Anàlisi

La IA com a interlocutor socràtic per reflexionar

A finals de 2022 va aparèixer ChatGPT. Superat el primer impacte inicial, tothom va descobrir que permetia obtenir informació precisa, corregir i traduir textos amb gran qualitat, i fins i tot redactar treballs que podien superar avaluacions acadèmiques a la secundària i la universitat. Molts docents van adonar-se que les explicacions i els sistemes d’avaluació quedaven superats per aquestes noves capacitats i van haver de replantejar-se com ensenyar i com avaluar en aquest nou context. Tanmateix, els qui van continuar experimentant amb la IA van descobrir possibilitats inesperades. Van adonar-se que podien usar-la com a interlocutor, gairebé com un col·lega intel·lectual, amb qui discutir idees, plantejar dubtes i suggerir noves perspectives. La IA podia adoptar una funció pròxima a la maièutica socràtica: no transmetre coneixement acabat ni defensar tesis pròpies, sinó ajudar a fer explícits els supòsits del pensament, a posar-los en tensió i a obrir nous camins de comprensió. Un interlocutor certament peculiar: d’una banda, amb un coneixement amplíssim; de l’altra, massa conciliador i poc disposat a defensar posicions pròpies com farien els companys humans.

Amb el temps, hem anat corroborant que la IA pot fer molt més que donar informació, corregir textos i realitzar múltiples tasques. Sobretot, hem vist que pot ajudar-nos a pensar millor: a analitzar controvèrsies, a revisar experiències, a matisar intuïcions teòriques, a escriure amb més profunditat. En tots aquests casos, la IA pot esdevenir una eina valuosa no pas per substituir la feina de l’estudiant, sinó per ajudar a fer-la millor, amb més claredat, consciència i capacitat crítica. En aquest article distingirem entre un ús instrumental i un ús reflexiu de la IA, i presentarem un protocol per treure profit d’aquesta segona modalitat.

Ús instrumental i substitutiu de la IA

Algunes de les demandes més habituals a la IA són escriure textos a partir de notes, corregir documents, fer resums i traduccions, explicar conceptes, resoldre exercicis, dissenyar activitats, preparar exàmens, elaborar informes, detectar patrons, automatitzar tasques o planificar viatges. Aquestes utilitats comparteixen diferents trets: 1) realitzen tasques que abans feien les persones, 2) les fan amb una enorme eficiència i superant àmpliament algunes capacitats humanes, i 3) s’orienten a obtenir un resultat immediat i acabat. L’activitat humana s’externalitza, s’amplifica i s’orienta a obtenir resultats. Parlem, doncs, d’un ús de la intel·ligència artificial de caràcter instrumental i substitutiu.

En aquesta modalitat, la IA actua bàsicament com una eina o com un assistent productiu, i la relació amb ella esdevé unidireccional: el subjecte demana, la màquina respon i el resultat s’utilitza sense gaire elaboració pròpia. En aquest esquema, el valor de la tecnologia es mesura sobretot pels resultats que ofereix i per la seva eficàcia.

La IA no només respon: també pot fer pensar

Aquest ús instrumental i substitutiu és extraordinàriament valuós en molts àmbits. En professions ben diverses pot estalviar temps, realitzar tasques rutinàries, automatitzar competències complicades d’aprendre, reduir errors i alliberar energia per dedicar-la a activitats més creatives o complexes. Però precisament perquè és tan útil i eficient, aquest ús de la IA tendeix també a afeblir la implicació personal, la creativitat i la responsabilitat del pensament. En definitiva, el risc és que el poder d’executar amb seguretat suplanti la comprensió profunda i la capacitat de decidir.

Ara bé, cal no confondre una cosa: quan parlem d’un ús instrumental, no definim la IA, sinó un mode concret d’utilitzar-la. La tecnologia admet altres formes d’ús que no redueixen el pensament, sinó que l’amplien i el reforcen. És aquí on entra en joc l’ús reflexiu.

