Aquí us fem un recull d’exposicions per a visitar en els mesos que venen. Hi trobareu, entre d’altres, mostres sobre l’antic Egipte, la intel·ligència artificial, les dones en el món del disseny, l’evolució de la il·luminació o cinema i espionatge. Si encara no ho heu fet, trèieu els vostres calendaris i organitzeu les properes sortides amb la vostra classe.
Tutankamon, l’experiència immersiva
A l’Ideal Barcelona – Centre d’arts digitals
Fins al 10 de desembre de 2023
Més informació
Una exposició immersiva inoblidable i atractiva per a tots els sentits. De la mà del Faraó Nen descobrireu la història d’una civilització absolutament màgica que us captivarà per la infinitat d’enigmes que cobreixen els deserts i es dilueixen en les aigües del riu Nil. La Ideal ofereix més de 2000 m² de sales immersives, interactives i de realitat virtual que us submergiran en el món de Tutankamon. A més a més, podreu gaudir d’una nova experiència amb l’estrena d’un nou espai metavers per celebrar el centenari del major descobriment arqueològic de tots els temps: l’accés a la tomba de Tutankamon. L’edat recomanada és a partir dels 6 anys.
IA: Intel·ligència artificial
Al CCCB
Del 18 d’octubre fins al 17 de març de 2024
Més informació
La tecnologia de la intel·ligència artificial ha crescut de pressa i s’ha introduït de manera tan directa en les nostres vides. La intel·ligència artificial preocupa i fascina. Amenaça i genera oportunitats. Té detractors i defensors. En aquest context de conversa pública i de dependència col·lectiva de la IA —es poden prendre decisions sense ser assistits per la IA?—, l’exposició proposa aturar-se, apropar-se de manera entenedora a la intel·ligència artificial i obrir el debat sobre com es desenvoluparà en els pròxims anys. Així doncs, la mostra aborda el paper de la intel·ligència artificial en la vida quotidiana, les oportunitats que presenta per a la recerca científica i biomèdica, el paper de la supercomputació com a principal impulsor, la situació legislativa actual, els riscos de desinformació que en planteja l’ús generalitzat o els biaixos racials i de gènere que pot generar.
A través d’un recorregut que inclou instal·lacions artístiques interactives, una cronologia amb fites clau, obres de referència fetes amb IA, el testimoni d’experts i peces de nova creació, l’exposició explora la relació entre la intel·ligència artificial i la creativitat humana. Hi participa una extensa xarxa d’artistes pioners i emergents com ara Universal Everything, Robert del Naja (Massive Attack), Anna Ridler, Memo Akten, Mario Klingemann, Justine Emard, Steve Goodman (Kode 9), Espronceda, Eduard Escoffet o Maria Arnal, a més de centres de recerca i innovació com el BSC, el Music Technology Group de la UPF, el CVC o el MIT. A més, la visita ens permet experimentar amb la IA en primera persona a través de 25 instal·lacions interactives: olorar les flors d’un arbre extingit al segle passat o posar veu a una composició musical creada amb IA.
Joan Brossa. La sensació mental d’una felicitat completa
A la Fundació Joan Brossa
A partir del 9 de novembre
Més informació
Aquesta exposició parteix dels inicis dels anys quaranta en què el jove Joan Brossa, acabat de tornar del front militar, entra en contacte amb l’avantguarda cultural catalana i, de la mà de Joan Miró i J.V. Foix, comença a explorar els codis literaris i plàstics. En aquests anys Brossa fonamenta també el seu univers creatiu d’una estètica surrealista amb la creació de la revista Dau al Set, acompanyat de Joan Ponç, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep-Tharrats. Deixant enrere aquests primers anys, al llarg de tota la seva vida, la constant necessitat de posar l’art i la literatura al servei de la comunicació, el va portar a investigar i experimentar amb els codis tradicionals que considerava caducs, limitats i limitants.
Tot i que es va considerar per sobre de tot, “sempre un poeta”, Brossa va treballar la prosa, la poesia, el teatre i el guió cinematogràfic. Encara que per la seva capacitat de síntesi i d’adaptar-se als nous codis, considerava el teatre i la poesia com els veritables gèneres d’avantguarda entre els quals no hi havia d’haver límits, i en són mostra les accions poètiques properes a la performance que va realitzar als anys noranta. Finalment, l’exposició vol mostrar com des d’un posicionament combatiu i contestatari, sovint amb una ironia mordaç i amb la contundència del convenciment, Joan Brossa va fer de la defensa de la llibertat el seu estendard de poeta i d’home i de la sorpresa, la imaginació i la profunditat íntima el seu llenguatge creatiu.
Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages
A la Fundació Antoni Tàpies fins al 23 de novembre
Més informació
En les obres de Tàpies de les dècades de 1960 i 1970 el dibuix està molt vinculat al collage, a l’assemblatge, al gratatge, al fet d’estripar, de plegar, de manipular el material perquè sigui el protagonista de l’obra. Tàpies considerava que tots els materials poden transmetre per ells mateixos un seguit de conceptes, i, per tant, els triava en funció de què volia comunicar. El paper i el cartó, especialment, li semblava que evocaven temes que considerava importants com ara la humilitat, la fragilitat, la pobresa, la simplicitat, el deteriorament, el dolor. El dibuix li permetia trobar una forma expressiva no espectacular, però sí més vivencial.
