Anàlisi

Memòria gràfica de la Segona Guerra Mundial

El cèlebre físic Dr. Eliyahu M. Goldratt (1947-2011) va revolucionar la gestió de les operacions d’una organització divulgant la seva sistèmica Teoria de les Limitacions a través d’un instrument realment innovador: l’escriptura d’una novel·la, en concret, de La Meta (The Goal, 1984), juntament amb Jeff Cox. Catapultat per un èxit admirable (que, de fet, arriba fins als nostres dies, amb milions d’exemplars venuts d’aquesta primera publicació), sis anys després publicava l’assaig El síndrome del pajar (The Haystack Syndrome, 1990), una reflexió premonitòria sobre el futur que esperava els gestors tenint en compte l’evolució dels ordinadors i la informàtica, que provocaria un augment exponencial de la quantitat de dades disponibles, cosa que podria col·lapsar les persones que haguessin de prendre decisions a les empreses i organitzacions.

Independentment de l’objectiu final del text, la de dissenyar correctament un sistema d’informació útil per als directius, al primer capítol del llibre de Goldratt analitzava la diferència entre dada i informació. Afirmava que dada és «tot conjunt de caràcters que descrigui quelcom, qualsevol cosa, sobre la nostra realitat», i reconeixia que el mateix conjunt de caràcters que definim com a dades es pot convertir en informació si es donen certes circumstàncies, i que aquestes circumstàncies estan especialment condicionades per qui estigui mirant les dades, i que les preguntes que es faci aquest observador són fonamentals per transformar les dades en informació. «Potser no hem de definir la informació com “les dades necessàries per respondre una pregunta”, sinó, com “la resposta a allò que s’ha preguntat”», sentenciava Goldratt. En el moment en què definim la informació com la resposta a allò que s’ha preguntat, estem indicant que la informació no és el que entra (dades) en el procés de decisió, sinó el que en surt: el seu resultat.

Acceptar aquesta definició implica que el mateix procés de decisió ha d’estar imbricat en el sistema d’informació, una teoria revolucionària a l’administració d’empreses en el seu moment, especialment en la capacitació dels líders, davant la quantitat ingent d’informació que se’ls acostava: «per poder desgranar la informació, necessitem alguna cosa més que les dades, necessitem el procés de decisió». Una cosa semblant devia pensar el filòsof belga Arnaud de la Croix, professor, editor i autor de diversos llibres d’història, quan es va plantejar fer un projecte titànic com és explicar la Segona Guerra Mundial de manera resumida i accessible al gran públic en general i als joves lectors en particular, sabent que les seves decisions sobre què incloure i què no serien fonamentals.

A més, l’instrument pedagògic que faria servir sabia que era el més adequat per al seu objectiu: a través de les vinyetes d’un còmic. De la Croix és autor, entre d’altres del guió de la trilogia Bruxelles (2017-2019) amb dibuixos de Chandre, dedicat a la història de la ciutat a través del temps des de la seva creació al segle XI fins als nostres dies. També és el guionista del còmic La Franc-maçonnerie dévoilée (2020), i de la primera de les seves obres publicada en castellà, La verdadera historia de la Edad Media (La véritable histoire du moyen âge. En 20 dates clés, 2022), aquests dos títols amb dibuix de Philippe Berpi. I els dos fonamentals per entendre la decisió de l’editorial belga Le Lombard d’acceptar el repte de publicar en un únic volum un còmic dedicat al conflicte mundial que va assolar Europa i, posteriorment, va sacsejar el Pacífic, on les decisions del guionista serien fonamentals, tant en el contingut com en la forma, ja que el desafiament suposava seleccionar què explicar de la ingent quantitat de dades, quelcom per sí mateix aclaparador.

El resultat final és el còmic La Segunda Guerra Mundial en cómic (La seconde guerre mondiale en BD, 2024), amb guió d’Arnaud de la Croix i dibuix de Vicente Cifuentes, publicat per Norma Editorial a l’abril de 2025, amb traducció al castellà d’Antoni Guiral. Amb prop de tres-centes pàgines, l’obra s’estructura en vint capítols, cadascun amb un text introductori que permet contextualitzar el que veurem tot seguit. I el que veurem no és exactament les grans batalles a què ens té acostumat la ficció, sinó aquelles accions i decisions que van ser decisòries en els esdeveniments que van succeir. I tot això explicat de forma sintètica i amb rigor, amb un estil comprensible i didàctic, amb una narració intel·ligible malgrat la gran quantitat de personatges històrics i de fets esdevinguts, gràcies, també, al resultat gràfic que complementa de manera visual el tsunami d’informació que arriba al lector, que es veurà afavorit pel mitjà escollit, podent dosificar la lectura mentre comprèn la magnitud de les accions representades i comentades.

