Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El pensador i psicopedagog Franceso Tonucci ens convida, a les mestres, a interessar-nos per les famílies i fer-les arribar que l’escola que van viure ells i elles quan eren petits, ja no és la mateixa, sinó que ha canviat.
Treballar per una bona comunicació família i escola forma part de les nostres funcions i responsabilitats com a docents. La nostra primera missió és acceptar i reconèixer la família com el primer, màxim i principal protagonista de l’educació i el desenvolupament integral dels infants. Ja ho diu el currículum del segon cicle d’educació infantil: “En cap cas, l’escola pot substituir la família”.
També hem de partir del convenciment que totes les famílies actuen amb bones intencions en referència a l’educació de les seves filles i fills. Així doncs, les mestres i l’escola en general no hem de valorar (i molt menys jutjar!) les actuacions de les famílies vers els seus fills i filles. Tal com també afirma el currículum esmentat: “l’èxit de la interacció entre la família i l’escola radica en el fet que uns i altres siguin capaços de mirar-se amb bons ulls”.
Per tal d’afavorir la relació entre la família i l’escola, cal que tinguem presents alguns moments significatius a l’escola, malgrat que partim de la idea que qualsevol situació que es viu a l’escola, des que l’infant entra per la porta de l’escola fins que surt esdevenen moments d’aprenentatge per la criatura. En tot cas, cal obrir els ulls en alguns moments delicats com ara els processos d’acollida i acomiadament, posant especial atenció en el procés de familiarització dels infants de 3 anys i el pas de l’etapa infantil a la primària. En aquest cas, cal que l’equip de mestres repensi la manera d’acollir els infants, quan inicien la seva vida en el sistema educatiu, el qual implica també planificar els espais i els materials.
El procés d’acollida s’inicia des del moment que la família decideix anar a les portes obertes de l’escola
Els espais i materials no només han d’estar pensats per a l’infant, que és el focus, sinó també per les famílies, que viuen el procés amb les mestres i l’escola en general. Aquest protocol o actitud i manera d’actuar durant el procés d’acollida, ha d’estar reflexionat i acordat com a escola. Totes les persones que formen part del context educatiu han de compartir la mateixa mirada.
Hem de tenir present que el procés d’acollida s’inicia des del moment que la família decideix anar a les portes obertes de l’escola. Després, amb les entrevistes i les reunions. La manera com decidim enfocar les entrevistes i reunions poden esdevenir fructíferes en la relació entre la família i l’escola i, per tant, en el desenvolupament integral dels infants. A continuació, comparteixo un exemple real, que vaig publicar al meu compte d’instagram
(@educantdesdelamor), de fa uns mesos, de quan vaig reunir-me amb les famílies del meu grup – classe, després de la d’inici de curs, referent a la valoració del procés d’acollida i la metodologia de l’aula i l’escola en general:
“La setmana passada vam fer la reunió amb les famílies de 3 anys per valorar com van viure el procés de familiarització de les seves filles i fills i aprofundir pel que fa a la metodologia de l’aula i l’escola en general.
A principi de curs i, posteriorment a les entrevistes individuals, vam fer una reunió referent a l’organització i funcionament de l’escola, a més vam dedicar força estona a parlar de l’acollida. Com a equip, vam considerar que aprofundir en les propostes d’aprenentatge seria massa informació, per la qual cosa vam creure oportú fer una reunió, més endavant, i així valorar els dos aspectes esmentats.
Quan van arribar les famílies, van trobar l’aula organitzada com si fos l’entrada relaxada als matins, que és un dels aspectes clau pel que fa a la metodologia i la rutina d’aula. Van tenir un temps per observar l’organització de l’aula, a més les vam explicar cada racó i l’objectiu d’aquest. Després, vam parlar com és un dia a I3. En el nostre cas, fem l’entrada relaxada o els racons d’innovamat[1], el moment de trobada o assemblea, esmorzem i anem a la zona exterior o, com ho coneixen els infants: “el pati”. Posteriorment al moment a l’exterior, els dilluns, dimecres i divendres fem els ambients i, la resta de dies, les especialitats, com ara música, anglès i psicomotricitat. En aquest moment, vam aprofitar per aprofundir en els projectes esmentats.
Després, vam fer una taula rodona i vam preguntar a les famílies com havien viscut el procés d’adaptació, si s’havien sentit acollides, respectades, enteses… i quins aspectes mantindrien i millorarien pel que fa a l’organització de l’escola referent a l’adaptació.
Per acabar, vam voler tenir un detall amb elles i les vam passar un vídeo, en el qual es recollien alguns moments dels infants als diferents espais de l’escola, a més, al final del vídeo preguntàvem a cada criatura què és el que més els agradava de l’escola. Sabeu que van dir la majoria? JUGAR!
Penso que és molt important que oferim aquestes trobades amb les famílies, ja que en el dia a dia, malgrat que aprofitem les entrades i sortides, les entrevistes individuals i tots els canals de comunicació a través de les plataformes digitals, aquest espai, tan pròxim, ens permet obrir-nos, compartir i créixer conjuntament”.
Les docents han d’escoltar les famílies, que aquestes se sentin respectades, acceptades, acollides i amb confiança
El currículum del segon cicle d’educació infantil ens anima a considerar algunes idees, que en el fons són actituds bàsiques perquè la relació entre família i escola esdevingui càlida i propera. No oblidem que, l’objectiu últim d’aquesta relació és el desenvolupament màxim de les capacitats dels infants. La primera actitud és la confiança. En aquest sentit, la carta de compromís és un instrument important, perquè ambdues parts es comprometen a perseguir el mateix propòsit: contribuir al procés d’ensenyament i aprenentatge dels seus fills i filles.
La segona idea és el reconeixement. Les docents han d’escoltar les famílies, que aquestes se sentin respectades, acceptades, acollides i amb confiança de compartir les seves dificultats i neguits. La tercera actitud és la complicitat. És rellevant generar una interacció que fomenti la complicitat entre les dues parts. Si la interacció entre família i escola augmenta, possiblement, augmentarà la seva confiança i, per tant, disminuiran els seus neguits. La darrera i quarta idea: L’AUTENTICITAT. Les mestres han de buscar la manera perquè les famílies estiguin presents a la vida de l’escola. En aquest cas, és important la transparència, obrir les portes, que les famílies coneguin què es fa a l’escola i s’adonin que el discurs és coherent amb la pràctica educativa.
[1] “És una start-up fundada a Barcelona en 2016 que desenvolupa i distribueix programari i activitats docents per a l’ensenyament de les matemàtiques en l’educació infantil, primària i secundària” (https://blog.innovamat.com/es/innovamat-es-un-metodo-que-funciona/).
