Aquesta setmana, i encarant la recta final de la convocatòria dels Premis Baldiri Reixach, la fundació Carulla va oferir un seminari web per reflexionar plegats sobre els reptes, resistències i oportunitats a l’hora de donar un paper important a les arts en l’educació. Aquest va comptar amb la participació de Maria Paczkowski, doctora en Ciències de l’Educació i llicencianda també en Belles Arts i Gemma Carbó directora del Museu Vida Rural.
Aquí us deixem amb les seves aportacions a les següents preguntes:
Per què són les arts importants en la formació dels nostres infants i joves?
Maria Paczkowski: Com a professional de les arts i docent, sempre diré coses bones i positives de les arts i més en l’educació. Les arts tenen aquesta gran capacitat d’entrar a les persones, de despertar les seves emocions i de fer-les connectar amb el món exterior. També són importants en la nostra formació perquè són una forma d’expressió i un vincle amb la comunitat de la qual formem part. Són qüestions molt rellevants i, per tant, només per això ja té sentit incorporar-les en l’educació.
Gemma Carbó: Jo també les reivindico, i més tenint una perspectiva més global i de context actual. En l’últim informe de la UNESCO ja es parla de repensar l’educació en clau de crear un nou contracte social. Ens trobem en un context d’alta complexitat, com mai havíem viscut, s’han anat sobreposant diferents crisis sistèmiques que ens obliguen a repensar l’educació per ajustar-la a les necessitats reals que estem vivint de crisis climàtiques, crisi cultural, crisis econòmica i social. L’informe diu que de cara al 2050 ens hem de fer tres preguntes clau per repensar l’educació. Què és el que hem de continuar fent, què hem de deixar de fer i què cal reinventar de manera creativa?
Les arts sempre hem vist que són necessàries en l’educació, però ara més que mai si volem de veritat fer front a la complexitat dels reptes actuals que se’ns estan plantejant. Cal donar als infants i joves les competències i habilitats necessàries per fer front a aquesta incertesa i circumstàncies tan complicades. I les arts aquí són essencials. Aquestes complementen a les ciències la capacitat de fer-nos preguntes i de trobar respostes que a vegades són lògica-matemàtiques o científic-tècniques, però que d’altres, han de ser respostes creatives i alternatives.
Quina presència tenen avui en dia les arts a l’aula a Catalunya?
M: Cada cop hi ha més consciència d’ús de les arts en el sistema educatiu. Per tant, hem de ser positius i convidar-nos a creure en aquesta possibilitat i intentar ampliar la base a on tots reivindiquem que introduir les arts en l’educació és també una forma de transformació. És el lloc ideal per pensar-nos com a éssers vius i poder canviar el món que tenim ara mateix.
Tota la gent que ara treballa en aquest sentit és entusiasta i creu en les arts ja està veient els resultats. Cada cop veurem més com hi ha una inclusió real de les arts en l’educació. No serà només un complement o una parcel·la per mirar el món, sinó una eina fonamental a través de la qual podem conèixer, descobrir, reflexionar, donar i crear alternatives.
G: Hem avançat força, en els darrers anys el debat està molt latent, i nosaltres des de la fundació veiem projectes realment innovadors a les escoles. Hi ha una extensió d’aquestes bones pràctiques i experiències, recerques de com fer-les possibles, programes d’innovació educativa impulsats pel departament d’educació com l’Ara Art, el Fòrum de les Arts a l’Educació del CoNCA, el nou currículum sobre la taula, reorganització d’horaris, la nova llei d’educació que permeti als centres treballar per projectes, creació de grups de treball més cohesionats, etc. Les eines les tenim sobre la taula, el coneixement també hi és, recollim bones pràctiques i fem anàlisis de tot plegat. Per tant, ara estem en un moment d’inflexió a on tots hem de remar cap a la mateixa direcció i no fer cap pas enrere.
Cal identificar resistències i mancances perquè la formació artística als centres pugui ser un referent?
G: Totalment, ara cal posar el focus en la resistència i veure què és allò que ens està frenant. Jo penso que, analitzant el que està passant i parlant amb els que estan fent coses el respecte, hi ha tres elements clau que influeixen. El primer és la gestió dels espais i temps escolars. Cal flexibilitzar aules, assignatures, etc. i això ja s’està fent, però també calen més recursos humans, més professors i educadors. El segon és que el sistema artístic i cultural està sempre molt lligat als espais més experimentals, etc. i és un sector reduït a escala d’agents. En canvi, el món de l’educació és molt gran. Cal trobar un sector cultural i artístic amb ganes de poder participar de tot això i que estigui format per fer-ho. I, per tant, i el tercer element, és que cal formació en els professionals de l’educació sobre la presència de les arts en l’educació i com introduir-les a l’aula.