Ús reflexiu i dialògic de la IA

Tot i que l’ús instrumental és el primer que se’ns acut i, sens dubte, el més estès, la IA permet demandes orientades a millorar el pensament humà. Així, per exemple, a partir d’un assaig teòric, podem demanar-li que formuli preguntes que posin en dubte els supòsits que sostenen l’argumentació o que assenyali aspectes que potser no hem considerat. O bé, a partir d’un diari de camp etnogràfic o d’una memòria de pràctiques universitàries, podem preguntar quins elements no han estat prou desenvolupats, quins punts cecs s’hi detecten o de quines maneres alternatives es podria interpretar la situació descrita. Igualment, davant d’un debat o dilema amb posicions enfrontades, podem sol·licitar-li que identifiqui els punts febles de la nostra postura, les emocions que poden estar-hi influint o les conseqüències que previsiblement provocarien les diferents opcions. A partir d’una intuïció teòrica incipient, podem demanar-li que ens formuli preguntes socràtiques que ens ajudin a desenvolupar el nostre pensament germinal.

Quan la IA comença a preguntar, el seu valor és formatiu

Aquestes utilitats coincideixen en una idea central: la IA no fa la tasca en lloc nostre, sinó que ens ajuda a pensar-la millor. No ofereix respostes acabades, sinó estímuls per elaborar millor el que pensem. Així, la IA esdevé un recurs per explorar idees, aclarir intuïcions, examinar problemes o contemplar situacions des de perspectives diverses. Podem anomenar aquest ús reflexiu i dialògic. L’ús reflexiu de la IA deixa de treballar en lloc nostre i es converteix en un interlocutor que, al nostre costat, ens ajuda a pensar amb més profunditat. El valor ja no resideix en l’eficiència amb què s’acaba una tasca, sinó en la riquesa del diàleg, en la capacitat d’obrir noves perspectives i en l’estímul per elaborar un pensament més matisat i propi. No és tan habitual, però és plenament possible i té un gran valor formatiu.

En aquest mode d’ús, la IA dialoga: fa preguntes, respon de manera provisional, reformula el que diem i suggereix marcs teòrics o autors. A diferència de l’ús substitutiu, que tanca la pregunta amb la resposta, l’ús reflexiu busca mantenir-les obertes, alimentar la complexitat i fomentar un judici més autònom. És un ús especialment valuós quan l’objectiu no és produir un resultat ràpid, sinó comprendre millor.

Preguntes tancades i preguntes obertes a la IA

Arribats a aquest punt, cal preguntar-se com fer operatiu l’ús reflexiu de la IA i quines formes pot adoptar. El primer pas és distingir entre demandes tancades i demandes obertes. Les demandes tancades formulen preguntes clares, demanen informació precisa o encomanen tasques ben definides que condueixen a un resultat concret. Es tracta d’un ús informatiu i previsible de la intel·ligència artificial, que respon a una lògica instrumental. La IA és concebuda com un proveïdor de respostes.

En canvi, les demandes obertes no busquen una resposta definitiva, sinó un impuls per pensar: idees que interpel·lin, perspectives que ampliïn la mirada o connexions que no havíem vist.  Les demandes no tenen una única resposta correcta; el seu objectiu és obrir el camp de comprensió. Les preguntes obertes s’inscriuen en una lògica dialògica. En aquest mode d’ús, el subjecte no es limita a rebre informació, sinó que converteix la interacció en un procés de comprensió i d’autoconsciència.

Exemples de preguntes tancades a la IA

• Qui va formular la distinció entre llibertat negativa i llibertat positiva?
• Quina és la definició bàsica de “praxi” segons Freire?
• Quina diferència hi ha entre inferència inductiva i deductiva?
• En quin any es va publicar Democràcia i educació de Dewey?
• Quines fases inclou un disseny de recerca qualitativa?

