Opinió

El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

L’educació contemporània s’enfronta a la paradoxa d’operar amb una estructura escolar concebuda en el segle XVIII i assentada en el XIX, transformada superficialment pels moviments pedagògics del segle XX, però amb l’àrdua tasca d’educar a la infància i joventut del segle XXI. Aquesta distància entre el disseny institucional i les necessitats dels estudiants ha generat una profunda reflexió sobre el model tradicional, impulsant la cerca d’alternatives que incorporin a la comunitat i a l’entorn com a pilars fonamentals del procés d’aprenentatge.

En l’actualitat, el context social, econòmic i familiar en el qual viuen molts nens, nenes i adolescents exerceix una influència determinant en les seves trajectòries educatives. Lluny de ser un simple escenari, aquest context s’imbrica de manera intrínseca en les seves experiències d’aprenentatge, la seva capacitat de permanència en el sistema educatiu i, en última instància, en la consecució de l’èxit acadèmic i personal. En un nombre considerable de situacions, les condicions marcades per la vulnerabilitat, socioeconòmica, les profundes desigualtats en l’accés a recursos i oportunitats o l’absència d’acompanyament familiar i comunitari es converteixen en factors de risc. Aquests elements poden soscavar significativament la seva motivació, dificultar l’adquisició de coneixements i habilitats fonamentals, i, en els casos més preocupants, propiciar el retard acadèmic, l’abandó prematur dels estudis i l’exclusió del sistema educatiu, perpetuant així major desavantatge social.

El magisteri convencional, ancorat en rutines i enfocaments individualistes, està cedint terreny a una perspectiva més holística i inclusiva: el magisteri comunitari. Aquesta nova concepció de l’ensenyament transcendeix els murs de l’escola, integrant al docent en l’entramat social on exerceix la seva labor. Es promou així una col·laboració activa entre diversos agents locals –famílies, associacions, entitats públiques, voluntaris– amb l’objectiu d’enriquir l’experiència educativa i conrear un sentit col·lectiu de responsabilitat cap a l’aprenentatge.

El professorat comunitari emergeix com un actor clau, caracteritzat per una comprensió profunda de la cultura, la història, les necessitats i els recursos del seu entorn

La urgència d’aquesta transformació es fa patent en observar la dinàmica de la societat actual, marcada per desafiaments complexos que exigeixen una nova mirada cap a l’educació. L’escola actual requereix la implicació de totes les instàncies de socialització per a assegurar una educació democràtica i de qualitat per a cada nen i adolescent. En aquest escenari, el professorat comunitari emergeix com un actor clau, caracteritzat per una comprensió profunda de la cultura, la història, les necessitats i els recursos del seu entorn.

Aquest professorat estableix llaços estrets amb famílies, líders comunitaris i organitzacions locals, fomentant un clima d’aprenentatge basat en la cooperació i el diàleg constant. En aquest procés, l’escola deixa de ser una entitat aïllada per a convertir-se en un node dinàmic d’interaccions, on la comunitat i el context exerceixen un paper actiu i significatiu en la formació dels estudiants.

D’aquesta manera, l’escola es transforma en un veritable motor de canvi social, capaç d’enfortir l’autoestima i el potencial d’aprenentatge dels seus alumnes. A més, valora intrínsecament la diversitat cultural, lingüística i socioeconòmica present en el seu context, adaptant els seus mètodes i materials pedagògics a les necessitats específiques de cada estudiant. El professorat comunitari impulsa així un ambient inclusiu on la solidaritat, la participació i el compromís col·lectiu s’erigeixen com a valors fonamentals.

L’escola deixa de ser una entitat aïllada per a convertir-se en un node dinàmic d’interaccions

En aquest marc, la labor del professorat comunitari adquireix una rellevància singular. El seu compromís s’estén més enllà de les aules, involucrant-se en projectes que beneficien directament a la comunitat i promouen el desenvolupament integral dels estudiants. Aquest professorat respecta i celebra la riquesa cultural del seu context, integrant diverses perspectives i experiències en la seva pràctica docent per a construir un ambient educatiu inclusiu i enriquidor per a tots.

