La ciutat de Barcelona cada cop es reivindica més com a capital cultural, pels seus museus i altres propostes artístiques, però també per la seva voluntat de ser un bressol d’artistes. Des de l’administració pública s’escolta les seves demandes i reivindicacions, per això s’estan portant a terme interessants iniciatives que no ens han de passar per alt perquè són un clar indicador que l’art pren força a la ciutat.
Una Universitat de les Arts
Per tal d’enfortir l’educació artística de nivell superior la Universitat de Barcelona ha engegat la construcció del Campus de les Arts amb seu a l’antiga fàbrica de Can Ricart al Poblenou. Aquí s’oferiran projectes de recerca, cursos de tercer cicle, formació continuada i també accions de transferència de coneixement a la ciutat i al país.
El passat 12 de novembre es va signar l’acord entre les institucions, les universitats i les entitats que el faran possible. Aquestes són: Universitat de Barcelona, Conselleria de Recerca i Universitats, Ajuntament de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Girona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, Elisava. Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona, Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (EINA), Escola Massana. Centre d’Art i Disseny, Escola Universitària ERAM-UdG, Bau. Centre Universitari de Disseny de Barcelona, Escola Superior de Disseny (ESDi) i Conservatori Superior de Música del Liceu.
De fet, el Campus de les Arts va néixer el 2019 a partir d’una iniciativa del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Des d’aleshores, els dinou centres d’educació artística universitària o superior de Catalunya han dissenyat conjuntament els continguts del projecte i hi han desenvolupat activitats, com el Congrés Indisciplines, el 2019, sobre recerca en la pràctica artística.
El Campus de les Arts és, doncs, un projecte únic a Catalunya inspirat per altres iniciatives europees similars. El dia de la firma, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va destacar que cal generar més coneixement i fer més recerca en l’àmbit de les arts “perquè ens cal també l’estudi i la reflexió de l’home contemporani sobre les disciplines artístiques”.
Una nova xarxa de centres
El nombre d’estudiants d’ensenyaments artístics de nivell superior a Catalunya és de més de 8.000, amb uns 2.000 estudiants d’entrada i més de 1.500 titulats per any. Tanmateix, la fragmentació de l’oferta en dinou centres de tipologies molt diferents (universitaris, adscrits universitaris, públics superiors i privats superiors) fa que la diversitat de títols superiors o graus universitaris sigui molt poca (un per centre de mitjana) i que els estudis de màster siguin encara minoritaris (menys del 6% del total d’estudiants). De la mateixa manera, aquesta situació també dificulta el desenvolupament dels estudis de tercer cicle, màster i doctorat i la capacitat d’R+D+I.
El Campus de les Arts està destinat a crear xarxa amb totes les universitats i centres d’educació artística universitària o superior del país per tal d’abordar aquests reptes, alhora que vol contribuir a dinamitzar el pol cultural del districte 22@.
La seu en un espai emblemàtic
En aquest sentit, el projecte vol recuperar el recinte fabril de Can Ricart, declarat bé cultural d’interès nacional. Construït el 1853, Can Ricart era una fàbrica d’estampats i va estar actiu fins a l’últim quart del segle XX. Es tracta doncs d’un edifici representatiu del patrimoni industrial de Barcelona i de Catalunya.
L’Ajuntament, propietari del recinte, va cedir a la UB l’any 2015 l’ús de la nau industrial principal i d’alguns edificis annexos. Ara amb la seva rehabilitació integral es podrà disposar d’un total de 6.800 m². Per fer-ho, la UB ha sol·licitat finançament en el marc dels fons Next Generation EU per a les obres de rehabilitació i adequació de l’edifici.
Un espai per a artistes i els seus fills i filles
Si ens traslladem a Sant Andreu, a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, des del 15 d’octubre i fins al 30 de novembre ha tingut lloc un altre projecte pioner a tot l’estat: Mater Art Community. Es tracta d’un nou programa de residències pensat per a mares i pares artistes amb infants de 0 a 3 anys.
Una prova pilot impulsada pel col·lectiu artístic DUAE, resident a Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, amb la col·laboració de Prohibit No tocar i The Good Good. I que compta amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC).
L’objectiu és crear un espai acollidor i inclusiu en què els artistes i els seus fills i filles puguin sentir que tenen suport personal i professional i canviar la forma en què creem, donem suport i consumim art. Per això, mentre ells treballen en els seus projectes, els infants compten amb un espai de joc educatiu dissenyat expressament per a l’ocasió, i tenen a més a més una educadora professional que se’n fa càrrec. La proposta s’ha inspirat en projectes internacionals similars, com el Mother House Studios de Londres.
El projecte està pensat per a 8 artistes i els seus infants, però en aquesta ocasió tenint en compte la situació de pandèmia que encara vivim, s’ha reduït a 4 artistes. En el mateix sentit, en lloc de desenvolupar la residència en un mateix espai, s’ha pensat una part virtual i una altra presencial.