El guionista decideix començar el seu relat el 1921, explicant les conseqüències del Tractat de Versalles i les humiliants condicions en què queda la gran perdedora de la Gran Guerra, Alemanya. La nota de premsa de l’editorial és clarificadora sobre el contingut del còmic: «Els autors mostren la vida de l’Europa d’entreguerres, l’apogeu dels feixismes a Itàlia i Alemanya, l’arribada a la cancelleria alemanya d’Adolf Hitler o la política de tolerància de França i la Gran Bretanya que va possibilitar l’enfonsament de la república espanyola i la invasió d’Àustria i Polònia. D’Europa al nord d’Àfrica o el Pacífic, també analitza les relacions canviants entre Hitler i Stalin; examina la irrupció dels Estats Units a la contesa després del bombardeig de Pearl Harbour; atén el progressiu desgast de l’exèrcit alemany, encallat al front rus, i també el progressiu desplegament bèl·lic de les potències occidentals, així com l’abrupte final de la guerra amb la destrucció d’Hiroshima i Nagasaki, que va iniciar l’era atòmica i que va insinuar la nova guerra que havia d’arribar: la Guerra Freda».

L’elecció de començar el relat a la dècada dels anys vint permet comprendre la successió d’esdeveniments que van tensionar la societat, provocant l’apogeu del nazisme i d’Adolf Hitler, que al final seria el desencadenant del conflicte, presentant els diferents aliats i enemics i l’evolució de les seves relacions. Al còmic, per exemple, es destaca el determinant discurs que va realitzar l’octubre del 1940 el famós aviador Charles Lindbergh (1902-1974), defensant l’aïllacionisme dels Estats Units quan França ja havia estat ocupada per Alemanya i Churchill esperava l’ajuda americana. Lindbergh va pronunciar el seu mític lema: «America First», mentre advocava pel reconeixement de les noves fronteres que s’estaven creant a Europa. No va ser el primer a utilitzar aquest lema, i tampoc no ha estat l’últim. De vegades, és recomanable conèixer la història per no repetir-la.

Lindbergh, condecorat a Berlín el 1938, va acabar visitant els camps d’extermini nazis en finalitzar la guerra, contemplant atònit la barbàrie perpetrada per aquells que l’havien afalagat pocs anys abans. De la Croix i Cifuentes escullen realitzar un relat cronològic, rigorós, i ben documentat (la gran majoria dels instants narrats corresponen a documents oficials), exposat de manera explícita, exhaustiva i pedagògica alhora, ideal per comprendre el context geopolític de cada instant, especialment perquè el lector comprengui les decisions dels diferents líders. Els salts temporals estan ben sustentats per la narració i els salts de les localitzacions estan excel·lentment representats gràficament per l’ofici del dibuixant albaceteny Vicente Cifuentes, que realitza un desplegament tècnic amb un superb blanc i negre, que permet dotar de coherència gràfica i solemnitat tota l’obra, així com la representació fidedigna dels personatges històrics i els llocs on van esdevenir els successos històrics representats.

També a l’abril del 2025, Norma Editorial publica en castellà el còmic Los zazous. Swing contra los nazis (Les zazous 1-3, 2021-2024), amb guió de Salva Rubio i dibuix de Danide, amb pròleg de Servando Rocha. L’elecció del promotor del projecte, l’escriptor i guionista madrileny Salva Rubio, és molt diferent en aquest cas, en escollir un relat de ficció històrica publicat en tres volums inicialment al mercat francès (recopilats ara en un integral únic), però amb la mateixa intencionalitat, en aquest cas la d’explicar les vicissituds de la colla dels coneguts com a zazous, uns joves aficionats al swing entre els quals es creu que hi podria haver membres de la Resistència durant l’ocupació nazi a França.

