’educació social en qualsevol entorn, físic o digital, ens reafirma com a agents essencials en la societat actual. En aquest Dia Internacional de l’Educació, reivindiquem aquest paper fonamental, no només com a professionals, sinó com a agents de canvi. I fem una crida a tota la societat perquè treballem conjuntament per garantir que l’educació continuï sent un motor d’inclusió, equitat i transformació social en un futur cada vegada més digitalitzat.
