Autor: Aina Cabau Vallverdú
Sovint reflexionem sobre l’acompanyament als infants, sobre el paper de les educadores, sobre els materials i sobre la relació amb les famílies. Però és important reflexionar també sobre la relació entre les educadores, el funcionament de l’equip, i l’acollida que es fa a les noves treballadores que s’incorporen a l’equip.
Us heu preguntat mai quines conseqüències poden tenir les nostres respostes quan un infant ens ensenya un dibuix que ha fet tot preguntant-nos: “T’agrada?”. En respondre un simple “sí, és molt bonic!”, “m’agrada molt!” o “és el millor dibuix que he vist mai!” no els estem fent pas cap favor.
Ens ha caigut a sobre una galleda d’aigua freda. Hi ha qui s’ho esperava més i qui s’ho esperava menys. En tot cas, crec que poca gent era realment conscient del que estava a punt de passar.
Quan ens fan la pregunta de per què has estudiat Educació infantil, “perquè m’agraden els nens” no és una resposta acceptable. I acompanyar-la d’un “és que són tan monos!” ho empitjora.
