Autor: Aina Cabau Vallverdú

Ja no recordo els motius pels quals amb divuit anys vaig decidir estudiar el Grau Superior d’Educació Infantil, però crec que devien ser força més simples que els que tinc ara. Sobretot, després d’haver fet psicoteràpia durant molts anys i d’estudiar Psicologia (amb la qual continuo actualment) d’una manera relaxada, gaudint del camí i no esperant amb gaire ànsia el resultat. Els motius que et poden moure per decidir passar vuit hores al dia amb infants de 0 a 3 anys són molts. Quan vaig acabar els estudis bàsics per dedicar-me a la petita infància vaig entrar directament a la…

En una estança on hi ha infants de 0 a 3 anys tot ha de tenir sentit. El moment de presentar les activitats és com fer una foto: intentes enquadrar bé, que la fotografia sigui atractiva, que vulguis mirar-la. D’alguna manera, intentes que l’infant vulgui explorar.

Sovint reflexionem sobre l’acompanyament als infants, sobre el paper de les educadores, sobre els materials i sobre la relació amb les famílies. Però és important reflexionar també sobre la relació entre les educadores, el funcionament de l’equip, i l’acollida que es fa a les noves treballadores que s’incorporen a l’equip.

Us heu preguntat mai quines conseqüències poden tenir les nostres respostes quan un infant ens ensenya un dibuix que ha fet tot preguntant-nos: «T’agrada?». En respondre un simple «sí, és molt bonic!», «m’agrada molt!» o «és el millor dibuix que he vist mai!» no els estem fent pas cap favor.

Ens ha caigut a sobre una galleda d’aigua freda. Hi ha qui s’ho esperava més i qui s’ho esperava menys. En tot cas, crec que poca gent era realment conscient del que estava a punt de passar.

Quan ens fan la pregunta de per què has estudiat Educació infantil, “perquè m’agraden els nens” no és una resposta acceptable. I acompanyar-la d’un “és que són tan monos!” ho empitjora.