Autor: Hannes Brandt i Ana Caruezo

Cada any, quan es publiquen les dades d’abandonament escolar prematur, reapareix el mateix debat, centrat en allò que no funciona: la manca d’orientadors, l’escassa col·laboració entre actors, la poca preparació i motivació dels i les joves o l’augment de necessitats específiques de suport educatiu. Aquest enfocament reactiu ens manté atrapats en el mateix cicle: identificar problemes, proposar solucions compensatòries i parcials, esperar resultats i recursos que mai no arriben. Tot i que el problema de l’abandonament està ben definit i reconegut pels principals actors, i comptem amb dades cada cop més aclaridores, enfocar l’orientació únicament com a resposta a l’abandonament…