Quan parlem d’aprenentatge servei (ApS) a la universitat, sovint sorgeix una idea que sembla indiscutible: “va molt bé per educar ciutadans i ciutadanes compromesos”. I és cert. Però si ens quedem només aquí, ens perdem una part essencial del seu potencial. L’ApS no és només una experiència que “afegeix valors” a la formació: és una manera de construir professionalitat en el sentit ple del terme —competència tècnica, sí, però també criteri, responsabilitat i orientació ètica del rol professional.
Aquest debat és especialment rellevant avui. Ens trobem en societats marcades per la desigualtat, la complexitat dels problemes públics, la diversitat cultural, la fragilitat dels vincles comunitaris i dilemes que travessen les professions de cura i d’intervenció socioeducativa. La universitat forma per al món laboral, però aquest món laboral demana quelcom més que “saber fer”: demana saber estar, saber decidir i saber respondre davant d’altres persones i davant del bé comú.
Per què l’ApS és formació professional (i no només compromís social)
La diferència clau és que l’ApS posa l’estudiantat en una experiència genuïnament professional. No simula un cas. No és un treball acadèmic que s’acaba quan s’entrega. L’ApS implica intervenir (amb acompanyament docent) en un context real, amb persones i entitats reals, i amb conseqüències reals.
Aquesta experiència activa competències que formen part del nucli de moltes professions. En aquest sentit, l’ApS fa visible una idea clau: la professionalitat no consisteix només a aplicar coneixements, sinó a donar sentit i orientació ètica a la pràctica.
Què aprenen (de debò) els estudiants quan fan ApS?
Quan escoltes el que explica l’estudiantat, l’ètica deixa de ser una paraula abstracta. Es converteix en accions concretes: com parlen, com escolten, com decideixen, com gestionen situacions delicades, com es posicionen davant el paternalisme o la desigualtat, com es fan responsables del que fan i de l’impacte que té.
A partir d’una recerca, identifiquem vuit competències ètiques professionals que l’ApS pot activar en l’estudiantat universitari:
1) responsabilitat i compromís social i comunitari entès com la disposició d’implicar-se activament en la millora de l’entorn, orientant l’aprenentatge cap a la transformació i justícia social;
2) construcció de la identitat professional a partir de l’assumpció de responsabilitats, aplicant coneixements en contexts reals que permeten redefinir la mirada i el rol professional;
3) habilitats relacionals i comunicatives que es posen en joc en el treball en equip activant l’empatia i l’escolta activa;
4) reflexivitat i presa de decisions ètiques com la capacitat d’analitzat críticament la pròpia actuació;
5) autoconeixement en tant que desenvolupar la capacitat d’identificar, qüestionar i comprendre a un mateix que els porta a revisar el rol professional;
6) resiliència i autoregulació emocional davant situacions difícils i incertes amb impacte emocional;
7) ètica de la cura vers un mateix i les altres persones implicades; i
8) reconeixement de la diversitat i interculturalitat tot valorant i posant de manifest la diversitat cultural i social.
No és casual que moltes d’aquestes competències siguin les que amb el temps, diferencien un professional simplement “correcte” d’un professional realment “bo”: aquell que, a més de dominar la tècnica, sap orientar la seva pràctica de manera respectuosa, justa i responsable.
ApS a la universitat: una via per formar bons professionals
Amb tot això, si la universitat vol formar professionals capaços de respondre als reptes del present, necessita metodologies que posin el coneixement en contacte amb la realitat social. I necessita, sobretot, experiències que ajudin a formar professionals que no només siguin eficients, sinó èticament competents.
L’aprenentatge servei fa precisament això: educa ciutadania, sí. Però sobretot, educa professionalitat amb sentit, perquè ajuda l’estudiantat a construir identitat professional, responsabilitat comunitària i criteri ètic en situacions reals. I això, avui, no és cap luxe. És una necessitat.
Per saber-ne més: Tot això és el que precisament posa de manifest la recerca “Competències ètiques professionals a la universitat i aprenentatge-servei”, realitzada en el marc de la convocatòria Programa de Recerca en Docència Universitària REDICE-24, amb el codi del projecte REDICE24-3720, que estem desenvolupant a la Universitat de Barcelona impulsada per professorat de la Facultat d’Infermeria i la Facultat d’Educació (grups de recerca EMA i GREM). Aquest estudi analitza com l’ApS contribueix al desenvolupament de competències ètiques professionals en estudiants d’Infermeria, Educació social i Pedagogia. També ha sigut finançant parcialment per les Ajudes a la Recerca, Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona (PRFI-UB/2024). Per ampliar informació, podeu contactar amb les dues signants de l’article. Actualment, s’estan elaborant dos articles científics i una guia pràctica relacionada amb la recerca.
El Diari de l’Educació, 2026