Si pensem en programes que acosten les arts als centres educatius, EN RESiDÈNCiA n’és un de referència. Des del 2009, introdueix la creació contemporània als centres públics d’educació secundària a través del contacte directe i continuat d’un creador o artista amb els mateixos estudiants. Però a Barcelona hi ha més programes en aquest sentit, com ara espais c, Tot Dansa o ViBRA, que van deixant clar que un cop l’artista i l’art entren a l’aula deixa una empremta ben gran.
Un taller artístic dins l’escola
Espais c va néixer el 2014 de la trobada entre el departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la UAB i el Consorci d’Educació de Barcelona. La UAB va explicar l’experiència innovadora del Room 13 del Regne Unit, un projecte d’emprenedoria a on un artista entra a l’escola durant un període llarg i cocrea amb els infants. El projecte va interessar molt al consorci, però més que adherir-s’hi es va pensar de crear-ne un similar i que pogués comptar amb el suport de les institucions públiques d’aquí. El que es volia era oferir espais de creació artística a les escoles de primària de la ciutat, per tal d’introduir els processos de creació artística de manera contínua dins del centre educatiu mitjançant la creació d’un espai-taller protagonitzat conjuntament per l’alumnat i l’artista resident.
Així es va engegar i durant tres anys es va fer el pilotatge en dues escoles a on per la seva trajectòria i projecte escolar ja es treballava amb les arts i la creació artística, dues d’elles, i les que hi han estat en més edicions, van ser l’escola Josep Maria de Sagarra a Gràcia i l’escola dels Encants a Sant Martí. Els artistes que hi participaven en aquesta primera etapa eren artistes novells i que accedien a entrar en les escoles a canvi d’un espai físic a on situar el seu taller. Aviat es va veure que el projecte funcionava i va ser el 2019 es va integrar espais c dins la convocatòria Pública de Programes que cada any posa en marxa el Consorci d’Educació.
L’ICUB es va incorporar a espai c el 2021, reforçant el programa i els seus vincles amb el sistema artístic de la ciutat.
Què cal fer per participar-hi?
Cada any s’obre una nova convocatòria que forma part del CUPC (Convocatòria Unificada de Programes i Capacitació, promoguda pel Consorci d’Educació), i hi poden optar totes les escoles públiques de primària de la ciutat de Barcelona. La comissió de valoració a l’hora de decidir té en compte l’encaix amb el projecte educatiu del centre, és a dir “com es vincularà el programa en el dia a dia de l’escola perquè sigui un motor de canvi i no un quelcom afegit”, comenta Carles Giner, corresponsable del programa, I també, hi ha el criteri físic, ja que l’escola que sol·licita participar-hi ha de tenir un espai d’ús exclusiu per part de l’artista, com a espai de treball durant tot un any.
En el cas dels artistes que hi vulguin optar, amb la introducció de l’ICUB en el programa ara aquests són artistes amb més trajectòria, es considera la seva estada a l’escola com una residència i, per tant, compten amb uns honoraris professionals, un pressupost per producció i un acompanyament continuat per part d’una institució artística de la ciutat. De fet, aquests artistes els seleccionen diferents centres artístics que s’han vinculat al projecte d’espais c com són HANGAR, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Suñol, La Capella i Chiquita Room. Tots ells acompanyen espais c des de l’inici fins al final, actuen com a coordinadors i mediadors i fins i tot en molts d’ells s’ha acabat fent exposició del treball que l’artista ha fet durant el seu temps a l’escola.
“Un cop se selecciona l’escola, un d’aquests espais artístics es vincula amb ella, s’entrevista amb els mestres i segons el seu projecte educatiu i els seus objectius es busca l’artista adient que hi pugui fer l’estada. En alguns casos, com el d’HANGAR, l’artista se selecciona a través d’una convocatòria interna entre la seva comunitat d’artistes”, explica Giner.
Ja s’han celebrat vuit edicions que hi ha participat 14 escoles de primària de set districtes diferents de la ciutat. Al setembre, en la novena edició, hi participaran cinc escoles, dues de les quals ho faran per primera vegada, tot i que en la convocatòria se’n van presentar nou.
Un projecte prorrogable
Espais c es proposa en una convocatòria anual, però si la proposta encaixa a l’escola, el projecte es pot prorrogar fins a dos anys.
L’experiència de cada espai c és única. L’artista, en arribar, s’hi instal·la, fa seu l’espai i el fa servir com al seu estudi i durant tot un any hi pot desenvolupar els seus projectes. A canvi, l’artista obre les portes, com a mínim quatre hores a la setmana, perquè hi circulin petits grups d’infants. S’hi vinculen nens i nenes de diversos cursos, però quan entren a l’espai c ho fan en grups reduïts, de 8 a 10 infants. Per això, és preferible que el programa no es vinculi a tots els cursos, sinó a un o dos, amb l’objectiu que hi hagi un vincle més intens.
El més interessant, però, és que no hi ha una activitat programada, com explica Giner: “La idea és que hi hagi una trobada, una conversa, un diàleg entre els infants i l’artista. No una activitat programada, sinó una trobada oberta i lliure. De fet, segons l’estil de treballar d’aquest passen unes coses o unes altres i aquí està la gràcia”.
Al final, els alumnes descobreixen tot un món, coneixen bé la figura de l’artista i que és una persona de carn i ossos que els pot ensenyar moltes coses tal qual com poden fer-ho els seus mestres. “Viuen una immersió absoluta en la creació actual i a més en directe”, afegeix Giner. Per la seva banda, l’artista també aprèn com funciona una escola i el mateix sistema educatiu. Al final passa a ser un més de la comunitat educativa.
