Actualitat

Campanya per a l’anul·lació de la sentència de Francesc Ferrer i Guàrdia

L’Ajuntament d’Alella i la Fundació Ferrer i Guàrdia han impulsat una campanya per reclamar l’anul·lació de la sentència de Francesc Ferrer i Guàrdia, que l’any 1909 va ser jutjat i condemnat per un consell de guerra sense garanties i, posteriorment, va ser afusellat acusat d’haver instigat la revolta de la Setmana Tràgica.

El manifest ‘Ferrer i Guàrdia: una condemna injusta que la democràcia ha de reparar‘ destaca que el fundador de l’Escola Moderna representava un projecte pedagògic basat en la raó, la ciència, la coeducació de sexes i classes socials i el pensament crític. “Defensava una educació laica que trenqués amb les cadenes de la ignorància, els dogmes i la submissió, com a eina d’emancipació col·lectiva. Les elits del moment no ho van tolerar”.

En aquest sentit, destaca que el judici va estar marcat per la manca de proves i per “una campanya de repressió des dels sectors polítics, religiosos i mediàtics” i, amb la seva condemna, les autoritats de l’època van voler “reprimir un model que qüestionava l’ordre establert”. La seva execució va ser denunciada internacionalment i va haver-hi protestes a ciutats com París, Londres, Nova York, Brussel·les i Buenos Aires, però no hi ha hagut un reconeixement institucional.

“Aquest silenci no només perpetua la impunitat: nega també la possibilitat de construir una memòria basada en la veritat, la justícia i la reparació. Anul·lar la seva sentència no és només un acte de justícia històrica: és un pas imprescindible per enfortir la nostra democràcia”, afegeix.

El manifest reclama cinc punts: l’anul·lació de la condemna a mort, el reconeixement públic i institucional del llegat pedagògic, humanista i llibertari de Ferrer i Guàrdia, l’assumpció de responsabilitats per part de les institucions, l’impuls de mesures de reparació simbòlica, educativa i memorialística, i la integració del cas en les polítiques públiques de memòria històrica.

El manifest neix també el suport inicial de la Federació de Moviments per la Renovació Pedagògica, la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, l’historiador de l’educació Pere Solà i la sociòloga i pedagoga Marina Subirats.

En paraules de la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Hungria Panadero, aquest projecte “és, sobretot, una reivindicació de justícia i reparació històrica. El procés que ara encetem és obert, plural i sostingut en el temps, i volem que arribi a tota la societat.” Panadero argumenta que “en els darrers anys s’han anul·lat sentències com les de Lluís Companys o Salvador Puig Antich, considerem que també cal avançar en la recuperació de la memòria històrica pel que fa a l’assassinat injust de Francesc Ferrer i Guàrdia, executat després d’un consell de guerra sense proves ni garanties”.

Amb aquesta voluntat, la Fundació va reprendre el diàleg amb l’Ajuntament d’Alella per reactivar la lluita per la revisió i anul·lació d’aquesta sentència, que, segons destaca Panadero, “va tenir una transcendència cabdal en la història de Catalunya i Espanya, i que va provocar mobilitzacions internacionals i fins i tot la dimissió del president del govern espanyol Antonio Maura. El maig es va aprovar una moció per unanimitat al Ple de l’Ajuntament d’Alella i vam crear el grup motor amb entitats i personalitats com Pere Solà i Marina Subirats”

“Creiem que és l’hora de dignificar Francesc Ferrer i Guàrdia, el pedagog català amb més projecció internacional, però paradoxalment un dels més oblidats al nostre país. Ara comptem amb un govern que ha demostrat el seu compromís amb la memòria històrica a través de diverses accions. És el moment d’ampliar aquesta mirada i abordar també la memòria de períodes anteriors a la Segona República, la Guerra Civil o la Transició, perquè aquells fets van tenir antecedents que cal reconèixer i reparar. Fins ara la Llei de Memòria Històrica només comprèn aquest període”, afegeix la directora.

Quan encara no han passat 24 hores, ja s’han registrat més de 400 signatures de suport al manifest. La campanya i el manifest són una crida a tota la ciutadania, entitats, institucions, centres educatius i organitzacions socials, que poden sumar-se a través d’un formulari. Reivindicar la figura de Ferrer i Guàrdia, indica el text, és també una forma de “combatre la intolerància, el fanatisme i l’autoritarisme, i defensar una educació compromesa amb els drets humans, el pensament crític i la transformació social”.

Aquesta acció s’emmarca en l’acord unànime aprovat pel Ple de l’Ajuntament d’Alella el maig de 2025, que reconeix Ferrer i Guàrdia com una figura clau en la defensa de l’educació lliure i la laïcitat, i insta a promoure la seva reparació històrica.

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser executat al castell de Montjuïc l’any 1909, acusat falsament de liderar la Setmana Tràgica. Més d’un segle després, la seva condemna no ha estat anul·lada, i el seu llegat pedagògic continua absent del reconeixement institucional. Amb aquesta campanya, es reivindica no només la seva figura, sinó el seu pensament compromès amb el pensament crític, l’emancipació social i la laïcitat.