Autor: Aina Cabau Vallverdú

En una estança on hi ha infants de 0 a 3 anys tot ha de tenir sentit. El moment de presentar les activitats és com fer una foto: intentes enquadrar bé, que la fotografia sigui atractiva, que vulguis mirar-la. D’alguna manera, intentes que l’infant vulgui explorar.

Sovint reflexionem sobre l’acompanyament als infants, sobre el paper de les educadores, sobre els materials i sobre la relació amb les famílies. Però és important reflexionar també sobre la relació entre les educadores, el funcionament de l’equip, i l’acollida que es fa a les noves treballadores que s’incorporen a l’equip.

Us heu preguntat mai quines conseqüències poden tenir les nostres respostes quan un infant ens ensenya un dibuix que ha fet tot preguntant-nos: «T’agrada?». En respondre un simple «sí, és molt bonic!», «m’agrada molt!» o «és el millor dibuix que he vist mai!» no els estem fent pas cap favor.

Ens ha caigut a sobre una galleda d’aigua freda. Hi ha qui s’ho esperava més i qui s’ho esperava menys. En tot cas, crec que poca gent era realment conscient del que estava a punt de passar.

Quan ens fan la pregunta de per què has estudiat Educació infantil, “perquè m’agraden els nens” no és una resposta acceptable. I acompanyar-la d’un “és que són tan monos!” ho empitjora.