En educació no falten les bones idees. Existeix un ampli consens sobre la necessitat de promoure el benestar de l’alumnat, construir una convivència positiva, prevenir la violència o educar per a la pau. Tanmateix, sovint resulta més difícil respondre una qüestió decisiva: com portar a la pràctica aquests principis? Com convertir-los en experiències, relacions i dinàmiques capaces de transformar la vida quotidiana dels centres educatius? Aquesta preocupació pel «com» constitueix una de les principals virtuts de Bienestar socioemocional, cultura de paz y convivencia positiva. Una guía para su trabajo, la recent obra de Pedro Uruñuela publicada per Narcea.
Lluny de limitar-se a formular ideals educatius desitjables, l’autor es proposa mostrar camins concrets per fer-los realitat. El llibre parteix de la convicció que el benestar, la convivència i la pau no han de ser únicament conceptes abstractes ni declaracions d’intencions, sinó objectius que requereixen organització, reflexió, formació i una acció sostinguda. Aquesta orientació pràctica travessa tota l’obra i explica bona part del seu interès i utilitat.
El llibre s’inscriu, a més, en una trajectòria àmpliament reconeguda. Des de fa anys, Pedro Uruñuela s’ha consolidat com una de les veus més autoritzades en l’àmbit de la convivència escolar, la prevenció de la violència, la mediació i l’educació per a la ciutadania democràtica. Els seus treballs anteriors han contribuït de manera decisiva a desplaçar la comprensió de la convivència des d’enfocaments centrats exclusivament en la disciplina i el control cap a perspectives que l’entenen com una tasca educativa fonamental. La present obra prolonga i actualitza aquesta preocupació, incorporant amb especial força la qüestió del benestar socioemocional i articulant-la amb la cultura de pau i la convivència positiva.
La convivència és una construcció col·lectiva basada en la cura mútua.
L’estructura del llibre s’organitza entorn d’aquests tres grans eixos. En primer lloc, aborda el benestar socioemocional, analitzant-ne els fonaments i destacant la importància de les emocions, les relacions interpersonals, l’autocura i el desenvolupament de competències socioemocionals. El benestar no apareix entès únicament com a absència de malestar, sinó com una condició necessària per a l’aprenentatge, el desenvolupament personal i la participació en la vida col·lectiva.
La segona part se centra en la cultura de pau. L’autor adopta una concepció àmplia de la pau que supera la simple absència de conflictes per situar-la en el terreny de les relacions justes, inclusives i respectuoses. L’anàlisi de les diferents formes de violència —directa, estructural i cultural— permet comprendre la complexitat dels problemes actuals i fonamentar una educació orientada a promoure el respecte, la solidaritat, la igualtat i l’acceptació de la diversitat.
Finalment, el tercer bloc desenvolupa la idea de convivència positiva. La convivència deixa de concebre’s com un mer conjunt de normes destinades a evitar conflictes per convertir-se en una construcció col·lectiva basada en la cura mútua, la participació democràtica, la inclusió i el reconeixement de totes les persones que formen part de la comunitat educativa. En aquest sentit, la convivència apareix com l’espai on conflueixen i es concreten les propostes de benestar i cultura de pau desenvolupades anteriorment.
Un dels encerts més destacats de l’obra resideix precisament en aquesta integració. Benestar socioemocional, cultura de pau i convivència positiva solen abordar-se sovint com àmbits relativament independents. Uruñuela mostra, per contra, que formen part d’una mateixa realitat educativa. No pot haver-hi benestar sense relacions positives; tampoc no és possible construir una convivència autènticament democràtica sense promoure una cultura de pau que rebutgi qualsevol forma de violència i exclusió.
Benestar, pau i convivència formen una mateixa realitat educativa.
Juntament amb aquesta visió integradora, cal destacar el caràcter eminentment pràctic del llibre. L’autor no es limita a presentar conceptes o marcs de referència, sinó que ofereix orientacions concretes per a la seva aplicació als centres educatius. Especial rellevància adquireixen les activitats i propostes que tanquen els diferents capítols. Lluny de constituir un simple complement, aquestes activitats formen part essencial de la lògica de l’obra. La seva funció és ajudar el lector a traslladar les idees presentades a la realitat del seu propi context educatiu, afavorint processos de reflexió, anàlisi i millora de les pràctiques existents.
Aquestes propostes tenen, a més, una notable utilitat per al treball col·lectiu. Poden emprar-se en processos de formació permanent, seminaris, grups de treball, equips directius o comissions de convivència, convertint la lectura del llibre en una oportunitat per generar diàleg professional i promoure canvis institucionals. D’aquesta manera, l’obra no només informa o sensibilitza, sinó que ofereix eines per a l’acció.
Per tot això, es tracta d’un llibre especialment valuós per a docents, orientadors, responsables de convivència, coordinadors de benestar i protecció, equips directius i estudiants d’educació. També pot resultar de gran interès per a qualsevol professional compromès amb la construcció d’entorns educatius més humans, inclusius i democràtics.
En un moment en què les dificultats relacionades amb la salut mental, la convivència i la polarització social ocupen un lloc central en les preocupacions educatives, l’obra de Pedro Uruñuela ofereix una aportació rigorosa, clara i profundament útil. El seu principal mèrit rau en la capacitat d’articular coneixements acumulats durant anys d’experiència i convertir-los en orientacions accessibles per a la pràctica quotidiana.
En definitiva, ens trobem davant d’una obra que ajuda a recórrer el difícil camí que separa els ideals educatius de la seva realització efectiva. I precisament per això constitueix una lectura altament recomanable per a tots aquells que entenen que educar no consisteix únicament a formular bons principis, sinó també a trobar maneres concretes de fer-los viure a les escoles.
El Diari de l’Educació, 2026