El professorat comunitari és, per consegüent, molt més que un mer instructor: és un agent actiu i transformador dins del context, advocant per una educació de qualitat i el benestar integral dels seus estudiants i a la millora de les condicions de vida de la comunitat. Participa en iniciatives locals que impacten positivament en el seu context, impulsa un aprenentatge significatiu i desenvolupa estratègies pedagògiques innovadores que responen als desafiaments específics del context. A més, estableix vincles i col·labora estretament amb les famílies i institucions del territori, co-creant projectes educatius que articulin l’escolar amb el social.

Mitjançant propostes lúdiques, educatives, expressives i inclusives, el professorat comunitari acompanya de manera pròxima els processos d’aprenentatge de l’alumnat, oferint-los suport per a afrontar i superar obstacles tant emocionals com acadèmics. Aquest acompanyament personalitzat es construeix a partir d’acords compartits i una coordinació constant amb l’equip docent, la qual cosa garanteix una atenció coherent i sostinguda que afavoreix el desenvolupament integral i l’avanç en la seva trajectòria educativa.

El professorat comunitari impulsa activament la participació de les famílies i institucions en el procés educatiu, convidant-les a compartir sabers, experiències i maneres de fer pròpies del territori. Aquest intercanvi bidireccional enriqueix tant l’aprenentatge de l’alumnat com la vida comunitària, enfortint els vincles entre l’escola i la societat en el seu conjunt. En integrar les famílies i el context en el procés educatiu, es crea un ambient educatiu més complet, coherent i connectat amb la realitat, on el rendiment acadèmic millora i l’aprenentatge es converteix en una experiència col·lectiva, compartida i socialment valorada.

El professorat comunitari actua com un acompanyant pròxim, empàtic i compromès

Amb una sensibilitat especial cap a les trajectòries escolars complexes, que sovint impliquen desafiaments d’integració tant a l’aula com en la llar, el professorat comunitari actua com un acompanyant pròxim, empàtic i compromès. Ofereix un suport individualitzat i adaptat a les necessitats particulars de cada estudiant, dins d’un marc de col·laboració estreta entre l’escola i la família.

Aquest paper comunitari representa una alternativa transformadora al model educatiu tradicional, en reconèixer que l’educació no es limita a l’espai escolar, sinó que constitueix una tasca col·lectiva que involucra a tota la comunitat. Des d’aquesta perspectiva, es construeixen entorns educatius inclusius i personalitzats, on els estudiants no sols adquireixen coneixements i desenvolupen habilitats, sinó que també enforteixen valors que els permeten participar de manera activa i equitativa en la vida social. Aquest enfocament no sols educa, també transforma realitats i contribueix a teixir comunitats més cohesionades i justes.

Tot això ha d’integrar-se de manera coherent i articulada en la formació inicial i permanent del professorat, assegurant la continuïtat entre la construcció de bases sòlides professionals i el desenvolupament al llarg de la vida docent. D’aquesta manera, s’enforteix no sols les seves competències pedagògiques, sinó també la seva capacitat crítica, el seu compromís amb l’equitat i el seu paper actiu com a agents transformadors dins de les seves comunitats educatives i socials.

La formació ha de preparar als docents per a reconèixer i valorar la diversitat cultural i social present en els seus contextos, així com per a promoure la participació de famílies, estudiants i altres actors locals en els processos educatius.

És fonamental promoure pràctiques pedagògiques contextualitzades i crítiques, que vinculin la formació del professorat amb les realitats i desafiaments específics de la comunitat, estimulant tant el pensament crític com l’acció col·lectiva. La formació docent ha d’entendre’s un procés integral que impulsa l’apoderament i el desenvolupament comunitari, posicionant l’educació com una eina essencial per a la justícia social i la construcció de societats més inclusives, democràtiques i solidàries.