Exemples de preguntes obertes a la IA

• Quins supòsits implícits poden haver influït en la meva interpretació inicial?
• Què podria estar deixant de veure en aquesta experiència?
• Quines preguntes hauria de fer-me per aprofundir en aquest problema?
• Quines objeccions podria tenir un filòsof crític davant la meva posició?
• Quines implicacions tindria portar aquesta idea fins al final?
• Quins elements haurien de ser millor descrits en aquest fragment del meu diari?
• Quins camins no he considerat encara?

Les demandes obertes adquireixen un valor especial en aquelles situacions en què la comprensió no és immediata ni unívoca. Ens interessen especialment tres grans àmbits en què convé utilitzar la IA de manera reflexiva. En primer lloc, en l’anàlisi de controvèrsies, quan cal examinar punts de vista enfrontats, contrastar raons o valorar les implicacions de diferents decisions. En segon lloc, en l’aprofundiment d’experiències, siguin personals o observades, com les que recullen els diaris de camp, les memòries de pràctiques o els relats autobiogràfics. I, finalment, en la fonamentació teòrica, quan es vol ampliar l’horitzó de comprensió d’un tema, identificar conceptes rellevants o explorar hipòtesis i interpretacions possibles. Tot i que aquests àmbits constitueixen els usos més evidents de la IA reflexiva, les seves possibilitats no s’esgoten aquí.

Cap a un protocol d’ús reflexiu de la IA

Per tal que l’ús reflexiu de la IA esdevingui realment fecund, cal donar-li una forma operativa. No n’hi ha prou amb formular demandes obertes: convé disposar d’un protocol que orienti el diàleg i ajudi a treure profit de tot el que la IA pot aportar. Aquest protocol no és una seqüència rígida, sinó un conjunt de passos flexibles i iteratius que faciliten l’aprofundiment del pensament. A continuació presentem una proposta de protocol que pot adaptar-se a edats, matèries i contextos molt diferents.

La qüestió no és què pot fer la IA per nosaltres, sinó què pot fer amb nosaltres

1. Establir el punt de partida. Tot procés reflexiu necessita un estímul significatiu que desperti l’interès i ens impulsi a pensar-hi. L’estímul significatiu pot presentar-se per mitjà d’un tema a desenvolupar, un text a analitzar, un fragment d’un diari de camp, els resultats d’un experiment o un problema teòric que es vol comprendre millor.

Temes o problemes a treballar

• Una estudiant en pràctiques vol comprendre per què un alumne ha reaccionat amb irritació davant d’una correcció, i tria aquest episodi com a punt de partida de la seva reflexió.
• Un investigador pot triar un fragment del seu diari de camp on descriu una reunió conflictiva entre docents per entendre millor les diferents postures.
• Un estudiant de pedagogia formula una pregunta teòrica: per què la reflexió és essencial en l’aprenentatge?

2. Formular demandes reflexives a la IA. Un cop establert el punt de partida, cal redactar una demanda que orienti la IA cap al tipus d’intervenció que volem. No es tracta de demanar informació, sinó de sol·licitar que ajudi a pensar: que formuli preguntes a l’estil socràtic, que assenyali possibles aspectes oblidats, que plantegi alternatives d’interpretació o que respongui, de manera temptativa, a les nostres preguntes obertes. Aquest primer prompt és el que activa el mode reflexiu de la IA i estableix el to del diàleg. Distingim entre promts simples (a l’estil de les preguntes obertes que hem comentat anteriorment) i els promts complexos, especialment indicats pels projectes en els quals es solen incloure més indicacions i més detallades

Prompts simples (o preguntes obertes) per a un ús reflexiu de la IA

• Quines interpretacions alternatives podria donar a aquesta experiència?
• Què no estic veient en aquesta situació?
• Quines preguntes hauria de fer-me per avançar en aquest problema teòric?
• Assenyala les emocions que influeixen en el meu judici.
• Formula tres preguntes que posin en tensió els supòsits que hi ha en aquest text.
• Ofereix maneres alternatives d’entendre aquest episodi i explica què canvia en cada cas.

