Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 inclouen una partida de 6.826 milions d’euros al Departament d’Educació, xifra que suposa un augment de 675 milions (un 11% més) en relació al 2022.
Un total de 590,5 milions es dedicaran a educació inclusiva, 65 milions més (11,8%) que l’exercici anterior, dels quals més de 29 milions estan previstos per a la contractació de monitors i més de 10 milions per a les Unitats d’escolarització compartides. Es calcula que hi haurà 461 noves dotacions de mestres d’educació especial i orientadors que s’incorporaran durant el curs 2022-23.
D’altra banda, 487 milions es destinaran a consolidar 6.804 docents més en el sistema educatiu i 298 milions aniran a incrementar el personal d’administració i servei (PAS) i el personal d’atenció educativa (PAE) amb 307 dotacions més.
Un dels sectors beneficiats és el finançament de les llars d’infants perquè l’I2 (de dos anys) sigui gratuït a totes les escoles bressol de Catalunya, que tindrà 52,3 milions més que el 2022 fins a arribar als 84,7 milions d’euros. Això inclou 12,4 milions per a subvencions a llars d’infants privades amb una dotació de 800 euros per alumne i curs a tot l’alumnat d’I2, i 800 euros més per a l’alumnat vulnerable de la mateixa edat.
L’acord també inclou 39 milions més que l’any passat als concerts educatius i 58 milions per lluitar contra la segregació escolar.
Els #Pressupostos2023 destinen 6.826M€ per al Departament d'Educació:
👨🏻🏫 Més docents que mai a les aules catalanes
👶🏼 Consolidació de la gratuïtat d'I2
➡️ Garantia d'oportunitats d'aprenentatge pic.twitter.com/6EA5bwE86w— Educació (@educaciocat) February 2, 2023
El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha remarcat des del seu compte de Twitter: “El país tindrà el pressupost més elevat que hem tingut mai dedicat a Educació. 675 milions d’euros més al servei del futur dels nostres infants i joves”. En total, els comptes de la Generalitat per al 2023 ascendeixen a 41.025 milions.
Formació Professional
El document dels pressupostos es fixen com a prioritats de les polítiques de formació i qualificació professional per a Catalunya per a l’any vinent elaborar conjuntament amb les organitzacions patronals i sindicals més representatives, en el marc del diàleg social permanent de la Comissió Rectora del Sistema FPCAT, el primer Informe General de Prospectiva 2023-2026.
Aquest informe “ha de servir com a fonament per incrementar l’oferta de places de formació professional a Catalunya ajustada a les necessitats formatives i a la demanda, incorporant, a la planificació de l’oferta, l’evidència disponible, a nivell territorial i sectorial i les conclusions aportades per l’Informe General de Prospectiva”.
També preveu “desplegar, a partir de la prospecció, els tres serveis bàsics del sistema: oferta formativa, acreditació de competències professionals i orientació formativa i professional. Desplegar el Protocol d’orientació professional aprovat en el marc de la Comissió Rectora del Sistema i doblar el nombre de persones assessores, prospectores i orientadores als centres de formació professional de cara el curs 2023-2024”
Així mateix, inclou aprovar en el marc de la Comissió Rectora del Sistema el Pla d’Inversions Equipaments FPCAT 2035 i incrementar l’equipament d’FP a causa de l’augment de l’oferta i a la necessitat de reposar l’obsolescència del material, per valor de 15 milions d’euros”.
Reaccions
Una de les partides més polèmiques és el pressupost per als concerts educatius en 39 milions. Des del sindicat de docents Ustec-STEs, han indicat que “són els pressupostos de la concertada, s’incrementen les seves partides mentre es deixen les nostres demandes fora”. Per al sindicat, s’incorporen polítiques educatives que beneficien les empreses i les grans corporacions, en detriment de la creació de noves places públiques.
Per part de la federació d’associacions de pares i mares Fapel, subratllen que, amb el nou finançament, l’educació “sembla que es reforça cap a línies de futur”, i incideix que caldria flexibilitzar i adaptar la norma a les realitats que sorgeixen durant el curs escolar, sobretot en l’educació inclusiva i la lluita contra la segregació escolar. L’entitat confia que aquests pressupostos marquin una línia “ben ascendent” per tal que els diners destinats a educació suposin un 6% del PIB català. Augmentar la formació del professorat i incrementar les plantilles figuren també entre les seves demandes.
El pressupost del Departament d’Educació incorpora altres increments, com 23,7 milions més, fins a assolir els 138 milions (22,1% més) al Pla d’Equipaments Educatius, que s’orientarà prioritàriament a augmentar l’equipament d’FP a causa de l’augment de l’oferta i la necessitat de reposar l’obsolescència del material; dotar de nous centres educatius i de creixement de centres ja existents; substituir o transformar el mobiliari per adequar-lo a nous aprenentatges i nous espais, i crear un stock de material
Així mateix, hi ha 6 milions més per a ensenyaments artístics per tal de millorar el finançament de conservatoris, escoles de música, escoles de densa i escoles d’art, pagant part dels endarreriments compromesos.
2 comentaris
Un país divers, escoles diverses, projectes educatius plurals.
Biodiversitat educativa?
On hi ha el problema per alguns?
Perquè volen un sistema públic únic? Pensament únic? Control total per part de l’Estat?
Apareix com un tarannà poc “democràtic” el de la FAPAC.
Heu entrevistat altres federacions de pares i mares?
Catalunya històricament és país d’iniciativa social i pluralisme…. Sortosament.
Asociar el sistema público de enseñanza con el pensamiento único supone un desconocimiento total tanto de lo primero como de lo segundo.
– Lo público te permite defender, entre otras cosas, la libertad de cátedra, porque así está recogida en la Constitución Española (artículo 20). En la Salle estas cosas no pasan, ya está Dios para pensar por todos.
– El Pensamiento Único es un término que se utiliza para definir el neoliberalismo como única forma posible de entender la economía y por asociación, la propia sociedad.
No puedes estar más errado, de hecho, lo que has propuesto es un oxímoron, algo así como hablar de inteligencia militar. No sé si me explico.
Por otro lado, esa “diversidad” que comentas, en el fondo, no es más que una diferencia de rentas que condiciona los barrios y las posibilidades de ascenso social. Tu “diversidad” no es más que un clasismo encubierto al más puro de Ayuso.
Ah, se me olvidaba: Cataluña, históricamente, ha sido una comunidad autónoma tan racista y clasista como el resto de España.
Salut y menos mirarse el ombligo que ya sabemos todos lo que hay debajo.