Browsing: General

Gairebé ningú entén com la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge Servei, formada per 18 grups, ha aguantat 10 anys sense tenir allò que normalment s’entén com una estructura organitzativa sòlida. La clau és, precisament, el treball en xarxa.

L’escola ha tendit molt sovint a homogeneïtzar culturalment l’alumnat, ha amagat o deixat de promocionar les diferències culturals. La pregunta a fer-nos és com ha de ser un currículum inclusiu, un currículum que no exclogui les minories ni els altres i que no trivialitzi la riquesa de la diversitat cultural present als centres.

Educar adolescents no és tan sols fer una llarga gimcana dominant un conjunt d’habilitats educatives. És, fonamentalment, un repte permanent d’educació en valors. No. No podem deixar l’ètica a un costat, com si fos un tema per a estones tranquil·les, perdudes

Està acceptat que els educadors i les educadores donen de múltiples maneres la seva ajuda als joves. Potser no està tan difosa la idea que l’educació no acaba fins que els nois i noies son capaços d’entregar alguna cosa a la seva comunitat. És el doble do de l’educació: primer dels formadors als joves i després dels joves a la comunitat

La ciència ciutadana té com a objectiu incorporar ciutadans en la realització de tasques pròpies de la recerca científica. Animats per les enormes possibilitats que ofereix aquesta iniciativa, s’estan multiplicant els projectes, i més que en sorgiran en el futur

De les generacions globals actuals de joves es podria dir que han nascut en la desprotecció i la subordinació. El sistema social i econòmic vigent està degradant les condicions de vida i de treball dels joves de manera global. La situació és greu i hauria d’ocupar-nos més

Les escoles bressol fan bé de continuar proporcionant mil ocasions perquè els nens i nenes aprenguin a relacionar-se d’acord amb valors; fan bé d’encoratjar l’autonomia dels infants davant de les dificultats; fan bé donant indicacions en aquells aspectes que els petits encara no poden assolir sols

Salvador Carrasco parla de com, en el context d’una societat que no necessita el treball com abans i que ha alterat profundament el seu significat i el seu paper en la societat, cal repensar el temps del lleure i la categoria mateixa d’oci. L’espai propi de l’oci s’ha dissenyat en cada civilització d’una manera determinada