L’exposició posarà l’èmfasi en la precarietat dels materials, en l’empremta que hi va deixar l’artista, i en el missatge que volia comunicar. Perquè aquest tipus d’obres permetien a Tàpies transmetre més acuradament el neguit que li causava l’espectacle excessiu que domina la cultura contemporània, l’abundància de soroll ambiental, la superficialitat i la trivialitat, els impactes comercials continuats, la falta de temps de reflexió. Tàpies, de qui celebrarem el centenari del naixement a finals d’aquest any, feia servir les eines de l’art per fer-nos conscients del món en què vivim i per convidar-nos a imaginar un altre món possible. El temps ha passat i la urgència és la mateixa.
SOM AQUÍ! Les dones en el disseny. 1900 – Avui
Al Museu del Disseny de Barcelona
Fins al 7 de gener de 2024
Més informació
El Disseny Hub Barcelona acaba d’estrenar l’exposició SOM AQUÍ! Les dones en el disseny. 1900 – Avui que ofereix un estudi crític sobre els èxits i les condicions de treball de les dones que han treballat en el món del disseny des de principis del moviment modern fins a l’actualitat. La mostra, produïda pel Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya) i ampliada pel Disseny Hub Barcelona (DHub), recull objectes creats per dones en diferents àmbits del disseny: mobles, il·luminació, disseny gràfic, joieria o ceràmica. I inclou des d’objectes que s’han convertit en icones de la història del disseny fins a treballs poc coneguts. Des de protagonistes de la modernitat com Eileen Gray, Charlotte Perriand, Lilly Reich i Clara Porset, fins a líders empresarials com Florence Knoll i Armi Ratia, passant per figures com l’activista social Jane Addams.
La contemporaneïtat i les perspectives de futur estan representades per dissenyadores com Matali Crasset, Patricia Urquiola, Julia Lohmann, i també pels col·lectius Matri-Archi(tecture) i Futuress. La majoria de les obres internacionals que s’hi exposen procedeixen de la col·lecció del Vitra Design Museum, mentre que les locals pertanyen al Museu del Disseny i un número reduït són préstecs. Una exposició que visibilitza les contribucions que han fet històricament les dones al disseny modern, tant a nivell creatiu com comercial, i que no han estat reconegudes als llibres d’història del disseny. Però també recorda que encara hi ha termes per negociar abans que la igualtat d’oportunitats no sigui una realitat. Més enllà de tractar el paper de les dones en el disseny, aquesta anàlisi convida a reflexionar sobre en quin punt estem pel que fa al disseny: com es definia el disseny en el passat i com volem definir-lo avui.
Il·luminats. Un viatge per l’evolució tecnològica de la il·luminació
Al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)
Fins al 17 de març de 2024
Més informació
Aquesta nova exposició temporal del MNACTEC mostra l’evolució de la il·luminació a través d’un recorregut històric i tecnològic. Fa un repàs des de l’ús del foc a la prehistòria i la utilització dels primers combustibles per cremar i obtenir llum (greixos, olis, espelmes, etc.), fins a arribar a la sofisticació actual de les bombetes i aparells lumínics i la gran diversitat d’aplicacions que ens ofereixen. La mostra ofereix també una prospecció sobre quin serà el futur pel que fa a noves formes i tendències en relació a la llum. A la vegada, s’analitzen les implicacions socials de la il·luminació i en com s’ha controlat l’accés a aquesta tecnologia al llarg de la història per motius econòmics, de poder o de seguretat. Paral·lelament, l’exposició descobreix alguns dels invents en l’àmbit de l’enllumenat que han representat grans revolucions tecnològiques i les figures que els van dissenyar, com Humphrey Davy, William Murdoch o Thomas Edison.
Tros de dona
Al Museu de la Vida Rural
Fins al 4 de febrer de 2024
Més información
En un món en què la producció ha eclipsat la importància de les cures, l’exposició Tros de Dona reivindica el paper de les dones al llarg de la història valorant les moltes tasques diàries i necessàries per al sosteniment de la vida; tasques sovint invisibles, però imprescindibles. Tasques que necessiten noves mirades per assolir un futur diferent amb una corresponsabilitat real. Comissariada per Anna Maria Andevert, aquesta nova exposició de producció pròpia neix a conseqüència d’un projecte d’investigació impulsat pel Museu i realitzat per Catalina Gayà Morlà, Judith Ruiz Crosas i Laia Seró Moreno sobre la presència de les dones en la mostra permanent del Museu.
L’objectiu d’aquesta exposició és el de reconèixer el valor de totes aquestes tasques però també la importància del paper de les dones en qüestions educatives, afectives, ambientals, sanitàries, físiques, socials i domèstiques. S’estructura en quatre àmbits (casa, carrer, cos i terra), a més d’un gran nombre de peces de la col·lecció del Museu (algunes mai exposades fins ara) l’exposició compta amb instal·lacions artístiques, videoart, escultures, gravats, fotografies o infografies, entre altres disciplines.
TOP SECRET. Cinema i espionatge
Al CaixaForum
A partir del 24 de novembre fins al 17 de març
Més informació
A finals d’any el CaixaForum acollirà una exposició fascinant l’espionatge que tant ha captivat diverses generacions de cineastes i d’espectadors. Aquesta exposició explora les relacions entre cinema i espionatge, entre la ficció i els fets històrics, entre els elements d’attrezzo i la tecnologia que usen els espies, des de Mata Hari fins a Carrie Mathison o Malotru, passant per James Bond i Edward Snowden.
Seguint un recorregut cronològic i temàtic, l’exposició estableix com a punt de partida un joc de semblances entre dues figures: la del cineasta i la de l’espia. Hi trobareu prop de 300 peces entre dispositius electrònics i vestuari de cinema, artefactes històrics, documents d’arxiu, fotografies, dibuixos, pintures, cartells, instal·lacions artístiques i fragments de pel·lícules que procedeixen tant dels fons de la col·lecció de La Cinémathèque française com d’altres museus, arxius i col·leccions particulars.