Rubio ja s’havia aproximat a la Segona Guerra Mundial a través de diversos dels seus guions, entre els quals destaquen El fotógrafo de Mauthausen (Le photographe de Mauthausen, 2017), amb dibuix de Pedro J. Colombo, publicat per Norma Editorial en castellà, sobre la història real de Francesc Boix (1920-1951), l’únic testimoni espanyol als judicis de Nuremberg, i un dels més determinants. També destaquen La bibliotecaria de Auschwitz (2022), que adaptava la novel·la homònima del 2012 d’Antonio Iturbe, i La guerra de Audrey (2025), els dos còmics dibuixats per la mallorquina Loreto Aroca, els dos basats en fets reals, en aquest segon cas, ficcionant la joventut de l’actriu Audrey Hepburn (1929-1993), nascuda a Bèlgica i que durant la Segona Guerra Mundial va acabar vivint als Països Baixos pensant la seva família que evitarien l’exèrcit nazi (el pare va arribar a ser un simpatitzant del nazisme, encara que durant la guerra ja estava divorciat de la seva mare).

En el cas dels zazous, Rubio escull fer una ficció històrica sense abandonar el rigor, incloent nombrosos extres al final de l’integral que permet al lector comprendre la veracitat del context en què transcorre la història. Al diccionari es defineix el swing com «un estil de jazz orquestral, ballable i de ritme viu, de moda a la dècada de 1930», i al pròleg, Servando Rocha, escriptor i director de l’editorial La Felguera, ens recorda que moltes de les cançons swing eren declaradament lascives: «la percussió, els balls, els títols de les cançons i fins i tot les lletres solien fer símils amb el sexe i ball desenfrenat… El jazz havia estat oficialment prohibit a les ones alemanyes el 1933». Una estratègia, la de prohibir, que no acostuma a donar bons resultats entre els joves, tal com imaginen que realment va passar.

El còmic de Rubio i Danide comença en una data emblemàtica, el divendres 14 de juny de 1940, el dia de l’ocupació de França per l’exèrcit del Tercer Reich. Al pròleg se’ns presenta l’origen del vocable amb què es coneixeria aquests joves rebels del swing amb què es va trobar l’exèrcit alemany als carrers de París: els zazous. «La paraula, abans d’esdevenir una declaració de guerra, va ser el títol d’una cançó de Cab Calloway, Zah zuh zah del 1933, que culminava amb el crit-himne “Zazouzazou… hey!”, una onomatopeia clarament negra similar a la que, dues dècades després, va il·luminar l’aparició del rock and roll amb “Tutti Frutti” de Little Richard», sentencia Rocha.

El cantant i compositor suís Johnny Hess (1915-1983) va introduir la paraula zazou a la seva mítica cançó Je suis swing (1938), dotant d’un valor especial al terme, encunyant un significat identitari en relacionar clarament els membres d’una tribu, que no només compartien gustos musicals o la seva passió pel ball, sinó que també compartien una estètica determinada a la vestimenta i als pentinats i, sobretot, una actitud rebel ansiosa de llibertat, una ànsia que es veuria justificada amb l’ocupació nazi. Per cert, al còmic es recull el fet real quan els nazis van prohibir aquestes vestimentes i una cosa molt perillosa als ulls de l’exèrcit ocupant: els pentinats (especialment, els cabells llargs en els joves, més fàcil d’identificar).

Les cent seixanta pàgines del còmic es completen amb un dossier addicional de vint pàgines explicatives de tot allò relacionat amb els zazous, així com l’impacte que va suposar al país francès l’ocupació nazi i el règim col·laboracionista de Vichy, derrotats l’agost de 1944, una imatge que podem veure representats gràficament gràcies als dibuixos de l’artista barceloní Danide, nom artístic de Daniel Deamo, que dota d’un gran dinamisme la història, creant diferents atmosferes en funció de la necessitat narrativa en alternar moments de diversió amb situacions extraordinàriament tràgiques i instants costumistes, ja que als ficticis protagonistes els succeeix el que presumiblement patien els autèntics zazous en el seu moment, uns fets que es poden consultar a l’àmplia bibliografia que hi ha al còmic, que aporta també una banda sonora amb les cançons i autors que probablement van escoltar aquests joves que van fer servir la cultura com a arma de guerra, una arma que el feixisme sap que no pot derrotar.