Sociòlegs i antropòlegs coincideixen en assenyalar que existeixen desigualtats urbanes que porten a obrir o incrementar ‘processos de guetització’ en els barris. Com és sabut, no totes les àrees segregades són guetos o enclavaments ètnics, com tampoc tots els habitants d’aquests indrets són igualment pobres.
Hi ha un espai professional ampli que recau principalment (per no dir exclusivament) en el/la pedagog/a. Des de les facultats d’Educació hem d’acceptar sense complexos l’amplitud de la pedagogia però evitant formar professionals dispersos/es i sense competències adequades.
L’aprenentatge servei va camí de convertir-se en un exemple de lenta revolució educativa, encara que avui ens costi adonar-nos dels canvis que s’esdevenen a foc lent.
Sovint es considera el diàleg com a valor perquè quan és autèntic significa escolta, ús d’arguments per expressar les nostres idees i sentiments, acceptació de l’altre i interès pels seus interessos.
Un grup de personalitats, de reconegut prestigi en el camp de l’educació, acaba de publicar un Manifest amb aquest títol. Voldríem glossar-lo des de la convicció profunda de la seva oportunitat i per destacar la que entenem és una aportació rigorosa i d’interès públic.
Aquest article i altres d’anteriors ja publicats volen compartir de forma sintètica, amb el risc de no fer grans aportacions, les meves quasi certeses del que funciona en l’aprenentatge i ensenyament; quasi certeses construïdes al llarg de tota la meva vida professional com a docent.
Gairebé ningú entén com la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge Servei, formada per 18 grups, ha aguantat 10 anys sense tenir allò que normalment s’entén com una estructura organitzativa sòlida. La clau és, precisament, el treball en xarxa.
Aquest document presenta un conjunt de principis i propostes bàsiques sobre l’educació en valors en el context d’una societat democràtica i pluralista. Tres constatacions motiven i es troben en el seu origen [1].
L’escola ha tendit molt sovint a homogeneïtzar culturalment l’alumnat, ha amagat o deixat de promocionar les diferències culturals. La pregunta a fer-nos és com ha de ser un currículum inclusiu, un currículum que no exclogui les minories ni els altres i que no trivialitzi la riquesa de la diversitat cultural present als centres.
Educar adolescents no és tan sols fer una llarga gimcana dominant un conjunt d’habilitats educatives. És, fonamentalment, un repte permanent d’educació en valors. No. No podem deixar l’ètica a un costat, com si fos un tema per a estones tranquil·les, perdudes
El Diari de l’Educació, 2026