M: Cal reflexionar sobre el paradigma que utilitzem cada vegada que fem servir les arts a l’aula. Quin lloc li donem i com l’aterrem a l’hora de posar-la en pràctica perquè siguin realment qualitatives.
Un cop tenim els llenguatges artístics incorporats i com podem expressar-nos a través d’ells, veurem que podem dir de tot i fer el nostre discurs a partir de les arts. Però perquè això passi fa falta molt d’acompanyament i formació.
Necessitem, per una banda, experts i persones que coneguin i que hagin experimentat des de les arts, i per l’altra, una mirada docent i metodològica perquè l’ús de les arts sigui realment transformadora.
Així doncs, calen més esforços per a la investigació. Cal obrir camps perquè les pràctiques dels nous professors d’art siguin realment transformadores. Perquè quan no tenim temps de pensar-nos, el que estem fent és reproduir el què tenim, el que hem fet fins ara. I cal repensar quin lloc li donem a les arts, repensar els paradigmes que hi ha al seu voltant, formes metodològiques òptimes perquè realment siguin transformadores i tinguin a les persones al centre.
Cal que el professional de les arts, junt amb els altres sabers, estigui present, i entre tots generar projectes que posin sempre al centre als alumnes, perquè ells també entenguin el món des d’aquesta forma de fer.
Quines solucions tenim?
G: Cal més recerca i formació, però també més gestió d’espais. Però no ens enganyem, també hi ha un tema de finançament. El sector artístic i cultural és un sector d’una precarietat absoluta i, per tant, en el moment que entra i es posa a treballar a escoles necessita un finançament.
Hi ha iniciatives des de fundacions privades i administracions públiques per intentar coordinar el finançament d’aquest tipus de projectes, però és necessari que hi hagi una coordinació per donar suport aquests projectes.
A banda, cal engegar un pla formació continuada que doni resposta a un ús i coneixement de les potencialitats pedagògiques de les arts realment seriós. No una proposta d’Història de l’Art convencional que s’ha fet des de les formacions clàssiques, sinó formacions que permetin formar-se al costat d’algú que experimenta directament amb l’art. Una formació nova que permeti creuar aquests dos mons.
Un altre gran eix són les Universitats, més formació d’artistes, mestres i pedagogs. Cal que la Universitat es reinventi per tal d’incorporar l’experiència cultural i artística en clau de formació personal i en clau de recurs per exercir la mateixa formació. Cal una important revisió.
M: Sense recursos i bon acompanyament de qualitat no podem fer res. Cal que els professionals puguin entrar a les escoles per poder fer la transformació i generar coneixement a la vida dels alumnes. Si tenim 6 vectors en secundària, aprenentatge competencial, perspectiva de gènere, universalitat, qualitat, educació en llengües, benestar emocional, ciutadania democràtica i consciència global, fa falta un setè eix-vector que és cultura i art per la construcció de la sobirania social.
Les famílies entenen que la presència de les arts a l’aula està al mateix nivell que les llengües, matemàtica, ciència, etc.?
G: Hi ha reticències socialment i encara es prefereixen les ciències, les matemàtiques, la tecnologia o les llengües abans que qualsevol formació artística. Però això també està canviant a poc a poc, des dels mateixos discursos científic-tecnològics, l’enginyeria i les mates han vist que necessiten les arts. Cal més bona comunicació social i sobretot amb les famílies perquè entenguin que cal aprendre a llegir i a escriure en moltes llengües i en molts llenguatges.
Dues professionals que defensen aferrissament el paper clau de les arts en el sistema educatiu. En aquest sentit, cal deixar enrere les resistències i les falses creences, i posar remei a les mancances especialment de finançament. Tenint present que una de les estratègies per posar-hi remei és també, i sense cap dubte la formació i els canvis en la formació del professorat en les nostres Universitats. De moment, cal continuar visibilitzant tots aquells projectes i experiències que ja han fet el pas d’utilitzar l’art com a una eina d’aprenentatge. Així que si al vostre centre educatiu, teniu un projecte transformador a través de l’art una bona ocasió per mostrar-lo i potenciar-lo és presentant-lo als premis Baldiri Reixach de la Fundació Carulla, el termini acaba el pròxim 26 de gener.
