Opinió

L’educació emocional a les aules: la clau pel desenvolupament complet i benestar dels infants  

L’educació emocional no és una moda, és una imperiosa necessitat. Una necessitat que cal que s’implementi amb la importància que requereix a les nostres escoles per poder garantir una base sòlida de coneixement que proporcioni als infants un futur basat en les cures i el benestar cap a les persones.

Les nostres escoles ofereixen un recorregut de coneixement en moltes àrees diferents: la lingüística, la matemàtica, l’esportiva, la musical… però ometen el coneixement emocional, aquell que lliga l’intel·lecte amb com ens sentim i com ens relacionem amb els altres. Aquest, curiosament, és desplaçat a una esfera exclusivament individual.

Entendre que la intel·ligència emocional és quelcom individual, innata i que no es pot treballar suposa assumir que la persona no té opcions de millorar el seu benestar, la seva manera de comunicar-se o la seva capacitat de gestionar els conflictes. Suposa també condemnar a la persona a aprendre a moure’s pel món de forma autònoma, sense cap acompanyament ni indicacions per escollir la millor estratègia.

Aquesta premissa ens porta al fet que cada persona hagi de treballar el seu propi benestar amb les poques eines que pugui obtenir del seu entorn, cosa que comporta dues conseqüències importants. D’una banda, l’infant es veurà obligat a aprendre a partir de l’assaig i error per esbrinar què li funciona i què no, tant pel que fa a la seva pròpia regulació emocional com en les relacions amb els companys i en el tracte amb els adults. D’altra banda, el fet de dependre únicament de les eines que tingui al seu abast contribueix a augmentar les desigualtats ja existents en l’accés a la cura de la salut mental, fent que el coneixement i la gestió emocional estiguin condicionats pel context social, educatiu i econòmic de cada infant, en lloc de garantir un ensenyament de qualitat universal.

Per tant, és innegable que l’educació emocional està guanyant protagonisme. Tot i així, encara no s’ha establert una base sòlida de coneixement a nivell general. Actualment, només alguns docents compromesos amb el canvi i la transformació social són els que decideixen formar-se pel seu compte per oferir als infants una educació emocional que el sistema educatiu, de moment, no garanteix.

Això, però, provoca que l’educació emocional es desenvolupi de manera dispersa i desorganitzada, com si fos un conjunt d’iniciatives aïllades que neixen de la bona voluntat, però sense una direcció clara, coherència ni estratègia definida. Tot i que es duen a terme nombroses activitats per fomentar l’autoconeixement i les habilitats socials, aquestes són puntuals i esporàdiques, depenent exclusivament de la visió estratègica de cada centre educatiu.  

És imprescindible implementar l’educació emocional de manera planificada i estratègica

El fet de supeditar l’aprenentatge i la reflexió sobre la pròpia identitat als valors i creences del docent o de l’equip directiu és preocupant. El que hauria de ser un coneixement tècnic sobre psicologia i benestar pot acabar confonent-se amb una classe d’ètica i valors, malgrat que aquests són subjectius i varien segons cada persona.

Per això, és imprescindible implementar l’educació emocional de manera planificada i estratègica. Cal que el personal docent disposi d’eines clares i estructurades per guiar els alumnes a través d’exercicis pràctics i recursos que fomentin l’autoestima, l’autoconeixement, l’empatia, la comunicació i la gestió de conflictes, assegurant així un aprenentatge sòlid i equitatiu per a tot l’alumnat.

Eines com El Viatge d’en Berna ofereixen un suport pedagògic estructurat per incorporar l’educació emocional a les aules. Seguint un enfocament similar al de les matèries tradicionals, aquest recurs proporciona als docents una metodologia clara que facilita el desenvolupament de la intel·ligència emocional i el pensament crític dels infants, garantint així un aprenentatge més efectiu i coherent.

L’educació emocional no ha de quedar en mans de la voluntat individual de cada docent o centre educatiu, sinó que ha de formar part del currículum de manera estructurada i accessible per a tot l’alumnat. Incorporar-la de manera efectiva contribuiria no només al benestar personal dels infants, sinó també a la construcció d’una societat més empàtica, cohesionada i capaç de gestionar els seus conflictes de manera saludable. Apostar per una educació emocional de qualitat és, en última instància, una aposta per un futur més just i equitatiu per a tothom.