Opinió

Arts i educació per a la sostenibilitat

L’excepcionalitat de la situació ambiental actual és un fet que no pot ser obviat pels centres educatius. La sequera a Catalunya i el seu impacte en la vida diària de la comunitat està generant moltes preguntes i inquietuds als infants i als joves, que, individualment, tenen dificultats per cercar respostes que els animin i, per descomptat, els donin aquella seguretat tan necessària per imaginar un futur habitable i sostenible que tota generació ha de procurar de construir.

Està clar que les respostes no són senzilles i encara no estan definides, ja que estem tot just començant a dibuixar-les. Queda molta feina per fer. Tanmateix, hi ha una certesa que no podem oblidar, és a dir, la responsabilitat col·lectiva d’orientar i acompanyar aquests joves i infants a favor de la sensibilització, reflexió i voluntat de canvi i transformació social.

Però, per on podem començar? Quins serien els primers passos per agafar embranzida? Sostenim que un primer punt de partida és el de promoure la consciència de la interdependència i la vulnerabilitat de les persones i del planeta. Després, seria el torn de fomentar la cura del medi eco-social on vivim, així com de la cerca conjunta i contínua de maneres de viure que assegurin la sostenibilitat. I, en darrer terme, seria oportú ampliar l’abast usual d’aquest concepte -centrat en la perspectiva mediambiental (planeta)- per incloure-hi un vessant econòmica (prosperitat) i una triple dimensió social (persones, pau i partenariat), amb la intenció d’assolir una concepció global i sistèmica dels factors que condicionen la vida al planeta.

Mitjançant la música, el teatre, la poesia o les arts plàstiques, els estudiants i el professorat es connecten amb la sostenibilitat des de les emocions

Tenim, però, bones notícies a casa nostra. Diverses escoles i instituts a Catalunya ja desenvolupen, amb encert i determinació, projectes extraordinaris en aquesta direcció i, en molts d’aquests casos, el gran secret de l’èxit resideix en la incorporació de les arts i la cultura com a motor i fil conductor dels seus projectes i activitats, portant a la pràctica el concepte d’educació cultural per a la sostenibilitat. Mitjançant la música, el teatre, la poesia o les arts plàstiques, els estudiants i el professorat es connecten amb la sostenibilitat des de les emocions i són capaços d’entendre-la de forma àmplia, holística i com un desitjable resultat d’accions col·lectives de corresponsabilitat, fruit del raonament i el pensament crític treballat en grup.

Aquesta realitat és justament la que hem pogut percebre, en els darrers anys, en els diferents projectes desenvolupats per la Fundació Carulla en diàleg amb la comunitat educativa; des de centres que participen en les activitats educatives del Museu de la Vida Rural i en el Festival d’Educació per la Sostenibilitat (FES) fins a les escoles i instituts guardonats en l’última edició dels Premis Baldiri Reixac. Són, sens dubte, exemples de centres que van reaccionar davant de la realitat climàtica global i van innovar en el seu pla educatiu, per tal de treballar la sostenibilitat de forma transversal entre cursos, nivells educatius i assignatures, tot estimulant que l’alumnat reflexioni sobre la situació actual i sobre formes d’actuar per canviar el present mirant cap al futur.

La transformació que s’ha vist en aquests centres segurament no hauria estat possible sense la força de les arts. La seva extraordinària capacitat educativa i transformadora els va oferir altres maneres de mirar i sentir la realitat, altres formes d’empatitzar amb l’entorn, d’anticipar escenaris futurs i d’assumir el compromís d’actuar per provocar el canvi.

El poder de les arts, en aquest context, és realment impressionant. Ens connecten a nosaltres mateixos i al que passa al nostre voltant d’una forma directa, sense intermediaris. És una trobada sublim, on les arts ens emocionen, ens qüestionen i ens fan reaccionar i posicionar-nos davant de la nova perspectiva que ens acaben de presentar. A més, ens permet dissenyar, imaginar i construir nous camins i possibilitats. En altres paraules: ens remouen, ens eduquen i tenen una capacitat de transformar, tant a un mateix com la seva realitat.

Fer servir les arts en els centres formatius, de manera global i no només en les assignatures d’educació artística, permet a l’alumnat treballar i aprendre de forma transversal

En aquest sentit, el fet de posar la cultura en el centre dels processos d’aprenentatge ens obre un ventall immens de possibilitats. Fer servir les arts en els centres formatius, de manera global i no només en les assignatures d’educació artística, permet a l’alumnat treballar i aprendre de forma transversal, integrant coneixements que normalment queden aïllats i facilitant el desenvolupament de noves habilitats, tant d’aprenentatge com d’interacció social i de relació amb el medi. I, a més, quan aprofitem tot aquest potencial per treballar i parlar de temes que ens afecten a tothom, com la sostenibilitat, el resultat pot ser molt potent i suggeridor.

Aquest efecte és justament el que busquem, des de la Fundació Carulla, amb la nova edició del Mutare Educació d’enguany: el de reflexionar, conèixer i viure experiències sensibles que potencien la sinergia entre art, educació i sostenibilitat en una trobada suggeridora i experiencial entre el sector educatiu, cultural i social. Aquesta jornada està pensada per tractar la sostenibilitat des de diverses mirades (clima, territori, llengua i cohesió social), posar en valor moltes experiències interessants que ja s’estan portant a terme a les escoles i a diferents centres socioculturals, però sobretot es cercarà, amb l’educació i la cultura, diferents formes d’acompanyar els infants i els joves en la construcció d’una societat més oberta, cohesionada i més sostenible.

És cert que es tracta d’un gran repte, però no podem defugir-lo ni tampoc deixar-se vèncer pel pessimisme o la inèrcia. La millor alternativa és fomentar, amb valentia i determinació, l’educació cultural per a la sostenibilitat que ens ha de donar eines per facilitar i possibilitar la construcció d’un món més sostenible. Ni més ni menys.