Treball en xarxa i col·lectiu
Per tal de fer el seguiment es crea una comissió de seguiment a cada escola que es reuneix un cop al mes, en aquesta hi participen la coordinació del projecte, l’espai artístic mediador, l’artista resident, els mestres implicats i fins i tot, en quasi totes les escoles es dona la paraula als mateixos alumnes.
A més, al llarg del curs es fan cinc seminaris a on es reuneix tots els artistes, docents i equips de mediació referents d’espai c de cada escola. Aquests seminaris són un espai d’acompanyament, molt interessants i profitosos per a totes les parts, un espai de trobada únic i formació per a ells a on es construeix coneixement a partir de les experiències viscudes. “Per nosaltres és molt més que un punt de trobada, ens permet créixer i fer evolucionar el programa”, assenyala Giner.
I el fet d’acostar la creació contemporània a les escoles, fa que indirectament l’acostem també a les famílies, que moltes vegades gràcies als seus fills i filles acaben visitant els espais artístics vinculats en el programa. Així doncs, aquests programes són una eina i un recurs per a totes les parts implicades, molt més enllà dels infants.
Un projecte de cocreació artística impulsat per un Centre Cívic
En aquesta mateixa línia, el centre cívic Matas i Ramis d’Horta Guinardó aquest any ha impulsat ViBRA, un projecte de cocreació artística entre cultura i escola. El Centre Cívic, com molts altres equipaments culturals de la ciutat té una especialitat artística, en el seu cas és la cançó d’autor. Des del 1997, cada any celebren un certamen de cançó d’autor i l’equip del centre va pensar de portar el projecte una mica més enllà.
Inspirats per la Carta de les arts a l’educació del CoNCA, el pla dels Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, el programa En Residència de l’ICUB i el programa Connexions de la Fundació Carulla van decidir caminar en aquest sentit i començar a treballar amb centres públics del barri, en concret amb escoles de primària.
Aquest curs 2022-23 Vibra ha tingut la seva primera prova pilot a l’escola Mare Nostrum d’Horta. Els dos cursos de cinquè de primària han pogut cocrear amb el cantautor Joan Colomo amb qui han elaborat diverses creacions musicals entre les quals destaquen dues cançons que s’han convertit en himnes de l’escola. El curs vinent, el projecte de ViBRA tindrà una segona prova pilot amb els nens i nenes de sisè de l’escola Pau Casals, l’artista serà Pablo Volt, més conegut com el Pope, un artista més preformàtic que treballa molt amb poetes, barrejant la paraula i el món audiovisual. Aquestes dues primeres escoles han estat proposades pel CRP d’Horta-Guinardó, i a partir d’aquí el projecte ja passarà a formar part de la convocatòria de programes impulsats pel centre cívic.
El Matas i Ramis durant aquest procés ha comptat amb el suport de l’ICUB que els ha guiat i orientat gràcies a la seva experiència i trajectòria en projectes similars. També han tingut l’ajuda del Consorci d’Educació, dels centres de recursos de la zona i del districte d’Horta Guinardó.
Els infants també són productors de cultura
La idea del Matas i Ramis és que a cada convocatòria sorgeixin nous processos de creació, el seu objectiu és introduir la pràctica artística de la cançó al currículum escolar, posen en contacte l’artista amb l’escola i fan de mediadors del projecte. Com bé explica Xavier Gimeno, director del centre cívic, “volem que es creï un vincle entre ells i que en cada edició aquest sigui diferent, ens agrada plantejar-ho com a una incògnita, és tirar els daus i veure què passa. Sobretot defensem que no ha de ser un projecte que els adults en condicionin el resultat”.
El primer trimestre hi ha una presa de contacte de tots els implicats. En el cas del Mare Nostrum la cap d’estudis i l’especialista de música van establir confiança amb el Juan Colomo expressant-li les seves inquietuds i necessitats. Com diu Gimeno: “Per als mestres és tot un repte fer un pas al costat i buscar l’encaix, sempre hi ha reticències a l’inici, però a poc a poc es van llimant”.
Un cop definit el projecte i el format, al segon trimestre ja es comença a treballar amb els alumnes tot el procés de creació. Durant el curs els nens i nenes fan assajos al centre cívic, perden la por a l’escenari i acaben agafant un rol de productors culturals. El fet de passar pel centre cívic també els acosta a la seva oferta i fa que acabin participant de les activitats i sent consumidors actius de cultura.
El projecte finalitza quan s’acaba el curs amb una mostra de tot el que s’ha creat a l’escenari del centre cívic. Un esdeveniment a on tota la comunitat educativa i famílies hi són convidats.
Beneficis per a totes les parts
Amb aquest primer any, totes les parts implicades en destaquen els beneficis. Els nens i nenes de cinquè es mostren entusiasmats amb el resultat. I tots els altres cursos han acompanyat el projecte creatiu i si han sentit implicats. “En Joan Colomo durant tot un curs s’ha sentit súper ben acollit, se sentia com un més de la família, tots els nens i nenes de l’escola el coneixien i el saludaven pels passadissos. I això fa il·lusió!”, assenyala Gimeno.
El grup de mestres també se sent satisfet i, de fet, ara està una mica de dol perquè saben que s’ha acabat el projecte i senten que s’han quedat amb un buit. Les mestres que han participat en l’experiència de ViBRA reconeixen que han viscut una sacsejada brutal i els fa canviar moltes de les seves formes d’encarar els continguts educatius a l’aula.
Per part seva, el centre cívic sent que han assolit els seus objectius i a més, d’aquesta manera també han pogut acostar la seva oferta al públic més jove i també a les seves famílies. Senten que introduir la pràctica artística en l’etapa de primària és essencial per despertar el cuc de tot infant. “Ens encantaria que el nostre projecte arribes a totes les escoles del districte, però els recursos són els que són”.