Prompt complex (o projectes) per a un ús reflexiu de la IA

• Desitjo que actuïs com un tutor que ajuda a reflexionar. Sintetitza i aclareix breument la posició que acabo d’expressar. Formula dues preguntes maièutiques: una principal i una altra relacionada que n’aprofundeixi el sentit. Quan et faci preguntes obertes, respon de manera temptativa, oferint possibles interpretacions. Afegeix una o dues idees d’ampliació (conceptes, autors o referències) que puguin enriquir el tema. No escriguis el treball en lloc meu.

3. Resposta estructurada de la IA. Si fem servir un prompt complex com l’anterior, la IA respondrà fent-nos tres aportacions: a) paràfrasi o precisió del que diu l’interlocutor, ajudant-lo a veure què està dient exactament i sovint fent avançar la idea o il·luminant-ne el punt central. (Per exemple: Si t’entenc bé, el que et preocupa és…); b) formular preguntes o oferir respostes provisionals, que mantinguin viva la reflexió i obrin camins que l’interlocutor pot explorar. (Per exemple: Què canviaria si interpretessis aquest fet des d’una altra perspectiva?); i c) suggerir conceptes, marcs teòrics o autors que poden ajudar a aprofundir en el tema. (Per exemple: Aquest punt recorda la noció de… segons…). Aquest tipus de resposta permet que la IA actuï com a interlocutor reflexiu i no com a generadora de textos o solucions.

Exemple de resposta estructurada de la IA

Davant d’una hipotètica formulació de l’interlocutor sobre la llibertat i la responsabilitat, la IA podria intervenir així:

• Si et segueixo bé, el conflicte que t’interessa és la tensió entre llibertat individual i responsabilitat col·lectiva, especialment quan les decisions d’una persona poden afectar el benestar de la comunitat. Estàs intentant aclarir quin principi hauria de tenir prioritat en situacions límit.
• Em pregunto: fins a quin punt creus que la llibertat pot exercir-se sense considerar les conseqüències sobre els altres? I, vinculat a això, què passaria si invertíssim la perspectiva i poséssim al centre la vulnerabilitat compartida en lloc de l’autonomia individual?
• Una pista que pot ajudar-te: Isaiah Berlin distingeix entre llibertat “negativa” (no interferència) i “positiva” (capacitat real d’actuar), cosa que complica la idea de llibertat absoluta. I Alasdair MacIntyre recorda que els éssers humans som éssers dependents i inserits en trames socials, de manera que les nostres decisions mai no són estrictament individuals. Potser aquests dos enfocaments poden donar-te elements per pensar el conflicte amb més matís.

4. Integració i resposta de l’interlocutor. Després cada intervenció de la IA, és essencial que l’interlocutor faci un pas actiu: valorar què li és útil, què cal matisar o rebutjar, quines preguntes noves s’obren i cap a on vol continuar. Aquesta intervenció humana és el que converteix el diàleg en un procés realment reflexiu: integra allò nou que s’ha adquirit i marca la direcció que tindrà la conversa.

5. Iteració del diàleg. Aquest cicle —demanda oberta a la IA, resposta orientadora i integració activa de l’interlocutor— pot repetir-se tantes vegades com calgui. Cada nou intercanvi permet aprofundir una mica més i anar afinant gradualment el judici. És en aquesta iteració on el procés adquireix profunditat i on la IA esdevé un autèntic suport per al pensament.

Cal advertir, tanmateix, que l’ús reflexiu de la IA no està exempt de riscos. Pot generar una falsa sensació de profunditat, afavorir una dependència excessiva del diàleg amb la màquina o diluir la responsabilitat del subjecte si no hi ha, com veurem més endavant, una integració activa del que s’ha treballat. Precisament per això, el paper de l’interlocutor humà és irrenunciable i constitueix la condició perquè el diàleg amb la IA sigui realment formatiu.

6. Preguntes tancades puntuals. En alguns moments del procés pot resultar útil que l’interlocutor formuli una pregunta tancada per aclarir una idea, definir un concepte, identificar un autor rellevant o obtenir una dada concreta que permeti millorar la reflexió. Davant d’una demanda puntual, la IA pot aportar informació acotada i precisa quan sigui necessària per sostenir el raonament.

