Els experts defineixen el currículum com “el conjunt d’experiències, implícites i explícites, que constitueixen les vivències dels i les alumnes en els centres”. L’escola és una cruïlla on es troben cultures diverses i en la qual el coneixement és “mediador entre la cultura escolar i l’experiència dels alumnes” (Xavier Lluch). Els aprenentatges es realitzen a partir de referents culturals i es projecten en contextos culturals diversos. La diversitat cultural, present a l’escola, pot facilitar l’aprenentatge social de tot l’alumnat si és viscuda com un fet natural. Cal, però, acceptar la complexitat que comporta i estar disposats a fer processos col·lectius d’adaptació mútua i de canvi, de vegades gens fàcils.
Ser diferent no té per què significar afegir noves dificultats a les que ja té l’alumnat de minories ètniques a l’escola. L’escola no és una institució per “assimilar” les minories culturals sinó per acollir a tothom en condicions d’igualtat, per a facilitar aprenentatges significatius, rellevants i personalitzats, des de la pràctica real a les aules, sense voluntat d’uniformitzar als que són diferents, estimulant l’autonomia personal de l’alumnat i educant per a viure en societats plurals, diverses i multiculturals.
Tanmateix, l’escola ha tendit molt sovint a homogeneïtzar culturalment l’alumnat, ha amagat o deixat de promocionar les diferències culturals: les de les nacionalitats històriques en els estats compostos o plurinacionals, les de les minories ètniques, les de les llengües parlades en territoris compartits, en ares d’un nacionalisme dominant i en detriment de les llengües i les cultures dominades. En aquests contextos, la vida i la cultura de les minories acostuma a quedar silenciada i oculta. Alguns autors parlen d’un currículum ocult, que no transmet informació sobre les característiques ètniques i culturals a les aules, ni les contempla, de fet, en la formació del professorat. És com si estiguessin estigmatitzades: cultures negades, veus silenciades, històries i minories absents, molt sovint, dels llibres de text i dels materials didàctics (Jurjo Torres). A la fi, s’acaben perdent per l’educació sabers proveïdors d’interpretacions sobre la vida i la comprensió del sentit i la significació d’allò que és quotidià (del “món de la vida real”).
La idea de l’escola inclusiva afirma el dret a la diferència, a ser educat sense diferències, al reconeixement del dret a una educació igual per tothom, també pels discapacitats i els diferents. La pregunta a fer-nos és com ha de ser un currículum inclusiu, un currículum que no exclogui les minories ni els altres i que no trivialitzi la riquesa de la diversitat cultural present als centres. Sens dubte seria, un currículum obert i flexible, que anés més enllà de la de la incorporació “d’unitats didàctiques” en temes i treballs d’assignatures; de “setmanes culturals” i celebracions de “Dies Internacionals de…”; que arribés a transformar el currículum, diversificant continguts i tractant-los de manera interdisciplinària, anant més enllà dels marcs de les assignatures tradicionals, per exemple mitjançant projectes.
La tasca fonamental a fer és la creació de bones relacions interpersonals a l’aula, entre l’alumnat i amb el professorat; crear climes de respecte, d’acceptació mútua i de confiança; potenciant l’assoliment de les competències comunicatives i socials. També diversificant l’organització del temps i l’espai de l’aula; programant activitats avaluables amb la participació dels diversos agents que hi intervinguin. En definitiva, cal crear marcs idonis d’acció que facin possibles “processos nous d’anàlisi i reconstrucció del coneixement”, en expressió de Xavier Lluch.
S’imposa superar visions academicistes, centrades en la instrucció, la disciplina i l’esforç sense motivació ni entusiasme, de tall tant i tant conservador. Hem d’anar cap a visions més crítiques, més centrades en la pràctica a l’aula, a partir de l’alumnat, adreçada sobretot a la “formació del caràcter”, a la construcció de projectes personals de vida, i a l’educació dels infants i joves des de la perspectiva d’una ciutadania activa i compromesa. Es tracta de formar persones respectuoses, democràtiques i solidàries, capaces de conviure i treballar amb tota mena de conciutadans.