Autor: Ana Basanta

Periodista i escriptora. Des del gener del 2023, directora del Diari de l'Educació. Llicenciada en Història i en Ciències de la Comunicació. Especialitzada en temàtiques socials. Autora dels llibres "La aldea del silencio", "Días que valieron la pena", "Doctor, no voy a rendirme" i "Líbano desconocido", entre d'altres.

L’acord parcial del Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya inclou augments salarials del 4% anual fins a arribar a més del 13% en els pròxims quatre anys. Patronal i sindicats han pactat un increment del 4% per al setembre del 2025, també del 4% per al setembre del 2026, del 4,25% per al setembre 2027 i un augment mínim de l’1% per al 2028 a compte dels creixements definitius acordats en la negociació final del conveni. L’acord, publicat el 13 de febrer, és una modificació del conveni subscrit en data 17 de desembre del 2024.…

Llegir més

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha presentat en roda de premsa la planificació de l’oferta educativa dels ensenyaments obligatoris del curs 2025-26, que comença el mes de març i que per primer cop incorpora com a criteri la matrícula viva sostinguda els darrers anys. La matrícula viva es produeix quan l’alumnat arriba a un centre un cop començat el curs, sigui per mobilitat familiar, com que els pares hagin canviat de feina, o perquè són persones nouvingudes. Les casuístiques, afirma la consellera, són diverses, però, per posar un exemple, des de l’inici de curs, ja hi ha…

Llegir més

“A mi m’agradaria estudiar enginyeria de camins, arquitectura o alguna carrera d’aquest tipus perquè té matemàtiques i física. M’han dit que és una carrera de nois, que estaré sola a classe o que hi haurà poques noies, però a mi m’és igual”. Qui parla és l’Alba Montijano, alumna de 3r d’ESO de l’Institut Miramar de Viladecans (Barcelona), que aquest 11 de febrer celebra el Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència. L’alumnat de 3r d’ESO ha fet una cerca sobre diferents dones referents en el món de la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i l’enginyeria al…

Llegir més

La cuinera de Granollers destaca en aquesta entrevista la necessitat que l’escola formi part, de manera compartida, de l’educació en alimentació. Considera que el temps del migdia ha de formar part del projecte del centre escolar i creu que es podria utilitzar per formar l’alumnat en tasques de la llar i cuina: “Seria meravellós aprofitar el temps del migdia per fer horta”. A.B. Som prou conscients de la importància dels bons hàbits alimentaris en la infància i l’adolescència? A.P. Abans hi havia un aprenentatge a casa, no hi havia alternativa, s’havia de cuinar i aquella cuina educava sense adonar-te. Transmeties…

Llegir més

Mentre que el 58% de l’alumnat que finalitza l’ESO s’escolaritza al batxillerat, s’estima que aquesta proporció és només del 10,5% en el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), més de cinc vegades inferior. Aquesta és una de les conclusions de l’informe L’educació inclusiva a Catalunya presentat el 27 de gener per la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i elaborat en el marc del Pacte contra la segregació escolar, que fa un seguiment del desplegament del model d’educació inclusiva a partir de l’aprovació del Decret 150/2017. L’estudi indica que el curs 2022/2023 hi havia 666 alumnes amb necessitats educatives…

Llegir més

“A vegades, l’èxit no consisteix en fer més, sinó en ensenyar menys coses, però amb més profunditat, i poder aprofitar al màxim els recursos”. Així s’ha expressat el director d’Educació i Competències de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Andreas Schleicher, en el marc de l’assignatura d’un acord amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, per millorar el sistema educatiu català que està previst que doni els seus fruits en quatre anys. Després de visitar l’escola pública Marta Matas del districte barceloní de Nou Barris, Schleicher ha esbossat algunes de les característiques que, a parer…

Llegir més

La Plataforma Ciències en Perill, formada per docents de matèries científiques, demana retirar la proposta del Departament d’Educació i Formació Professional sobre la reducció d’hores de les matèries de modalitat de Física, Química, Biologia i Geologia a 1r de Batxillerat. L’entitat considera “injust i injustificable” el canvi que proposa la Conselleria de sumar les assignatures de Física i Química amb tres hores setmanals, que és el que actualment té cadascuna de les dues matèries, i fer el mateix amb Biologia i Geologia. Segons explica la plataforma en un manifest signat per una dotzena d’entitats educatives, la iniciativa pot acabar suposant…

Llegir més

Fins a 1 de cada 5 joves espanyols passen més de dues hores al dia a TikTok i superen el llindar recomanat en l’ús de les xarxes socials, a partir del qual pot créixer el risc de patir problemes de salut mental. Aquest és una de les principals conclusions d’un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicat en obert a la revista Nature. Una de les dades que més ha cridat l’atenció als experts és la diferència de gènere: un 24% de les noies enquestades es troba per sobre…

Llegir més

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha afirmat aquest dimarts que les assignatures de literatura catalana i literatura castellana continuaran sent modals a segon de batxillerat, just un dia després que es fes públic que el Ministeri d’Educació havia emès un requeriment perquè les literatures en aquest curs fossin optatives. Niubó ha remarcat que “el Govern té una línia vermella, que és la literatura”. La consellera ha dit que el document fet públic no és definitiu i que “no s’ha pres cap decisió”. “Estem en converses amb el ministeri i veiem bona receptivitat pel que fa a entendre…

Llegir més

Agrupacions reduïdes de matemàtiques, quatre hores setmanals de suport a l’alumnat amb dificultats, ampliar les aules d’acollida o augmentar les beques menjador formen part de les propostes de l’Anuari 2024 de l’Estat de l’educació a Catalunya de la Fundació Bofill per millorar el sistema educatiu. L’informe proposa que hi hagi agrupacions reduïdes a matemàtiques per personalitzar els aprenentatges, d’un màxim de 10 alumnes, o bé de cinc en el cas dels centres de més complexitat. Argumenta que les proves de competències en matemàtiques han demostrat que hi ha mancances en matemàtiques que s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. En…

Llegir més