Les famílies
Després d’una convocatòria amb una àmplia participació es van escollir tres mares i un pare artistes, amb criatures d’entre 0 i 3 anys. Aquest són Àngela Palacios (artista visual i mediadora cultural) i els seus dos fills d’un any i mig i de cinc, Neus Solà (fotògrafa documental) i la seva petita de set mesos, i la parella formada per Ariadna Guiteras (performance, instal·lació i text) i Michael Lawton (pintura i escriptura) que tenen un fill d’un any i mig.
Tots ells ho viuen com una experiència vital única. Sobretot en la part presencial, senten que fan tribu, aquest acompanyament tan important i necessari quan s’és pare o mare, i a més poden compartir també des de la seva basant artística.
De fet, les seves creadores defensen que Mater Art Community busca que l’experiència de la maternitat pugui revertir positivament en la carrera dels artistes, a través d’una nova visió i sensibilitat que obri noves vies d’investigació i aporti noves mirades. Les nenes i nens agafen un pes molt significatiu a l’hora d’inspirar les fases de desenvolupament creatiu dels seus pares.
Una part virtual i una altra presencial
En la residència Mater Art Community, els quatre artistes seleccionats han viscut dues etapes, una virtual i més formativa i una altra de treball individual en els seus projectes a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.
Del 25 d’octubre al 12 de novembre, els artistes van realitzar una primera part de la residència de forma on-line, a on van gaudir de sis formacions realitzades per artistes nacionals i internacionals. En aquestes formacions es van tractar temes relacionats amb l’art i la maternitat, com la conciliació i de com repensar espais institucionals per a convertir-los en inclusius. Aquestes formacions virtuals s’han obert a tota una xarxa de mares i pares artistes, per tal que el màxim de persones es poguessin beneficiar d’aquesta part de la residència.
La part presencial del projecte és la que s’està encara realitzant aquests dies. Del 15 al 30 de novembre, de dilluns a diumenge, els artistes poden treballar en els seus projectes personals a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació. Allà a més, comptem amb un espai de criança ideat per Prohibit No tocar i amb una educadora professional que atent als infants.
Tant la formació, l’espai de treball i l’educadora dels seus fills són gratuïts per als artistes.
Els col·lectius que ho fan possible
Darrere d’aquest projecte hi ha Duae, un col·lectiu de dues mares artistes, que ha estat pioner en evidenciar la necessitat d’una conciliació entre la maternitat i la continuïtat del treball de creació artística. Des de 2016 Duae és artista resident i empresa cultural a Fabra i Coats, Fàbrica de Creació.
Format per Silvia Campidelli i Luna Coppola, la seva pròpia experiència personal és el que les ha mogut a idear aquest projecte. Com explica Coppola, “per nosaltres és una iniciativa d’economia social i solidària, perquè entenem que treballant de forma comunitària i col·laborativa és quan realment s’aconsegueixen coses interessants”.
Aquesta parella d’artistes a més són les creadores del manifest “Yes, Of Course, We Are Mothers”, una xarxa d’intercanvis i aliances d’artistes mares i pares del territori local, nacional i internacional. Des d’aquest, s’ha iniciat un debat seriós sobre el tema de la maternitat/paternitat en relació amb el món de l’art des de diferents perspectives.
Però Mater Art Community no hagués estat possible sense la Roberta Genova, fundadora de la Città Infinita a Espanya i del projecte Prohibit No Tocar! Ella és la creadora de l’espai lúdic i pedagògic ideat especialment per als fills i filles dels artistes residents. Tal com el defineix ella mateixa, “és un espai sense joguines però amb moltes propostes de joc a partir de materials nobles, teixits i fils, i fins i tot una pissarra gegant. També hem muntat jocs de miralls i llums, i instal·lacions creatives i sensorials que sovint han compartit amb els seus pares”.
Ella és llicenciada en Ciències de la comunicació i doctorada en Disseny, expressió i comunicació visual, amb una tesi sobre els espais museístics per a la infància. A Itàlia, ha treballat diversos anys com a project manager d’esdeveniments culturals i en l’ensenyament universitari, com a professora de Percepció i comunicació visual. També treballa en associació amb artistes i educadors per al desenvolupament de projectes que connecten el binomi “art i educació”.
Pensant en el futur
Les seves creadores ja pensen a replicar la prova pilot viscuda aquests dies a la Fabra i Coats, Fàbrica de Creació en altres residències de la ciutat de Barcelona. I que es pugui fer almenys durant sis mesos i amb 8 artistes com s’havia ideat inicialment.
La seva voluntat és seguir generant canvi i transformació, i reivindicar una nova política pública en termes de creació i conciliació.