Exemple de pregunta tancada puntual

• Interlocutor: Recordo que algun autor parlava de la diferència entre “llibertat negativa” i “llibertat positiva”. Em pots dir qui ho va teoritzar i en què consisteix cadascuna?
• IA (resposta informativa puntual): Aquestes nocions provenen d’Isaiah Berlin. La llibertat negativa fa referència a la no-interferència dels altres, mentre que la llibertat positiva al·ludeix a la capacitat efectiva d’actuar segons els propis projectes. (En alguns casos, la resposta pot ser més llarga i amb més informació i, si cal, l’interlocutor pot fer una nova pregunta tancada d’ampliació).
• Interlocutor (integració): D’acord, això em serveix per veure que el meu enfocament inicial del conflicte estava massa centrat en la llibertat negativa. Necessito revisar la meva posició.

7. Moments de síntesi.Els moments de síntesi tenen un paper molt més important del que sovint els atribuïm. Periòdicament, l’interlocutor pot demanar —o la IA pot oferir espontàniament— un resum del que s’ha anat treballant. Aquest pas permet aturar el flux del diàleg, mirar enrere i reconèixer en què s’ha avançat, què continua obert i quines línies de pensament s’han consolidat. Les síntesis ajuden a organitzar el procés, a recuperar idees que poden haver quedat disperses, a relacionar aportacions que en el moment inicial no semblaven connectades i a identificar canvis en la pròpia comprensió.

Exemple de moment de síntesi

• IA: «Fins ara hem identificat tres idees clau: primer, que la teva lectura inicial del conflicte prioritzava la llibertat individual; segon, que han aparegut elements que apunten a la importància de la vulnerabilitat compartida; i tercer, que l’aportació de Berlin i MacIntyre t’ha ajudat a matisar la teva posició. Si et sembla, podem explorar quina d’aquestes línies vols desenvolupar ara.»

8. Reconèixer el que s’ha après i com ha ajudat la IA. En un moment avançat del procés reflexiu, resulta molt útil que l’interlocutor elabori una breu valoració personal sobre allò que ha après i com ha ajudat el diàleg amb la IA. Aquest pas ajuda a fer explícit l’aprenentatge, a donar-li forma i a reconèixer el paper que la interacció amb la IA ha tingut en el propi procés de pensament.

Exemple de presa de consciència dels aprenentatges

• Interlocutor: En aquest procés m’he adonat que la meva primera lectura del problema era massa superficial. Les preguntes que m’ha formulat la IA m’han ajudat a veure quins supòsits hi havia al darrere i a considerar perspectives que no havia tingut en compte. També he descobert autors i idees que desconeixia i que m’han permès situar millor el tema. Ara tinc una comprensió més matisada i sé quins aspectes voldria seguir explorant.

9. Redacció final del text. D’acord amb el context de treball en què s’hagi inscrit el diàleg reflexiu amb la IA, el procés es completa amb la redacció d’un text—o amb la revisió profunda del text inicial— que integri tot el que s’ha anat elaborant. Pot adoptar formes diverses: un assaig breu, una entrada del diari de camp, una memòria de pràctiques o la resposta raonada a una pregunta teòrica. És aquí on el procés reflexiu cristal·litza i es converteix en coneixement propi.

En qualsevol cas, aquest protocol no pretén ser l’única manera de treballar amb la IA de manera reflexiva. Al contrari, pot donar lloc a moltes concrecions diferents, adaptades a l’edat de l’alumnat, a la matèria, al tipus de tasca o a la intenció formativa de cada situació. El que importa no és seguir-lo mecànicament, sinó preservar el seu esperit: fer de la IA una mediació que obri preguntes, enriqueixi la comprensió i ajudi a elaborar un pensament més profund i autònom. Si aconseguim això, la IA deixa de ser només una eina eficient per fer tasques i es converteix en un company de diàleg que, com a mediació pedagògica, amplia la nostra capacitat de comprendre i de donar sentit al que fem.