Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La LOMCE ja té el seu propi web, presentat oficialment aquest dilluns pel Ministeri d’Educació. S’hi poden consultar detalls de la llei, dels currículums, de la Formació Professional i, ben aviat, també els resultats dels centres educatius en les proves externes que impulsa l’Administració dirigida per José Ignacio Wert. Queda ben clar aquest objectiu en l’apartat d’Avaluacions: “Les administracions educatives publicaran els resultats obtinguts pels centres docents, considerats en relació amb els factors socioeconòmics i socioculturals del context en què radiquin”, exposa el text, que especifica que es farà d’acord amb la llei.
La informació pública sobre els resultats dels centres és un dels elements de la llei que més oposició ha suscitat per part de tota la comunitat educativa, contrariada amb la idea que aquests resultats acabin servint per elaborar classificacions i rànquings d’escoles i instituts. Al web s’especifica que els resultats de les proves, a més de servir com a diagnòstic del nivell de l’alumnat, “proporcionar als pares i mares, als centres i a les administracions educatives una valuosa informació de cara a futures decisions“.
Els seus impulsors asseguren que la publicació del web és una mesura de “transparència” cap a tots els ciutadans que vulguin conèixer els detalls de la reforma educativa, i cap als docents i administracions que necessitin informació sobre el seu desplegament. José Ignacio Sánchez, director general d’avaluació i cooperació territorial, argumenta en un vídeo que les avaluacions permeten “estandaritzar els aprenentatges”, fet que, segons defensa, “suposa una transparència enorme per al professorat, les famílies i el sistema educatiu, perquè estableix què ha d’aprendre l’alumne, com ho ha de demostrar i en quins procediments i contextos”. I incideix en la idea que aquesta informació, sobre el nivell de l’alumnat, “dóna transparència perquè les famílies coneguin els resultats i obliga els centres a rendir comptes, és a dir, a veure si els recursos humans i materials que inverteixen estan donant el seu fruit, que en aquest cas és la millora de l’aprenentatge dels alumnes que té a càrrec”.
Cal recordar que el Ministeri d’Educació, d’acord amb la LOMCE, impulsa quatre proves externes al llarg de l’etapa escolar obligatòria. Al final de Tercer i Sisè de Primària, aquestes proves les elaboren les Comunitats Autònomes -sota uns criteris i orientacions fixats per l’equip de Wert- i no tenen conseqüències acadèmiques. Al final de l’ESO i Batxillerat, les proves les dissenya íntegrament el ministeri, i es poden considerar revàlides, perquè els alumnes estan obligats a superar-les si volen obtenir el títol.
La implementació d’aquestes avaluacions és progressiva en els propers cursos, però en l’actual curs ja se n’ha realitzat una, la de Tercer de Primària. En algunes comunitats autònomes, com Andalusia i Astúries, les administracions s’han negat a fer-les. A Catalunya la situació ha estat si més no particular. La Generalitat ha desplaçat a Tercer, per complir administrativament amb la llei, la prova que fins ara feia a Quart de Primària, però ha mantingut, segons reitera la consellera, els seus propis criteris pedagògics a l’hora d’elaborar-la. Una explicació que no ha estat suficient per a moltes famílies -més de 800- que han capitanejat una onada d’insubmissió per evitar que els seus fills se sotmetin a unes avaluacions que consideren que formen part de la LOMCE.
https://youtu.be/MuUJaxcqGHA
El Diari de l’Educació, 2025